El covid-19 i el problema de l’immigracio / per Manuel Gimeno

14/6/2020

            No anem per bon cami. La pandemia que s’està sofrint en el mon a causa del covid-19 deixa al descobert la vulnerabilitat de les societats en un mon globalisat com l’actual. Deixant a banda si el virus te l’orige en algun mercat de China, en el que es venen tot tipo d’animals salvages, morts o vius, o el te en un laboratori, la realitat es que estem davant d’una catastrofe de tal magnitut que la podem calificar casi com una guerra mundial, aixo si, sense bombes. Dit aço, que es enormement preocupant pel risc que supon per a la salut de tots, la cosa no acaba aci, perque una volta haja passat la pandemia, en el cost que supondra a escala mundial superar-la, estarem de nou immersos en una crisis economica enorme –que acabarém pagant els mateixos de sempre– quan encara no nos haviem recuperat del tot dels efectes nocius que deixà la que començà en 2008.

            De totes les maneres, en ocasions com esta ixen a relluir la solidaritat i algunes atres virtuts que trobem en la societat civil i que deixen en evidencia a la classe politica de qualsevol color. Esperem que aço passe i que sigam capaços de traure conclusions que nos duguen a que, en un futur, desastres com este no tornen a succeir. Pero no ho tinc massa clar, perque en un mon com l’actual en el qual seguixen primant els interessos d’una minoria –el gran capital– sobre els de l’immensa majoria no hi ha res descartable.

            Ara, una cosa que em crida molt l’atencio es el fet de no haver vist a casi ningu entrar a fondo en la genesis del problema. Si no es descartable que el virus s’haja pogut escapar del laboratori Wuhan P4 (nivell quatre) ¿cóm es que no s’està investigant a fondo? Pareix que a Australia li han tirat per terra la proposta d’investigacio en Wuhan amenaçant –des de China– en no comprar-li els seus productes. Estats Units i Russia han protestat, de moment, en la boca chicoteta. No m’acaba de convencer lo que veig. ¿A partir d’ara podem estar segurs de que no hi haura un futur ‘error’ en u d’estos laboratoris que puga crear una situacio com la que ara estem patint? Els mijos de comunicacio mes poderosos estan amagant una part important de l’informacio que deuria d’arribar a la poblacio i aço en una societat en la que la classe politica s’ompli la boca en la paraula ‘democracia’, esmussa. Molta gent està com en shock i pensant que lo del virus es com una plaga divina o alguna cosa aixina. Dic aço perque entre la poblacio no detecte el mes minim interes en saber qué es lo que realment ha ocorregut. Veig una societat que practicament es conforma en qualsevol (des)informacio que li donen i aço es prou trist.

            Sobre la gestio politica de la pandemia en l’ambit de l’Estat Espanyol temps hi haura per a analisar-la, encara que pareix inqüestionable que ha hagut moments en que primaren els interessos politics per damunt dels de la ciutadania, contribuint a que sigam u dels primers països del mon en quant a numero de morts per cada 100.000 habitants.

            El malait virus ha deixat en l’ombra qualsevol atra qüestio per molt d’actualitat que estiguera, pero una volta passe este malensomi tornarém a tindre en primera pagina el greu problema, entre molts atres, de l’immigracio –del que havia pensat escriure abans de que el citat virus se donara a coneixer–  i la mala gestio que d’ell estan fent els països del nomenat primer mon, el mon occidental. Està demostrat que l’actual situacio nomes du a fer que muiga molta gent tractant d’arribar a una terra que creuen que va a ser la seua salvacio. La major part d’aquells que conseguixen arribar acaben vivint en ghettos, i aquelles politiques que teoricament haurien de dur-los a poder integrar-se en la societat occidental, facilitant-los una vida digna, acaben, normalment, oblidades en un calaix. Yo sempre he mantingut que hi ha una solucio –que entenc que sería la mes digna i efectiva de totes– que demana tornar-los ad eixos països, que foren explotats i dels que s’endugueren les seues riquees sense cap d’escrupul les potencies occidentals (Estats Units, Gran Bretanya, Països Baixos, Belgica, França, Italia, Portugal, Espanya...), com a minim una part important d’allo que en el seu temps els furtaren injustament, creant, ara, en la seua terra la riquea necessaria per a que la gent d’alli no es veja obligada a mamprendre l’aventura que moltes voltes els costa la vida. Nomes en Africa podem fer una extensa relacio dels territoris que foren espoliats –i no parlem de la tracta  d’esclaus–. Totes les politiques de salvament en la mar i d’acollida d’una infima minoria d’estos immigrants no soluciona practicament res, si tenim en conte la magnitut del problema. He de recordar que a ningu li agrada haver de deixar la seua familia i la seua terra per a anar a buscar-se un incert futur llunt dels seus. Pero aci, en el primer mon, la classe politica s’ompli la boca en teoriques bones intencions que solen acabar en fum de boja. Els burocrates de l’Unio Europea son aço, burocrates. Poques solucions podem esperar d’ells que duguen a replantejar-se el statu quo actual i oferixquen alternatives ambicioses que donen verdaderes respostes a problemes com el de l’immmigracio. Es el mon que tenim, la societat tan injusta en la que vivim, aquella que ha de recorrer encara un llarc cami per a que pogam considerar-la plenament lliure, democratica i justa. En el mon un 10% de la poblacio posseix el 90% de la riquea total. En una societat molt mes justa i solidaria els habitants d’eixes nacions del tercer mon no es vorien obligats a jugar-se la vida buscant un futur millor llunt de la seua terra.

            Tambe hi ha uns atres factors a tindre en conte: l’educacio i la cultura. Ahi hauria pogut jugar un paper molt important l’iglesia i no l’ha jugat. Haurien d’haver segut els primers que feren vore que el creiximent demografic exponencial no favorix precisament la calitat de vida de la gent que normalment viu en la miseria, pero si alguna cosa feyen en este sentit era favorir la natalitat desaprovant els metodos anticonceptius.

             L’ajuda urgent del primer mon podria solucionar moltes coses, pero no en seran pocs els que pensaran que s’ha de ser molt inocent per a confiar en que pot haver un sol païs d’occident que tinga la voluntat d’abordar el problema en els termens que acabe d’expondre. La llastima es que tindran rao, pero no per aço hem de deixar de denunciar-ho.

Imagens: Pixabay (Thor Deichmann i Eddie Mar De los Ángeles)

 

Manuel Gimeno