He revisat alguns articuls que Antoni Fontelles i yo hem escrit al voltant del Valencia CF fa un quinqueni (els trobaran en el buscador de la uep de ACNV). Els podriem penjar tots i serien de maxima actualitat si canviarem el nom dels entrenadors o la direccio deportiva, la rao es que estem atrapats en el temps. Alertaven d’una deriva constant que coloca al Valencia CF a la vora del precipici, esta situacio es un fractal del nostre poble.

La descapitalisacio es el concepte clau o si volen la desatencio del maxim accioniste que ha incomplit reiteradament la seua paraula de construir un equip guanyador i un gran camp de futbol. El responsable final, pero no l’unic es Peter Lim, el ric que ha trencat el joguet. A pesar dels incompliments, els partits politics han claudicat als seus desijos, com sempre, i no ho entenc si no va aparellat d’un compromis de venda (que se’n vaja), complicat fer un contracte d’estes caracteristiques, pero hem vist unes atres coses mes estranyes o complexes que han ocorregut.

El meninfotisme s’ensenya i la majoria de valencians son excelents alumnes. Valencia i el clup de futbol es com Disneyland, la realitat supera a la ficcio. La direccio deportiva, en els ultims anys, ha invertit manco que uns atres equips de segona divisio i han venut als millors, per tant, la calitat ha baixat mentres que tots es reforçaven i al remat, te superen i acabes en el lloc que toca: la cua.

Escolte habitualment programes com Tribuna Deportiva i en manco ocasions Grada Deportiva. En especial a Héctor Gómez, el periodiste sense pels en la llengua. El 22/10/2024, darrere de la perdua de l’equip contra el cuer Las Palmas (2 a 3 gols) confessava l’avorriment per repetir, per enessima volta, el mateix discurs o raonament. Compartim fartera.

Reflexionava sobre el moment idoneu, ¿quàn es pot criticar al Valencia CF? Mai, perque durant la lliga s’ha de recolzar a l’equip per a que no baixe. En estiu tampoc, perque han de deixar competir al nou equip creat, li han de donar temps, està fent-se. Est argument circular impedix la critica i construix un agravant contra qui denuncía, se li contesta en acusacions gratuïtes, en insults o identificant-lo com a desestabilisador, o siga la representacio del maligne en la terra. M’ho se.

Les organisacions o grups es blinden a l’opinio o arguments dispars dificultant la llibertat d’expressio, estigmatisant al critic que es convertix per art de magia desinformativa en el culpable, es el tipic seudoargument de matar al mensager per a desviar l’atencio sobre una realitat dramatica. No ho dubten, el que mata al mensager forma part de la martingala, per activa o passiva, per omissio o per comissio (quan manco els paguen mes devots seran).

La veritat es que el Valencia CF està polvorisant tots els recorts negatius i anem a mes. Davant d’aço hi ha dos actituts: la protesta o la conjura del silenci que assumix la derrota, es un lloc a on es junten els compliços i els colaboradors necessaris, els inocents germanofils que creuen que quan te chafen el coll no pots alçar la veu per a no alterar l’orde public. La veritat es que compartixc en el periodiste la vehemencia, ad estes altures les coses s’han de dir pel seu nom i deixar de manipular. Tots sabem que de fluixera i de bones intencions estan plens els cementeris.

Encara que ningu ha tingut valor d’expressar en la meua cara la desavenencia en lo que escric, es facil sentir cert ninguneig, i es que no compartixc l’ideologia conservadora i majoritaria de companyons de viage, manco encara, l’actitut sumissa o irreflexiva de la majoria. Per aço, la meua relacio en el valencianisme es mes ideal que grupal.

Imagens: wikipedia, X i depuertoenpuerto.com.