La doble vara de medir en l’aplicacio de la llibertat d’expressio –‘yo la tinc i els atres no’− es una mostra inequivoca de la violacio d’un dret, lo que reclames per a tu no els ho apliques als demes. Per a eixercir l’accio de censurar es necessita poder –‘a mi no me poden censurar, pero yo no pare de fer-ho’− (he escrit uns quants articuls sobre el tema en la uep de ACNV). La miseria moral consistix en l’instrumentalisacio del principi per a benefici propi, pel cami hi ha dos absents: la reflexio i l’etica.

El silenci o la vaporisacio (l’eliminacio fisica o social) de George Orwell formen part del pecat capital: la mentira. L’editorial del Senia al Segura hague de recorrer als juges fins arribar al Tribunal Suprem per a que reconegueren l’ilicit causat per la Generalitat Valenciana, la dels democrates de tota la vida (el PSOE de Joan Lerma i de Ciprià Ciscar), incomplia la llei per no subvencionar a l’editorial valencianista i excloure-la de les fires de les editorials valencianes (Levante, 12-2-2012). Minucies persecutories.

Cap dels pancatalanistes, algu d’ells transformat a genuïniste actual, tambe democrates de tota la vida, denuncià la llei de l’embut. El mateix cas denigrant el tenim en tots els partits politics d’esquerra que han fet declaracions prejuïcioses i deshonroses contra les Normes del Puig (NdP) i per tant, de gaido, contra els seus usuaris. Discursos falaços de rebuig que desacrediten l’ignorancia maliciosa dels emissors en nom d’un fals cientifisme. No han evolucionat gens ni miqueta des del compilador Joan Fuster, ¡sempre en el mateix romanç!

L’anomalia valenciana es la persecucio que hem patida els partidaris de la NdP quan nos presentaven als examens de la Junta Qualificadora de Coneiximents del Valencià, la CIECAOVA o l’EOI. ¿¡Pero qué nos van a contar!? Ni quan no hi havia normativa oficial, pero si oficiosa, respectaren la llibertat d’expressio. ¿Per qué la RAE no examina als castellanoparlants de castella?, ¿O per qué palau real de Buckingham no examina en el coneiximent de l’angles cientific, no en el del carrer? Puix perque aci, no alla, el pancatalanisme eixecuta el control social fent-te passar per l’aro. El PP ho te molt facil: convalidacio dels tituls de Lo Rat Penat, almenys molta gent evitaria el tribunal de la Santa Inquisicio. Pero, com els subdits els ho permeten tot, tot i tot…

Alguns apunts sicologics

Ara pareix que als genuïnistes se’ls ha ences la llumeneta de l’empatia i han trobat, de sobte, que la CIECAOVA va “a matar” el valencià (Pep Pastor en Información, 27-3-26). Puix no, han anat sempre a matar en els que parlavem valencià i no l’hibrit catalanisat que impartien. Si s’esperen una miqueta mes a descobrir-ho arriba la fi del planeta Terra. Identica critica als organismes correctors l’han feta Leo Giménez, Abelard Saragossà o Josep Lacreu, al caliu de la llar un ser superior o experiencia mistica els ha revelat una constant sociollingüistica, soslayada constanment per les eminencies, que es la desafeccio i que explica el retroces del valencià.

L’autopercepcio de ser un bochi quan t’has cregut sempre un sant ha de ser molt dura. Per aço, necessiten culpar a un ser inanimat, extern, abstracte, un agent encobert que volen fer-ho passar com si fora un fenomen natural, exonerat de la responsabilitat, que dificulta el senyalament i l’atac del pecador, del causant. Per a salvar el seu yo proyecten, com fa Giménez, la ultracatalanisacio en ‘el valencià de llibre’, el ‘elitisme noucentista’ i unes atres curioses denominacions per a evitar citar a l’encarregat de la desfeta: l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i expondre’s a l’excomulgacio. Tampoc els he demanat mai ser el superhome de Friedrich Nietzsche.

Ells mai ha tengut problemes per a aprovar i formar part del paradigma dominant. Una normativa no oficial −fins a l’arribada de la AVL− que era necessaria per accedir a llocs com el funcionariat, per a ser professor o en l’actualitat, mes que mai, conditio sine qua non en l’endogamica AVL. Una elit dominant ben colocada, amable en el sumissos a l’IEC i intolerant en la llengua valenciana.

Per activa o passiva, els ara genuïnistes, els pancatalanistes d’ahir reconvertits en valencianistes de hui, van passejant la seua missio cosmica, aço si, previa caiguda de tos del cavall, com Pau de Tarso. El sicolec Serge Moscovici coneixia ben be l’assunt: els conversos ardixen en desijos de convencer. Practicament, tots els mijos de comunicacio reconeixen als okupes com a valencianistes −inclus els seus enemics el ABC o La Razón−, mentres reduixen, quan no eliminen, als amos de la casa a una exposicio de figuretes o casetes debils, inofensives o destacables per casos onerosos o per conflictes interns, aportant una visio negativa.

El genuïniste es victimisa, es un ploramiques professional que denuncía a qui te el poder de forma abstracta i sense corage. ¿No recorda quan compartien taula, escrits, opinions i llit?

Imagens: archiu ACNV, estaticos-cdn.prensaiberica.es.