No es suficient en haver d'emigrar en els 60, deixant a la familia i deprenent un nou idioma, quan el 100% no sabía cap, o com a molt el valencià (pot servir de pont en el frances); i haver tingut que sostindre, en els aforros d'una vida, a la familia durant la forta crisis vixcuda; per a ara vindre Montoro, tractar-los de defraudadors, i furtar-los una cantitat prou important (de 3000-8000 €, segons els casos) en concepte d'impost no pagat.

El cas s'origina quan els emigrants dels 60 es transformen, en el pas del temps, en jubilats i reclamen dels països a on estigueren treballant una pensio d'acort al temps treballat. En la majoria dels casos la cantitat percebuda no supera ni els 300 €. Estos treballadors sempre que han preguntat a Facenda se'ls ha dit que eixes remuneracions no havien d'incloure-les en les seues declaracions, segons hem segut informats per un implicat, per lo que, per a evitar estar preguntant-lo constantment, s'ha tingut esta com a resposta unanim.

El problema ve ara, en l'afany recaptatori del ministre Montoro – no se sap si per a omplir els buits de les arques publiques pels “anys de desenfre” o en l'anim de fer les coses be – que ha reconsiderat la situacio i no unicament ha canviat la llei (en agost de 2014) per a que estos treballadors paguen, sino que la ha fet en caracter retroactiu, es a dir, l'ha fet extensiva a les primeres pagues percebudes, en lo qual la cantitat debuda es molt major.

En molts casos, en una pensio de jubilacio minima, les cantitats a deure suponen un ofegament total en molts dels casos, si no l'empobriment i ruïna total. En uns atres casos s'han tingut que endeutar, sense necessitat, pel simple caprig del senyor ministre. La situacio pinta mal per a moltes de les families implicades. Es, puix, vergonyos el tracte donat ad estos ciutadans, que han segut el pilar i moltor de la nostra economia en un moment de dificultat. Com alguns d'ells recordava indignat “¡Quina vergonya! En tots els choriços que tenim que nos han deixat arruïnats i que, ademes, no tornen un dur. ¿Per que no els embarguen ad ells tots les seues bens? No, millor al pobre faener, al pensioniste. Nos tenen asfixiats i encara aixina seguixen apretant-nos mes el coll. Senyor Rajoy, me quedava alguna dubte d'a qui donaria el meu vot en les proximes eleccions, pero voste mateixa ha esbargit tots els meus dubtes. I com yo, tots els afectats”.

La qüestio no ha quedat en silenci des de que s'aprovà la llei en agost de l'any 2014, sino que han existit protestes. El montant de persones afectades en tot l'estat es de 27.696. Ya l'any passat se consegui que el ministeri obrira un periodo de sis mesos, a partir de giner de 2015, per a regularisar sense sancio les pensions procedents de l'estranger, segons el proyecte de llei de reforma de l'IRPF i de l'Impost de la Renda de No Residents, aprovat el 1-VIII-2014 pel Consell de Ministres.

No s'ha fet res mes, la situacio s'ha anat fent mes greu fins a la situacio extrema que estem vivint hui en dia.

Des de partits com Accio Nacionalista Valenciana s'ha propost una major transparencia i integritat de tots els nostres representants, i aixo inclou la forma poc clara de fer retroactiva la llei, puix una llei està vigent a partir del moment de fer-se, i no anteriorment.

Front al mal fet, des d'Accio se propon “Donar resposta social als ciutadans valencians en situacio de dependencia o discapacitats o en minims recursos” (punt 43 del programa), “Reivindicar a l’Estat l’establiment d’una renta minima per als ciutadans en situacio mes precaria” (punt 44) i “establir els mecanismes llegals per a garantisar les reserves de fondos necessaris que cobrixen les necessitats socials ineludibles” (punt 45).

Albert Cuadrado