El contramanifest de 1999: la dignitat d’uns pocs (II) / Antoni Fontelles

23/6/2021

El manifest
            I aci, en este context, es a on s’ha de situar el manifest de l’indignitat. Un document del qual ya explicà alguna cosa, poc, Voro López: “El president Zaplana, per a calmar al valencianisme polític i cultural, prometé formalment a destacats membres de la Junta de Govern de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, sent Decà Xavier Casp, que la majoria d’acadèmics eixirien d’esta institució i li encomanà una llista de futurs acadèmics [la mateixa promesa que feya el conseller d’Educacio Francisco Camps a unes atres entitats abans d’anar-se’n a Madrit en 1999]; a canvi demanà un reconeiximent públic del valencianisme cultural en plena campanya electoral en 1999 [...] Huitantaquatre valencianistes firmàrem el manifest. La majoria erem sabedors de les falsetats que contenia i del marcadíssim caràcter electoraliste que tenia, pero la promesa de tindre majoria en l’Acadèmia Valenciana de la Llengua pesava molt” (López, 2017: 185-186).
Es curios que López afirme que ‘la majoria’ coneixien les falsetats que contenia l’escrit. Suponc que esta majoria es la que tambe coneixia que una promesa similar, no escrita, n’hi havia en que el dictamen del Consell Valencià de Cultura fora favorable a les tesis valencianistes... perque el PP mes UV disponien de majoria en l’institucio... i ya sabem qué diu el dictamen i quí vota a favor i quí en contra (Josep Boronat, Leopoldo Peñarroja i Xavier Casp), i els titulars de prensa d’aquells dies (el 4-7-1998 s’aprova el dictamen en comissio i el 13-7-1999 en el ple del CVC)... i “El secretario de la RACV [José Aparicio], a favor del dictamen” (titular d’un solt en LP, 16-7-1998) (Fontelles, 1998: 141-142).

Sessio del Consell Valencià de Cultura

            Si t’enganyen una volta, la culpa es del manipulador, pero si t’enganyen dos voltes (i damunt, el mateix) la culpa es personal i intransferible.
            Clar que lo de l’engany es relatiu. Des de 1999 fins a 2015, durant les majories llegislatives del PP, molts d’ells continuaren vivint molt be, i alguns millor, inclus els critics com Recio; aço me fa pensar que a banda del ‘engany’ hi havia algun atre element explicatiu mes poderos: la coincidencia en l’ideologia politica. I est es el motiu pel qual el ‘valencianisme’ li ha perdonat –ha oblidat– al PP la creacio de la catalanista AVLl (nomes li ho recordem a cada punt uns quants), en les enormes conseqüencies que te, i a l’esquerra del Botanic I i II no li perdona el seu catalanisme. Perque ad eixa majoria ‘valencianista’ li pesa mes, li es determinant, l’ideologia dretana per damunt del valencianisme. I es lo que n’hi havia i n’hi ha.

