Cap furtamantes ni ultra del PP digue ni mu davant les reclamacions dels presidents. Yo esperava la performance ¡Espanya es trenca, Espanya es trenca! Pero res de res. Anem-nos en tots a la piscina que ad alguns el cervell se’ls socarra en tanta calor.

Estos trapatroles viuen dins del seu liquit amniotic que l’espiral de la mentira. De fet, no sabem quan diuen una veritat perque es passen el dia mentint, reduint tot a un eslogan, contradient-se i no passa res perque la memoria selectiva o de peix o el google capat dels seguidors que tenen no els deixa trobar noticies del doblepensar que repetixen com a clons. Diuen una cosa i la contraria de forma habitual.

Mentres, el PSOE vol impondre el seu relat: qui te mes transferencies ha de tindre mes mijos. Per contra, el mes difos, acceptat i real desvela que no es una finançacio singular sino un privilegi, de fet i d’entrada es parla d’una condonacio de deute de 15.000 millons. ¡Casi res porta el diari!

Ara i no fa quatre dies, la finançacio se’ls ha tornat un tema primordial que han de resoldre immediatament, està clar quín es el motiu: el chantage catalaniste. Negociar te com a objectiu el win-win de les dos parts, pero si uns guanyen a costa de la perdua dels atres (win-lost) es una claudicacio o una rendicio. Federacions socialistes d’Extremadura, Andalucia i Castilla i la Mancha li han dit a Pedro Sánchez: ¡no!, perque estan en contra dels tractes de favor. Emiliano G. Page li ho explicà claret: “Cualquiera que se considere progresista tiene que luchar contra todo tipo de privilegios y no ampararlos” (ElPaís, 18-6-2024).

Tot lo mon coneix la causa i les circumstancies d’estes urgencies, per una banda mantindre’s en el poder, caiga qui caiga, i per l’atra satisfer les exigencies de la comunitat que es sempre l’actriu principal; si no fora per la presidenta madrilenya IDA pareixeria que l’Estat Espanyol es uniprovincial. En tot cas, no eixim de la biprovincialitat. ¿S’estranyen que demane l’independencia perque entre elegir entre la Castella imperial o els Països Catalans…?

Ara les dos espanyes es voran les cares en els mijos de comunicacio enfrontats, com en un fractal que representa la divisio subjaent, per impondre el relat. Les espases estan tot lo alt. ¿Encara hi ha inocents centradissims (concentrats o enfocats sempre en la dreta extrema) que volen convencer-nos de que no hi ha ideologies? ¿En serio? Que parlen, i rectifiquen l’erro sideral, o callen per a sempre.

La Generalitat de Catalunya opta pel relat de la justicia, provablement el major movilisador social de l’historia. El document publicat en març de 2024, es titula “Financiación singular: Propuesta de financiación justa” parla del control del 100 % dels imposts, perque ara el tenen sobre un 9% (p. 46).

Si al remat s’obri el melo, es podran observar les paradoxes, les irracionalitats i es posarà damunt de la taula totes les cartes, que es lo que s’ha de fer sempre en virtut de la transparencia i l’honradea. Vaja per davant, que ni els catalans son tan malvats ni els que que reben els diners de les comunitats mes riques −les acreedores− son santes i agraides deutores.

El debat es sempre productiu encara que siga vehement, perque es en el conflicte a on la veritat sura.

Imagens: tabarnia.org, heraldodeoregon.wordpress.com.