Les declaracions

En el text Hoy llego el desquite (El debate, 10-7-26) amollà la joya: la seleccio francesa te "un altísimo nivel, eso sí, sin franceses" (el subrallat es meu). Afirmacio que ademes de racista es mentira, 23 jugadors dels 26 naixqueren en França, a tots els efectes. Llavors, ¿Nico Williams o Lamine Yamal, en pares estrangers, o el jugador de la seleccio espanyola Aymeric Laporte, que no naixque aci, qué son? ¡Que me ilustren els portents!

Crida l’atencio el seu pobre domini idiomatic observable en frases que construix un chiquet de 10 anys, en l’oralitat ratifica les llimitacions gramaticals. D. Trump el copía i utilisa un vocabulari i una estructura comparables a lectors de 10 o 12 anys. No es el seu public objectiu pero tracta als americans com a menors d’edat i si li funciona es que l’edat mental d’alguns no està per a tirar coets.

Les reaccions

Nomes arreplegare algunes de les contestacions. Els ministres francesos i espanyols han condenat les seues paraules racistes i afirmen que donen vergonyen per xenofobes, com afirmà el president P. Sánchez, el ministre J. M. Albares o el mes explicit ministre O. Puentes que el tildà de “zoquete post franquista corrupto”. Es dificil no perdre una miqueta les formes front a la salvajada mariana, telladiana (¡Vox es de centre dreta com ells, dixit!), ayusiana o de Fakejo. No es pot tindre punys de ferro i mandibula de cristal. No cola.

Oliver Faure, lider del partit socialiste frances, digue: "La selección francesa solo está compuesta por franceses. Francia no es una nación étnica, no tiene un color de piel ni una religión. Es una nación política unida en torno al lema republicano. Aunque le moleste a la derecha racista".

Els feligresos declaraven a El Mundo que el popular no tenía mala intencio i que es un “tema menor”, practicaven una estrategia de la mentira nomenada minimisacio. Per contra, si el desficaci l’haguera fet el contrincat el maximisarien tot lo possible i mes, per aço, l’assimetria de tractament demostra la grossera manipulacio.

El PP s’ha convertit en una maquinaria ultra d’acossament sistematic. El govern anuncià aumentar l’ajuda estatal a la dependencia un 50%, cosa que el PP volia, pero d’un dia cap a un atre s’opongue. Es un evident eixemple d’antipolitica i sagnant per lo que implica renunciar al finançament estatal: pijor condicions de vida i estres emocional per als damnificats. Poca cosa per a un popular i molta per al populacho. Pero si el votants es lo que volen...

No saben diferenciar que lo millor per ad ells no es lo millor per a la gent i tampoc per a la democracia. El cas Kitchen es paradigmatic, utilisaren a la Policia Nacional per a salvar el partit de l’innomenable i tot poderos popular L. Bárcenas. Estos no defenen els interessos generals, la realitat diu que NO.

Un valencianiste ho hauria de tindre mes que clar que ningu, ¿recorden quí creà la AVLl?, Valencia venuda per a garantisar el govern de la dreta espanyola en l’ajuda de la catalana, en la colaboracio inestimable del regionalisme (els de l’identitat dual que es consideren tan valencians com espanyols). ¡Qué poc dura la valencianitat quan els interessos espanyols es posen per davant! Demostracio que l’equilibri de la dualitat no existix. Els populars garantisen el seu manteniment, blindage i subvencions a l’entitat, a revistes i a multitut d’associacions, donen premis que fomenten la lliteratura catalana, escriuen en el partit en catala (ningu els obliga) i menyspreu de les Normes d’El Puig (les rebujava fins a la valencianota Rita Barberà). Un coctel insuperable de pancaespanyolisme. ¿Per qué en la RACV i Lo Rat Penat son devots d’estos pardalets si son antivalencians?, ¿es interessant comprar-los en este pedigri tan nefast i prometedor?, ¿no faran mes mal que be al valencianisme? Defendre-los es ser mes fals que Judes i callar es de ser pobret d’espirit. En fi, no vore tres dalt d’un burro.

En obrir la boca el PP escenifica la dimissio intelectual i la desconexio moral. Els d’enfront demanen perdo, son imputats pero no es destarifen i brofeguen les 24 hores del dia, i aço s’agraix. El paperot dels periollests justificant lo injustificable o minimisant-lo es impagable. I Rajoy no es retractà ni pel comentari raciste ni per la mentira, Fakejo nos ho digue: la mentira no es delit i es quedà tan ample ell i els de la moral cristiana, apostolica i romana. Ardiran perpetuament en l’infern perque mentir es pecat.

El discurs de Rajoy està inscrit en un marc, molt de moda, que mescla confonent lloc de naiximent, orige dels pares, la religio, la nacionalitat o l’identitat cultural; el xenofop trau profit de l’embolic.

El comentari de Rajoy es raciste aci i en la China comunista, no cal ser sicolec ni antropolec ni sociolec per a reconeixer-ho, es un topos historic i documentat de l’extrema dreta i l’ultradreta espanyola i catalana (lo del centre dreta ni ha estat ni estarà, com tampoc hi ha unicorns). Si l'extrema dreta francesa ha afirmat que la declaracio es racista ¿a ón coloca a Rajoy?

La suposta doble llectura que te la frase es triar entre ser honrat o ser un creti.

Imagens: instagram, facebook.