El chicotet propietari de vivenda / per J. Masia

13/4/2020

            El mon ideal no existix i mentres que alguns aportem un granet d'arena per a fer-lo, no hem de girar la cara a la realitat que ha de ser observada, analisada i gestionada.

            Està clar que aci cadascu mira pel seu interes i nomes la reflexio pot donar llum a determinades actuacions com les ajudes promeses per 'pare estat'. Els neolliberals son els primers que paren la ma per a rebre-les, escoltarem com Antonio Garamendi de la CEOE les demanava abans de que arribara l'estat d'alarma, el govern no tardà ni 24 hores en contestar-li que: 'aci estem, i els diners i els collons per a les ocasions'. Resulta incoherent que a un neolliberal vinga a salvar-lo el seu enemic ineficient (com ocorre sempre), pero clar, com afirmava Groucho Marx si no li agraden estes idees tinc unes atres. Els neolliberals son una ideologia de dominacio baix l'apariencia d'una seudociencia, son els que a través del retalls, en els que tambe s'inclouen els equips de proteccio individual, han ficat als sanitaris en una situacio criminal contra les cordes http://accionacionalistavalenciana.com/la-refutacio-del-neolliberalisme-j-masia

            Els que apostaven pels retalls i les privatisacions son ara els que aplaudixen la sanitat publica i els primers mamons de 'pare estat'. Ya saben: privatisacio de beneficis i socialisacio del deute.

            Esta crisis ha obert multiples perspectives d'analisis i ara nomes em voldria concentrar en una, temps tindrem per davant, voldria parlar del tema del lloguer de chicotets propietaris que son el 85% del total. Com encara no s'ha colectivisat la propietat privada per part de l'Estat Espanyol, estaria molt be que s'especificara fins al mes minim detall cóm l'inquili pot accedir ad estes ajudes per a fer front al pagament lo mes rapit possible.

            Dic en coneiximent de causa que ara vindra quan els inquilins demanen "el aplazamiento temporal extraordinario", en el millor dels casos, quan no el ya 't'apanyaras' per al propietari que cada vegada mes està nugat de peus i mans. El govern hauria d'haver deixat blanc sobre negre que es una obligacio de l'inquili pagar al propietari i no recomanar una negociacio entre particulars, perque ya sabem quína part demanarà un aplaçament o reduccio i qui voldra cobrar el 100%. La vivenda digna nomes l'ha de garantisar el govern i si vol intervindre, almenys que ho faça be i que directament s'evite el tramit de l'acort entre particulars. Aixina evitarém problemes, com que el propietari s'agenolle davant de l'inquili per a que demane les ajudes transitories de finançacio o el programa d'ajudes directes –complementaris– i per tant, rebre el 100 % de la mensualitat. He pogut comprovar de primera ma lo que sospitava, l'inquili sabia perfectament lo de la reduccio del lloguer, pero no cóm pagar-nos el 100 %. Per contra son sorts a les pujades de lloguer. ¿Saben per qué? Perque resulta mes comodo no fer les gestions i passar-li el mort al caser, sería just quan s'acabe l'estat d'alarma es tinga en conte quí ha actuat de mala fe a efectes llegals . Damunt aproven una moratoria de 6 mesos que supondra que en cas de desacort privat alguns voldran viure debades mig any. Ya els ho contare.

            Mos yayos feren un gran esforç per tindre un pis de lloguer en l'objectiu de complementar les seues rendes. No recorde que mai se n'anaren de vacacions, eren humils treballadors autonoms d'una lleteria, mentres uns atres es gastaven els diners en viages en lloc d'invertir en propietats. No es pot llegislar contra els chicotets propietaris que al remat, al pas que anem, tenen menys drets que els inquilins i la seua economia es vora seriament perjudicada de forma injusta. El joc es un win-win i no donar-li la paella pel manec als que damunt no van a complir les condicions contractuals. Els tenedors no tenen perque patir una pobra politica publica de vivenda i tampoc fer-se carrec d'ella, no tenen cap obligacio de fer-ho.

            Puc vore be que s'evite l'abus marcant un barem de maxim per zones, pero si l'estat vol regular fins al mes minim detall esta activitat privada te dos opcions: colectivisar, imdemnisar i crear un parc de vivenda publica o que ajude immediatament i de forma clara a que siguen els arrendataris els que solventen el problema gestionant la recepcio de les ajudes de tots –incloguen aci la contribucio de l'arrendador una atra vegada–.

            Durant esta crisis la seguritat juridica del propietari desapareix perque no podra anar al jujat a demanar el desfiduciament per impagament i tampoc sabra cóm cobrar lo que li deuen, perque el que no pague ara no estara en millor condicions en 3 mesos. El forat a l'economia real dels que han estalviat tota la vida per a complementar la pensio en un pis pot ser minso. El "Real  Decreto-ley  11/2020,  de  31  de  marzo,  por  el  que  se  adoptan  medidas  urgentes complementarias en el ámbito social y económico para hacer frente al COVID-19" fa referencia a que no es trasllade la vulnerabilitat al chicotet propietari, pero les mides adoptades no el favorixen precisament.   

            Es important passar del lexic ininteligible o difus a la practica concreta, i aço significa que s'explique exactament als arrendataris que la seua responsabilitat es pagar, el lloc a on tramitar les ajudes, els dies de presentacio d'instancies, rebre rapidament els prestams publics, etc., per a complir i no fotre al chicotet tenedor. El cóm es lo important.

            L'estat hauria de potenciar a través de les agencies que ya te, pero de forma agil i decidida el lloguer garantisant cobertura llegal i economica als propietaris a canvi d'adaptar la renda a un barem establit i assequible. I l'atra es obligar a tots els constructors, com fan en França, a crear un tant per cent de vivenda publica en les seues edificacions. Si prevenim no fara falta curar, o almenys no tant.

Imagens: Wikipedia (Antonio Marín Segovia) alqueria de Benicalap

J.Masia