Querella per la Formula 1. Anticorrupcio: "Canps eludi tots els processos administratius de contractacio publica". El fiscal en la querella califica la forma de gestionar de l'expresident com "inusual". Arreplega que Valmor no estava preparada per a organisar el gran premi per si a soles. Destaca que Francisco Camps donà "recolzament economic" al seu "amic" Aspar.( querella ).

Francisco Camps fon l'engranage de l'organisacio de la Formula 1 en Valencia i ho feu a la seua manera. Botant-se la normativa vigent per a lograr el seu objectiu i per a contentar a Berni Ecclestone. Aixina presenta la Fiscalia Anticorrupcio a l'expresident del Consell en la querella que acaba de presentar i en la que demana la seua imputacio per un delit continuat de balafiament i un atre de prevaricacio. El document, al que ha tingut acces EL MUNDO, explica cóm Camps "eludi els processos administratius de contractacio publica" al temps que li reprocha que interponguera a una empresa privada, Valmor Sports, sabent que "qui anava a desenrollar el proyecte era una empresa publica", que sería la que correria en les despeses. Tambe s'exten en explicar cóm Camps deixà el proyecte en mans del seu "amic" Jorge Martinez Aspar per a que "es poguera beneficiar".

"Camps garantisà personalment i en nom de la Generalitat la viabilitat del proyecte, no obstant donat que esta garantia havia d'anar acompanyada dels requisits economics i juridics propis de qualsevol contractacio del sector public, decidi que el seu amic Aspar crea-se una societat per a poder organisar la prova de Formula 1 i es poguera beneficiar en aço".

Per a la creacio d'esta societat, afig la Fiscalia, es solicità l'intervencio de Bancaixa i de Fernando Roig, els quals al ser un proyecte que contava en el recolzament del llavors Cap del Consell, no dubtaren en participar.

El fiscal Vicente Torres arreplega un sense trellat del que els grups de l'oposicio s'han fet reso a lo llarc dels ultims anys: que Valmor no podia organisar la Formula 1 per si a soles; que no estava capacitada.

Anticorrupcio ho explica: "No podia perque caria d'infraestructura material i personal per a organisar un event d'esta naturalea, en eixe moment tenia vora 12 treballadors. En segon lloc, no podia organisar la prova perque Valmor Sports S.L. caria de llicencia federativa, de la Real Federacio Espanyola d'Automovilisme, per a organisar una prova de motor. Aço ultim era una circumstancia que es coneixia des del primer moment".

No obstant, afig la querella, aixo no fon un obstacul donat que Jorge Martinez Aspar "contava en el recolzament de Camps". En acabant de la celebracio de la prova de l'any 2008, els propietaris de Valmor Sports S.L., Jorge Martinez Aspar, Fernando Roig i el representant de Bancaixa en la societat, senyor Miguel Morillo, es dirigiren a la Generalitat Valenciana per a dir-li que hi havien patit perdues en el primer Gran Premi de Formula 1 organisat i que necessitaven ajuda. Esta reunio es produï en el que era vicepresident de la Generalitat Valenciana, Vicente Rambla.

"Esta inusual manera d'actuar, per la que una empresa privada es dirigia a la Generalitat per a que evitara les perdues generades, tenía el seu orige en el resultat economic en que el senyor Camps havia avalat la presencia de Valmor Sports S.L. com a organisador nominal de l'event, donat que l'organisador deportiu era Circuito del Motor".

L'obligacio economica mes important de Valmor Sports S.L. era el pagament del canon anual que es devia d'abonar a la mercantil anglesa FOA per un import de 26 millons de dolars l'any 2008, 24 millons de dolars en 2009 i 2010 i 16.306.000 de dolars en 2011.

Francisco Camps, diu el fiscal, rescatà a Valmor dos voltes: decidi que sería l'empresa publica Societat de Proyectes Tematics de la C. Valenciana (SPTCV) la que s'encarregaria de pagar el canon anual, "eximint aixina a Valmor Sports S.L., primer una empresa publica corria en les despeses de l'organisacio de la prova, i segon, una empresa publica s'obligava a pagar el canon anual.

En cap dels dos casos existi contraprestacio alguna per part de Valmor Sports S.L. a les empreses publiques. En el primer cas perque no es pagaren els mes de 14 millons d'euros que es facturaren, i en el segon cas perque no es fixà cap de contraprestacio.

