L’atra deriva evident es la del grup social nomenat valencianisme. Estem en el fangar de l’insignificancia i el ridicul perque els furtamantes que venien la moto de que el PP i VOX acabarien en el catalanisme menten mes que parlen, es una farsa historica colossal (enganyifa que he desmontat en centenars de pagines). Acabar en el catalanisme i fer valencianisme es prou diferent, pero, no en tenim ni d’una cosa ni de l’atra. Ni lo que prometeren, com tampoc la contingencia de que una identitat pancaespanyolista es torne valencianista, perque lo que es impossible es impossible i no pot ser.

La connivencia o l’amor immortal entre el PP, ara VOX, Lo Rat Penat i la RACV crearen el principi de la fi, les entitats foren els liquidadors, el braç armat, per a reventar a Unio Valenciana i crear la divisio del valencianisme. Esta imbricada relacio, l’unitat de desti en lo universal, explica directament l'inviabilitat d’un gran partit politic d’estricta obediencia valenciana.

Es la falta d’autonomia i de consistencia lo que incapacita l’influencia del valencianisme, ¡¿quàntes vegades ho he de repetir? Al remat, es indefugible pensar en les intencions. Alguns volen que no alcem el cap, totes les proves corroboren l’assert i no en conec cap en contra, es que hi ha quintacolumnistes; no es ser malpensat, es ser realiste i objectiu. Per a molts es un gran pesar deixar de ser ‘amiguito de alma’, eixir-se’n de la capelleta, i posar a Valencia per damunt de tot.

Les centenaries entitats ho son perque historicament s’han acomodat a qui manava. Es conformen en el plat de llentilles de les subvencions a canvi de fotos en la familia politica per a mantindre la mantafula. La convergencia ideologica conservadora es tan nitida com les malifetes dels politics a la llengua i cultura valencianes. Alguns ignoren que el valencianisme es molt mes que estes entitats i que el fi no justifica els mijos, pero d’a on no n’hi ha, no es pot traure. No hi ha cap dissident ni discussio publica en estes entitats sobre la relacio sinistra i l’obedient confraria tampoc obri la boca, a la fi, el silenci dona el consentiment perque hi ha confluencia manifesta i letal.

No cal que cap entitat o tertulia radiofonica reunixca a un grup de sabis per a que reflexionen sobre el motiu exacte de l’utopia d’un partit valencianiste fort. Es molt senzill, l’ideologia de dretes es superior al valencianisme (el bloc de l’esquerra ya sabem lo que defen), es un assunt de jerarquia, pero es convertix en una disonancia cognitiva de manual, un doblepensar o contradiccio quan els que es senten mes valencianistes que Joanot Martorell, Ausias March i Sor Isabel de Villena voten a partits pancaespanyolistes (PP i VOX) que atenten contra lo que diuen defendre. Hem d’antepondre la realitat a la faula i aço es una aposta etica que no te deixarà indemne, pero si en la conciencia ben tranquila, que no es poc entre tanta miseria intelectual i moral.

Els valencianets es deixen enganyar i enganyen quan diuen, escriuen i escampen la mentira de la valenciania de PP i de VOX: ‘esta vegada si, ara si, son valencianistes’. Crearen i mantenen la AVLl i el catala en el colege o en les falles, escriuen en catala, no compren cap llibre o revista valencianista per a dur-los a les biblioteques, no homologuen els cursos de valencià mentres mantenen el ‘chiringuito’ dels tituls de catala… ¡¿No es suficient en aço?! Per l’amor de Deu. Oportunitat darrere oportunitat son lesius per al valencianisme i continuen votant-los com si norres haguera ocorregut, es quan l’ideologia, els biaixos cognitius i els pensaments deformats creen una unica realitat irreal paralela que no existix mes alla de les seues imaginacions, ensomis o deliris. En lloc de senyalar-los que formen part d’una trama, bona part de subjectes callen participant de l’ilusio de distopia.

Si tenim una mala direccio, si crees la divisio, descapitalises, prens decisions nefastes, renuncies a reflexionar, llavors nomes t’espera la repeticio ad nauseam. Al que aporta una visio diferent i fonamentada se li talla el coll, aixina estem venuts i arrimats al marge. Es l’historia d’una cronica d’una mort anunciada i no sera que no hem avisat en temps mes que suficient per a pegar-li alguna volta a la qüestio, almenys des d’una atra perspectiva.

Si vols un canvi, pensa diferent. I si no al clot.

Imagens: seo.org/wikipedia, 20minutos.es/http://russafi.blogspot.com.