El rescat electoral: les finances de 2015 / J. Masia

31/12/2014

Acumulem una infrafinançacio de 1.000 millons anuals, - 205 € per cada valencià, si prenim com a referencia la finançacio per capita respecte a la mija espanyola, en un deute historic acumulat de 13.500 millons d'euros. Rebem menys de lo que necessitem i menys de los que nos correspondria per poblacio. 

Españístán te rescatades varies comunitats autonomes, intervingudes de facto. Ya no nos presta ningu -des de fa temps-, la confiança en el pagament de la Generalitat valenciana es "fem" en sentit lliteral, segons les calificacions de les agencies de risc. Gracies al fondo de liquidea autonomica (FLA) i el pagament a proveïdors que nos aporten des de l'Estat central aço marcha en el nostre estat de migestar. Si no arribaren estes transferencies, es tancarien hospitals, comissaries, bombers, etc., sense diners no se cóm es poden pagar als funcionaris. Algu podra pensar que soc un exagerat, pero si ho creuen els recomane llegir l'informe de les Corts valencianes -que no son precisament rojos terroristes- i podran observar un fenomen, la nostra nacio te un deficit primari -gasta mes que recapta-. No podriem viure sense demanar credits perque no podriem aguantar, l'infrafinançacio nos aboca indefugiblement a una politica economica en poc de trellat a on la bola del deute cada vegada es fa mes gran. A cap valencià, en trellat, li agrada que els seus imposts siguen insuficients, no es perque en paguen pocs, la rao es el desequilibri provocat perque aportem entre les quatre primeres comunitats i rebem com les ultimes -tant en l'epoca PSOE com en la del PP-. El model hauria de corregir la diferencia entre les comunitats mes pobres i les mes riques, i lo que fa precisament en premeditacio, perque es injustificable, es fer a la nostra molt mes pobre. Fins que aço no se li fique en el cap a cada votant puix continuarém en la reduccio del gast social per a ajustar el deficit i que podem observar en: 12 persones que moren al dia per no tindre el medicament de l'hepatitis C; unes 220.000 persones reconegudes en el seu dret de dependencia no la cobren o els 70.000 mil morts sense rebre-la, a soles, en 2013; la reduccio del gast farmaceutic deixant sense medicaments mes efectius contra el cancer als pacients, etc. I la traca, com anem sobrats, condonem ara 270 millons compromesos a rebre en 1999 per l'Estat espanyol (Levante-EMV 26-12-2014). Els nostres politics son forats negres, s'ho mengen tot.

Si per ad alguns no es suficient vore o expondre's a les condicions de les persones que ho estan passant mal han de saber que ell i la seua familia tambe acabaran patint-les. Es qüestio de tots mantindre els drets humans i civils adquirits i no donar un pas arrere. Es necessari dispondre de l'inversio necessaria per a mantindre la nostra seguritat, la nostra salut i la nostra educacio, per aço es tan important focalisar-nos sobre la finançacio valenciana. El PP anuncià que no modificarà el model, els falta per dir que claudicaran en Catalunya ells o els que vinguen darrere.  

El ministre Montoro va a fer un rescat electoral -no el coneixen perque es un nou tipo de rescat-, deixarà a 0 els interessos del deute contret en l'Estat per algunes comunitats, per a nosatres en 2015, supondra una reduccio en pagament d'interessos, segons el Consell, de 750 millons d'euros per a 2015 (Levante-EMV 26-12-2014, 27-12-2014 i El País 23-12-2014). Els espanyolistes -que  patim- s'agenollen als seus peus i besen per a on camina en estora o sense estora. I criden ¡Oh, gracies amo misericordios per infrafinançar-nos pero donar-nos les estrenes! I es que quan u no sap lo que val es ven barat, ocorre lo mateix quan u no val res.

Aixina que l'any que ve a ofrenar noves glories a Espanya com a zombis, sí... mes encara, la realitat supera a la ficcio perque no hi ha territori a on el seus presidents repetixquen mes la paraula "Espanya", ni Franco, lo de Camps era paroxisme pur i dur. ¿No els molesta que la seua amada patria gran -una, grande y libre- tinga ofegats als valencians? ¡Pero si ad estes altures inclus els empresaris valencians reclamen un partit nacionaliste! ¡cóm estarà el seu cos! Si alguna cosa tinc clara es que no se tiren pedres al seu sostre. El mes passat, l'empresari Vicente Boluda afirmà que "a soles nos faltà arribar a les mans en la ministra" i Federico Felix, de l'associacio Pro AVE i de la Federacio Agroalimentaria, declarà que si la societat valenciana dormida no s'alça per a reclamar lo que es just "a soles nos queda donar-los les claus de la C. valenciana i dir-los prengau, fills de no se qué". Hem d'estar junts per a reclamar els nostres drets i en estes declaracions -que no en unes atres- estan fent un eixercici de responsabilitat i de valentia major que el de la societat civil, al Cesar lo que es del Cesar.

El model de finançacio ha de modificar-se per a poder mantindre la nostra salut, la seguritat i l'educacio, de lo contrari nos ficarém la soga al coll en l'esclavitut financera.  

Per J. Masia