----------------------------------------------------------------------------------------------------

Ara no s'està parlant d'uns trages, el valor dels quals no es comparable en les sifres que relaciona el fiscal dels diners desviats i sostrets de les arques del poble valencià. Estem parlant de millons d'euros, diners que en acabant s'han retallat d'assistencia social, sanitat, educacio... i un llarc etc.

Accio Nacionalista Valenciana demana preso per a qui s'ha apropiat dels diners dels valencians i inhabilitacio per a carrec public per als representants politics implicats.

Propostes d'Accio Nacionalista Valenciana:

-La consecucio d’una Administracio Publica en la qual la transparencia en l’actuacio dels representants politics siga la norma, i no l’excepcio. En l’objectiu d’alvançar en l’aument de la eficiencia i la millora de la gestio de les entitats publics, es fonamental potenciar tots els instruments de control economic i financer disponibles, tant interns –interventors. Control financer permanent-, com externs –Auditories publiques. Sindic de Contes-, en l’objectiu de controlar la gestio interna, la regularitat contable, el compliment llegal, la fiscalisacio i l’equilibri economic. Paralelament, s’ha de rendir contes als ciutadans valencians de manera continuada, a través del dels diversos mijos de comunicacio i mecanismes electronics dels que disponen els organismes publics, es la millor garantia de traslladar a la societat la confiança en els seus governants.

-Gestionar els imposts dels ciutadans en la maxima responsabilitat, eficiencia i honradea. Aplicar criteris dirigits a favorir el millor aprofitament possible dels recursos economics i patrimonials, destinant-los a les necessitats i prioritats reals de la societat, en l’objectiu d’oferir servicis publics de calitat i actuacions dinamisadores de l’iniciativa privada, evitant en tot moment balafiar i malbaratar els fondos publics en fins contraris a l’interes general dels valencians.

-Transparencia i integritat de tots els nostres representants. Renunciar, des del primer moment, a qualsevol interes, personal o colectiu, per a aprofitar-se de la seua responsabilitat o carrec public. Declaracio notarial publica dels seus bens, abans i despres d’eixercir el carrec. Renunciar a retribucions extres, subvencions o elements materials de qualsevol tipo, que no siga l’estrictament oficial assignada al carrec public que ocupe. Refusar a carrecs, privilegis o sous vitalicis. Moderar les retribucions i determinar-les a l’orde jerarquic que ocupe en l’Administracio, no cobrant mes que un atre carrec public superior. Reduir al minim els carrecs de confiança, llimitant-los a les necessitats estrictes del servici public, i condicionant les seues retribucions a les aportacions, informes o treballs que desenrollen puntualment, de manera que mai rebran una assignacio fixa mensual. Crear una Llei de transparencia propia valenciana, establint que tots els organismes publics publiquen en les seues pagines webs oficials, totes les gestions economiques, ingressos, gastos, subvencions, finançacio, factures, etc., per a que qualsevol ciutada puga accedir ad elles i consultar-les.

-Eliminar la figura de l’aforament en el nostre Estatut (art.23.3) i delimitar els privilegis dels representants politics. La nostra proposta de reforma d’eixe articul en qüestio es:"Els membres de Les Corts, fins i tot despres d’haver cessat en el mandat, posseiran prerrogativa d’inviolabilitat tant penal com civil pels vots emesos en l’eixercici de les seues funcions publiques, aixina com tambe per les opinions manifestades, sempre i quan estes no atenten contra les senyes identitaries arreplegades en el present Estatut d'Autonomia, els drets fonamentals i les llibertats constitucionals".

 A banda de l’excepcio anterior, durant el seu mandat, cariran d'aforament, es dir, tindran la mateixa relacio en la llei i se’ls aplicarà de la mateixa manera que als restants ciutadans, per tant podran ser detinguts i retinguts per actes delictius realisats en el territori del Regne de Valencia, sense que siga necessari que l’acte delictiu siga flagrant, corresponent decidir sobre la seua inculpacio, preso, processament, si es el cas, i juï al jujat ordinari respectiu competent, el qual, al mateix temps, tambe evitarà que qualsevol proces de privacio de llibertat tinga algun objectiu politic destinat a obstaculisar les funcions parlamentaries del membre de Les Corts.

 Fora del territori valencià la responsabilitat penal i civil serà exigible, en els mateixos termens, davant de la Justicia corresponent, com a qualsevol atre ciutada."