Quan un tema està en el ‘candelabro’ mediatic es dificil substraure’t al comentari i a l’opinio. Per interes i per ‘deformacio professional’, escric sobre la maternitat interposta (millor, la ‘yayitat’) de la biologa i actriu Ana Obregón que, en llum, taquigrafs, revista del cor pel mig i contribucio ‘altruista’ a la causa, ha commocionat i commocionarà ad esta societat avorrida. No nomes l’espanyola, sino la mundial.

No ha segut la primera ni sera l’ultima. Abans que ella hem conegut els caprichos paternomaternals de l’actor Javier Cámara, dels cantants Miguel Bosé i el seu exespos, Ricky Martin i Elton John, del futboliste Cristiano Ronaldo, o de la model i empresaria Kim Kardashian, i de tots aquells que s’han pogut pagar la gallina ponedora.

Els eufemismes

Des dels principis de la manipulacio (bona i roïna), triar les paraules es fonamental per a la penetracio dels conceptes en la societat, per a facilitar l’acceptacio i per a evitar el rebuig.

Ho coneixiem en la monarquia borbonica espanyola: el cessament voluntari de la convivencia (Elena i Jaime de Marichalar), l’interrupcio de la relacio matrimonial (Cristina i Iñaki Urdangarín), son les separacions de tota la vida; les amigues intimes de l’emerit Joan Carles I, que no son atre que amants normals i correntes.

Fora d’aci tambe n’hi ha. L’avort es, segons la llei, l’interrupcio voluntaria de l’embaraç; el canvi de sexe es la reassignacio de sexe, una modificacio quirurgica (mutilacio o reconstruccio) dels genitals de naiximent; la gestacio subrogada, per substitucio o interposta no es atre que un ventre de lloguer, la compra d’un ser viu a una dona que fa de ‘gallina’ ponedora o de cangur... No ha passat aixina en la regulacio de l’eutanasia (eu = bo, tanatos = mort, bona mort), no hi ha una atra expressio endolcidora o tranquilisant.

De cara i de perfil

Explicablement s’han posicionat en contra els destructors de la vida, els de la cultura de la mort, els de l’avort i l’eutanasia, que nos porten a la fi del mon: PSOE i Unidas Podemos, que mantenen en l’illegalitat les dones de lloguer. Explicablement tambe s’han posicionat a favor els lliberals, neolliberals i ultraneolliberals catolics, dic del PP, per a qui es un “aspecto complejo que merece debates profundos y serenos», sens oblidar que involucra a menors, Cuca Gamarra dixit, i es lo que mes importa. ¿Saben per qué?. Perque els beneficiaris potencials i reals son casi tots votants seus... i no m’equivoque (en clau local, segur que la catalanisacio i l’esperpent de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua no mereixen el mateix ‘debat’).

Apunte que en un primer moment tambe causà incertea i dubtes en Vox, encara que els estatuts estan en contra. I Ciudadanos, a favor, sempre que siga sense contraprestacions economiques –un somriure d’incredulitat–. No s’ho creuen ni ells ni yo perque es ¡un impossible!

Coneixiem l’oposicio de l‘Iglesia Catolica, pero tampoc es creguen que han cridat massa a pesar del rebombori, nomes el bisbe d’Oriola-Alacant, José Antonio Munilla, ho ha criticat i ha reprovat l’opinio del PP (30-3-2023).

Ahi estan, en les trincheres dels drets humans, les ‘feministes del cor’ que aleguen impudicament que ser yaya es un acte lliure i voluntari d’una dona. Nomes recordar que te 68 anys, mes jove que Julio Iglesias Puga, Papuchi, progenitor de Julio Iglesias, que fon pare de dos criatures als 89 i 90 anys. Dos caprichosos.

Imagens: archiu J.M., elpais.com/.