            A banda d’homenages varis i defenses de la personalitat valenciana i del seus simbols, els rubricants li reconeixien al president Eduardo Zaplana la següent ‘gloria’: “El president del Consell tambe ha impulsat la Proposicio de Llei per a la creacio de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, conseguint sa aprovacio, per majoria, en les Corts Valencianes”. ¡I ad alguns encara els destorba que ho recordem!... si ells ho posaven com un ‘merit’.
            Per aquells anys, i mes en la majoria parlamentaria absoluta del PP des de 1999, revolaven pels mijos de comunicacio actors de repartiment, secundaris, figurants, aspirants... a una ombra baix el sol. No eren estranyes les lloes, els panegirics, els cants... en honor a.. N’aporte u (n’hi ha mes) com a eixemple i corroboracio de la ‘tendencia’. El text es un articul d’opinio (“L’encert dels valencians”) en el qual es poden llegir coses sucoses: “Nosaltres estem per construir, per recolzar positiva i fermament el lideratge protagonitzat pel president Zaplana i la seua acció de govern [...] Eduardo Zaplana és el primer president valencianista que té la Generalitat Valenciana [...] Aspirar a una marca valenciana influent... i per què no, tindre la voluntat de valencianitzar l’Estat i la UE... Zaplana es el millor encert dels valencians des de fa temps, massa temps. Llarga vida.”, aço ho firmava un tal Lluis Bertomeu i Torner (de la Fundació Cívica 9 d’Octubre-Joventut Valencianista de la CV), en Diario de Valencia (3-4-2001: 4). Ya veuen, res que envejar al ‘manifest’. La mateixeta linea, el mateix encens, la mateixa manipulacio, les mateixes ganes de ¿qué hi ha de lo meu?... lo tipic d’un gran sector del ‘valencianisme’. Per cert, l’autor començà sent ‘valencianiste’, en acabant se’n passà a la ‘tercera via’ i acabà, com molts atres, en el PP...
La llista de l’indignitat: els firmants publicats
    En LP, 12 de juny de 1999, es reproduia part del manifest i una part dels 84 firmants, en concret son els 68 següents (en falten 16)
Artur Ahuir, filólogo. Alex Alemany, presidente del Círculo de Bellas Artes de Valencia. Francisco Antequera Alabau, seleccionador nacional de ciclismo, José Aparicio Pérez, arqueólogo y secretario Real Academia de Cultura Valenciana. Ricardo Arias, deportista. Vicente Boluda, empresario. León Esteban Mateo, catedrático de Historia de la Educación, Universidad de Valencia. Enrique Esteve Mollá, presidente de Lo Rat Penat. Ramón Ferrer Navarro, doctor en Historia, Universidad de Valencia. Enrique García Asensio, director de la orquesta de Radio Televisión Española. Antonio Mestre Sanchis, catedrático de Historia Moderna, Universidad de Valencia, Eduardo Primo Yúfera, científico, catedrático de la Universidad Politécnica de Valencia. Antonio Puchades, futbolista. Carles Recio, presidente del Institut d’Estudis Valencians. Arturo Virosque, presidente de la Cámara de Comercio de Valencia. Juan Ferrando Badía, catedrático de derecho de la Universidad de Valencia. Antonio Ferrandis, actor. Voro López Verdejo, filólogo. Salvador Guaita Piles, artista fallero. Santiago Cerviño Guimerá, ex presidente Junta Central Fallera y ex concejal del Ayuntamiento de Valencia. Amparo Peris Pallardó, presidenta Amics del Corpus. José Luis Pérez Abad “Noven”, artista fallero. Vicente Cerezo Pascual, presidente del Altar Ruzafa-San Vicente. Donís Martín Albizua, secretario general de Junta Central Fallera. Manuel Camarasa, presidente Federación Folklore Tradicional de la Comunidad Valenciana. Arturo Devís, presidente Seguidors de la Virgen. Ignacio Carrau Leonarte, presidente de la Cofradía del Santo Cáliz. José Luis García Asensio, catedrático de violín. Manuel Giner Miralles, médico. “Waldo” Machado Da Silva, deportista. Federico Martínez Roda, catedrático de instituto. Julio de Miguel Martínez Bujanda, abogado. Ignacio Monzonis Marín, abogado empresario. Francisco Roca Traver, vicedecano de la Real Academia de Cultura Valenciana. Alfonso Vila Moreno, catedrático de Historia. Jesús Villalmanzo Cameno, historiador del Archivo del Reino de Valencia, Chico [Chimo] Gea Abad, psicólogo. José L. Albiach Esteban, ex vicepresidente Junta Central Fallera. Armando Serra Cortés, artista. Vicente Rebollar, escritor. Concepción Monllor Esteban, Grup de Dones Valencianes. José Vicente Ballester Dolz, funcionario. Alberto Martí Esplugues, empresario. Emilio Lisart Borrás, presidente Altar San Vicente La Cañada. Antonio Leyva Valero, presidente Real Hermandad de Jesús con la Cruz. Francisco Blanch Soria, ex asesor Junta Central Fallera. Miguel A. Belenguer, presidente asociación sociocultural Atarazanas. Vicente Bosch, jefe de Deportes de Canal 9. José Cosí Sánchez, presidente del Consejo Mundial de Formación profesional. Pascual Durá, gerente Consell Metropolità de l’Horta. Ramón Almazán, profesor titular Universidad de Valencia, ex presidente de la Sociedad Filarmónica. Mario Monreal, catedrático de piano. José A. Pelejero Vila, cronista de Vallada. Concha Parra Beneyto, valencianista. Enrique Esteller Sanchis, valencianista. José Luis Peris Villanueva, director sección Institut d’Estudis Valencians, José Guillén, valencianista. Esteve Fillol Ricard, licenciado en Filología. José Barrado Catier, licenciado en Historia. Maria Dolors Morote Bernal, escritora. Tomás López Rodas, escritor, presidente Grup Heura. Angels Fernández Rico, escritora y licenciada en Historia. José Luis Abad Rubio, fotógrafo y escritor. Carlos Poveda Escrivá, escritor. Antonio Manuel Pérez Sanchis, valencianista. José Melero Canet, editor. Alex Taberner Serrano, pintor. Antoni García Tortajada, escultor. Alejandro Leston Grau, investigador.”.
            Els inexistents o fantasmes, segons Recio, son: José Guillén,  Esteve Fillol Ricard, Joan Barrado Catier, Angels Fernández Rico i Antonio Manuel Pérez Sanchis.
Imagens: eldiario.es, valenciaplaza.com, pixabay (omar yousief)

Antoni Fontelles