El dia.

       En els primers rajos de llum la vida comença a desenrrollar-se poquet a poquet fins a agarrar un ritme frenetic. Es quan comença el gros de les activitats, els treballs, s’obrin les escoles, les consultes dels meges, festejos populars de tot tipo, culturals, d’oci…

Si el dia ix solejat es sinonim d’alegria, es reflexa en la cara de la gent per a poder dur a bon port totes les activitats previstes i programades.

        Si el dia ix plujos nos baixa un poc l’alegria pero sempre trobem el consol en la falta que fa per al camp i netejar l’ambient, la majoria d’activitats se poden seguir fent, encara un poc mes incomodes, unes atres es veuen truncades i nos obliguen a canviar de plans a renega dents.

        En el cas de les desgracies, accidents, incendis i tot tipo d’altercats… La llum del dia fa que tota l’ajuda i actuacions dels membres de seguritat i rescat se puga fer en rapidea i precisio.

        En definitiva el dia nos ajuda a tirar avant facilitant-nos casi tot allo que nos proponem, tant positiu com negatiu.

        La Nit.

        Conforme desapareix la llum del dia la vida va apagant-se, les activitats apleguen a la seua fi. Es temps de descans, de passio reflexio, d’intimitat... Es quan empijoren les malalties i a la vegada quan, poquet a poquet comencen a curar-se les ferides. En l’obscuritat apareix el cansanci, l’inseguritat, la por, la soletat, eixa que despuix dels moments d’acompanyament, en celebracions ludiques en els millors casos, i trists en casos de perdudes i desgracies, te posa els peus en terra. Es quan la vida te dona a triar entre dos camins, traure lo millor de tu i tirar avant buscant la llum en ilusions renovades o baixar els braços i deixar-te dur sense direccio, caent en el pou dels dubtes, l’nseguritat i les males decisions.

         En els pobles valencians a raïl de la fatidica Dana del 29/10/24 hem pogut vore les bondats del dia, un fum de voluntaris vinguts dels pobles valencians i de tot l’estat, han tractat d’abarcar totes les necessitats de la gent atrapada en les seues cases uns, sense res uns atres. Des de llevar fanc, arrimar coches, fer i portar menjar, aigua, roba, bolquers, o medicines als mes vulnerables, yayos, grans dependents, a tot lo mon i de tot…

         De la nit hem sabut histories d’heroes anonims que han ajudat a salvar vides en l’ultim moment i desgracies sense consol, agreujades pel pas dels dies en les seues llargues nits.

         Ha segut tan gran l’ona solidaria que fins i tot ha creat el seu eslogan que sera recordat en els anals de l’historia “El poble salva al poble”.

         Pero ¿Sera veritat?

         En la classe politica governant, hem vist lo desprotegit que està el poble, han fallat tots i per tots els costats, aixo si, en este païs no dimitix ni el Tato, li la bufa. Dona lo mateix les vides que s’hagen perdut, ya que ara el negoci de mils de millons està en la reconstruccio de pobles i barrancs, i no en els 221 millos d’euros que la “CHJ” va dir que valia arreglar nomes estos barrancs en 2007 i haver salvat vides. Pero es que ad estes altures tots sabem com funciona aço dels diners “sense amo” publics.

         Es tan patetic lo que estem vivint els valencians i veent tot lo mon, que se fan manifestacions partidistes demanant la dimissio, mereixcuda, del president de la Generalitat Valenciana i no la del president del Govern de l’Estat, en quant tambe son responsables de tantes desgracies. Puix, no me cansare de recordar, que des del 2007 han manat els uns i els atres i ningu ha fet res per arreglar estos barrancs, avisats pels tecnics en moltes ocasions que aço acabaria passant.

          I es quan en acabant de tanta ajuda per part del poble tire de manco eixe colp damunt la taula en forma de manifestacions que diguen a la classe dominant. ¡¡Ya està be, fins aci haveu aplegat, tots fora, nou sistema i noves eleccions!!

         Es necessari que per a que “El poble salve al poble” este s’alce i sera quan se li acabe el joc ad esta colla, dominant, de negociants disfrassats que baix el paraigües de la politica nomes miren impunement per les seues boljaques.

         Hi ha una maxima que diu:

"Quan injectes certea a les teues decisions apleguen els resultats".

        Com a valencians orgullosos de la nostra terra, la nostra llengua i les nostres raïls el cami es senzill. Tot passa per a que en la soletat de la nit reflexionem i quan aplegue el dia deixar d’ofrenar a uns i uns atres, revalencianisar-nos politicament i creure de veritat que ...

         EL POBLE TE LA CLAU VALENCIANA

         Coses de Tub.