La meua venjança contra aquell manifest manipulador va ser inventar els noms dels firmants, la qual cosa el descalifica per complet. Busqueu a Esteve Fillol Ricard, a José Guillén, a Joan Barrado Catier, a Angels Fernández Rico, a Antonio Manuel Pérez Sánchis… ni son escritors, ni son valencianistes, ni existixen. Eren tots ells una pura falacia per a boicotejar eixa comedia des de dins i sobre tot per a evitar que valencianistes de veritat el firmaren. Estic segur que si yo haguera demanat la firma a personalitats de gran renom cultural segurament me l’haurien donada per mi, no per Zaplana. Ho haurien fet per fer-me un favor a mi, i s’haurien empastrat en esta falacia. Yo no podia consentir-ho. Estic pensant en Josep Soler Carnicer, Rosa Arminyana, Marí Montañana, María Isabel Senis, Jesús López Sancho... Els valencianistes amics meus haurien ajudat a l’antivalencianiste Zaplana per mi, pero els vaig evitar el dilema tirant ma de bona cosa d’imaginacio. Eix es el rigor d’aquell manifest. Ni es preocupaven de saber si un nom era real o no. I lo pijor es que mai no s’ha comprovat si els noms eren reals o no, per la qual cosa em pertoca a mi ara desmontar la tramoya del cas.
Actualment se debat sobre quí firmà i quí no firmà. Yo tenía en perill el meu lloc de treball, pero uns atres tenien unes ambicions molt concretes sobre les encara no repartides places en l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. No em cap dubte que molts dels valencianistes que accediren a firmar el grotesc manifest tenien les seues esperances en poder entrar en la nova institucio, i per aixo ho feren. No cal explicar que alguns d’ells conseguiren els seus objectius (Artur Ahuir, Alfons Vila…) i uns atres, no.
            Tambe es curios que determinats firmants ho facen a soles i uns atres com una unitat familiar (Voro López i la parella). Es meritori, per eixemple, que Alicia Palazón no firme, encara que el seu marit si que ho faça. Que els firmants i yo mateix vam ser uns moltons, no cap dubte. Ovelles interessades que no estavem enganyats, sino disposts a deixar-nos enganyar. El poder de Zaplana era aborronador. A pesar de que en el nostre sistema “democratic” es presumixca de seguritat juridica, la realitat es que la falta de llibertat es absoluta, i les persones donen prioritat a les seus pors per davant de les seues conviccions. A partir d’esta premissa que es molt comuna en l’esfera humana, ya s'ha d'examinar cas per cas els motius per a l’adhesio. Yo ya he donat els meus, i he explicat tambe lo que se'm va ocorrer per a desarticular la vil maniobra pepista. La gran ignorancia patriotica d’aquells espoliadors em va ajudar a invalidar des de la meua impotencia aquell manifest ignominios. A la mentira de Zaplana yo vaig respondre en una atra mentira ajustada a la seua imposicio. Ni Zaplana era valencianiste ni els firmants del seu manifest ho eren. Senzillament no eren res, per lo manco en la part meua. Cada u lluita com pot, i aixina va ser la meua batalla en aquella guerra.
Imagens: wikipedia (Nakinn)

C.Recio