El nou Pla Marshall / per J.Morales

19/5/2020

            Durant estes semanes s'està portant a efecte una negociacio entre els caps d'estat dels diversos països que componen l'unio europea per a vore com s'ajuda als països mes afectats pel “corona virus” Covib-19, esta important negociacio la presidix la presidenta del Parlament Europeu Ursula Von Der Leyen, de nacionalitat alemana.

            Les negociacions van a ser dures i llargues, pero s'espera aplegar encara a un enteniment entre tots els caps europeus. Les quantitats que hi ha sobre la negociacio estan entre 1,5 i 2 billons d'euros, mai s'havia aplegat ad estes enormes sifres.

            El president espanyol havia reclamat un nou “Pla Marshall”, vorem a continuacio d'una manera breu a que se li crida “Pla Marshall” i farem una comparacio entre els dos.

            Al finalisar la 2ª Guerra Mundial, Europa travessava una situacio economica desastrosa, la seua produccio agricola havia disminuit com tambe els seus intercanvis comercials, els governs europeus estaven mes preocupats en rellançar la seua industria, siderurgia, carburants etc. que, en fabricar productes de primera necessitat, l'escassea en les poblacions era alarmant, s'havia impost un dur racionament en l'alimentacio, lo qual impulsava a una carestia d'ells i espentava al mercat negre.

            En esta situacio els EE.UU. proponen una ajuda economica massiva, el seu artifex fon el general George C. Marshall. En 1947 este general declarava que si no s'ajudava economicament a Europa, esta no podria alcançar la seua estabilitat politica i social; proponia una ajuda economica europea d'una manera global i no païs per país. Per aixo l'URSS rebe tambe l'oferta, pero la rebujà, lo mateix que els països de la seua orbita. El capital posat fon d'uns 12.000 millons de dolars, entre 1947 i 1951, uns 200.000 millons d'euros actuals, i en apenes quatre anys la produccio en Europa occidental ya tenia el nivell previ a la guerra.

Primera plana del "Pla Marshall"

            Els resultats des del punt de vista social eren mes que qüestionables, en realitat el “Pla Marshall” inicialment era un prestam a tornar, i els països europeus havien de fer retalls en la seua despesa publica, les classes treballadores tenien un baix consum, aixina estigue uns anys fins a que la prosperitat elevà el nivell general, llavors l'ajuda passà d'economica a militar.

            Espanya no se beneficià del “Pla Marshall,” el regim de Franco no era democratic, era una dictadura, i en la decada dels 40 i a principis dels 50, el païs estava aïllat internacionalment, era considerada un regim fasciste.

            Pero en 1953, EEUU va vore a Franco com un aliat en la seua lluita anticomunista, i negocià l'instalacio de varies bases militars en el territori, a canvi d'est acort el païs rebria 800 millons de dolars, 500 eren donatius. Era la sifra menor rebuda per un païs europeu, pero pogue solucionar la seua escassea de divises i adquirir maquina industrial moderna, materies basiques i aliments.

            El major receptor fon el Regne Unit en el 26%, 3.2915 millons de dolars, França 2.296, Alemania 1.443, Italia 1.204 i els restants països cantitats inferiors. Estos montants no se tornaren, excepte Alemania que tornà 1.000 millons. Estos diners s'utilisaren en la seua majoria per a recolzar a menudes i mijanes empreses.

            En realitat, l'objectiu principal d'EEUU era que estos credits anaren per a comprar productes de les seues empreses per part d'Europa, al principi bens de primera necessitat, pero a continuacio se passà a comprar materials per a restaurar ciutats i infraestructures.

            Dels prop de 13.000 millons aportats per EEUU, 3.400 es dedicaren a materies basiques i productes semifacturats, 3.200 en menjar i productes fertilisants,1.900 en maquinaria i vehiculs, i 1.600 en combustibles, pareix ser que una cantitat mes menuda, 500 millons, anaren per a finançar el naixent de la CIA (inteligencia).

            Les valoracions de la CEOE son que esta pandemia tindra efectes desastrosos com la crisis del 2008, no creu que l'economia tinga un rebot rapit i que els efectes se van a notar durant anys. En EEUU s'està negociant injectar 2 billons de dolars a la seua economia, mes del doble del paquet de la crisis del 2008.

            El president Pedro Sánchez ha demanat a Europa un nou “Pla Marshall”, ya que son molts els països que s'enfronten ad esta pandemia en un deute monumental.

            Llogicament, el nom d'este acort no es “Pla Marshall”, es “Fondo de Recuperacio de l'Unio Europea”, la presidenta de la Comissio Europea, Ursula Von Der Leben, ha defes per activa i per passiva un pla d'ajuda als països mes afectats, entre els que està Espanya. El montant d'este paquet oscilaria entre 1,5 i 2 billons d'euros, cóm i de quína manera es l'acort que està sobre la taula ningu ho sap, abans haura de superar les reticencies dels països nordics sobre tot d'Holanda. Sería un rescat, pero se discutix que no siga com a deute, l'interes estaria en el 1,5%, pero sense computar com a deute public.

            El govern de Madrit propon que fins als 1,5 billons se financen com a “Deute Perpetu” i que el diners aplegue com a subvencions i no com a prestams als sectors mes afectats. França, pel seu costat, propon que el fondo s'emeta en l'aval dels estats membres i prestams a molt llarc terme.

            Encara que est acort tardarà algunes semanes, possiblement mesos, en eixir avant sobre tot a les reticencies d'Alemania i Holanda, l'objectiu es que els països mes afectats, com el nostre, França, Italia, etc. pogueren obtindre part d'eixe fondo comunitari abans de fi d'any.

            Sorgixen varies preguntes ¿Les condicions seran tan dures com en el rescat dels bancs de 2008? En el cas de que una gran part d'este diners aplegara aci, ¿A on aniria a parar i cóm repercutiria en la nostra economia? I en el repartiment a les autonomies ¿Continuaria la nostra sent tan infravalorada com fins a ara? S’ha de resaltar que som la Comunitat que menys ingressos de l'estat rep en relacio en el numero d'habitants.

Imagens: Wikipedia-Hohum (George Marshall), Wikipedia-Rf Commonswiki (Pla Marshall), eyesforfilm.co.uk (Benvingut Mr Marshall)

J.Morales