El cami de la felicitat plena. / Jose Martinez Tub

19/1/2019

            Conten, que en Perfecte va morir mija hora abans de naixer, tambe he sentit dir que la felicitat plena no existix…  

            Pot ser aço ultim siga tambe veritat, pero totes les persones, crec que a lo llarc de la vida, tenim com un dels objectius i desijos el alcançar-la, no se pot saber quants ho conseguixen, si es que se pot, ara de lo que si estic segur es de que  n’hi ha un cami cap ad ella que tots podem recorrer en eixe intent per aplegar a ser plenament feliços…  

            Primer enten i despuix depren, ya que la vida es un aprenentage continu, en el que si estas dispost a dependre de cada situacio que se te presente, dependras i podras viure  en un estat de felicitat...  el yayo mai  va dir plena, se deya Lluïs, recordant aquelles paraules que sempre tenía  molt presents a lo llarc de la seua vida.  

            Clar que en els primers anys de vida, quan era chiquet i ho tenía tot per a dependre li costava molt d’entendre.  

            Com quan vea ad algun companyo patir les burles injustes de banda de un grup de chiquets o quan se clavaven en ell pel fet no voler jugar en ells, o simplement per traure millors notes, aprofitant qualsevol cosa per a deixar-lo en ridicul, com poguera ser la marca d’un pantalo, el color del jersei, les ulleres o si estaves mes gros com li passava a Pau i Joan i de tot aço no entenia el per qué…  

            Aplegà a casa trist i cabrejat, buscant el consol del yayo, que sempre estava dispost a escoltar-lo, puix els pares sempre estaven massa ocupats per atendre’l, en lo que ells deyen, “monyicotades”.  

            - Quan se te burlen sense trellat, conta que es per cels i enveja, no deus de fer-los cas, recorda que dos no se barallen si u no vol, i el major despreci es el ignorar ad aquell que intenta fer-te mal, en quant als chiquets que estan grossos o porten ulleres, deus d’apoyar-los i jugar en ells per a que aixina en el teu eixemple se vos unixquen mes chiquets i deixar en entredit ad eixos “matonets” que segur no ne son mes de dos o tres, no te poses mai del costat dels qui fan la burla, puix en eixe cas seras igual que ells perdent damunt la teua personalitat, cosa que no deus de fer mai…  

            Per ad ell era tota una sort el poder parlar en el yayo, sempre estava dispost a escoltar-lo i donar-li bons consells eixint sempre en la sensacio de sentir-se mes fort.  

            Una de les charrades de les que mes agrait li estava fon aquella volta en dihuit anys quan estan preocupat al vore com perdia monyo en lo que segur el duria a ser un pelat massa jove, en estes que el yayo li va dir… 

 

 

 

            - Recorda Lluïs estos consells sempre, el primer pas per anar segur per la vida es l'acceptar que n’hi ha coses que com no depenen de nosatres, no les podem canviar, aixina, la familia es una cosa que no podem triar, com tampoc el nivell economic o cultural d’esta, pero que en ningun cas nos te que fer passar vergonya, puix aci lo important es lo molt que te volen, com els esforços que fan per a donar-te eixa espenta cap a un futur que segur desigen que siga bo i millor que el d’ells, tens que acceptar-te en lo fisic com eres, tenint en conte que n’hi ha chicotets defectes com puga ser la vista o la calvea, entre uns atres, que si be tenen solucio com es en el cas de la vista portant ulleres, segurament de per vida, o en el cas de la calvea lluir-la sense complexos, llavors la millor solucio es acceptar-ho, que al cap i a la fi no es ningun defecte, uns atres en canvi com puga ser l'estar en alguns quilos de mes, segurament si tindran solucio i dependra de tu l'estar mes o manco gros pero en tot cas sempre lo millor es  acceptar quína es la teua realitat en cada moment… 

            Les persones no valen per lo que tenen, ni tan sols per com pensen, si no per lo que fan i cóm ho fan. 

            Eixint  de casa en estes coses clares el mon es teu, pero recorda nomes pots viure la teua vida, li podras canviar la direccio tantes voltes con vullgues, tindras llimitacions i llimits, podras guanyar o perdre, tindras dificultats, moments dolços, uns atres  durs, deprendras que el mon no se para ni per res ni per ningu, aixina com no n’hi ha res ni de lo bo ni de lo roïn que siga per a sempre, manco les persones, algunes se n'aniran segur massa pronte i totes quan manco ho esperes, no podras fer res mes que seguir avant per ells, qué hem de fer si el cicle vital es aixina, no deixes mai de lluitar pels teus somis, pero sempre en els peus en terra, i mai, pero mai, vullgues viure la vida d’un atre, tin per segur que en eixe cas fracassaras... arrastrant en la teua caiguda a tots aquells per als qui eres important  que te volen i voldran sempre, alguns des de l’eternitat en la que estaran...  

            Aixina que no eres perfecte... ¿i qué? Eres jove i tens tota una vida per davant, tens tambe la sort de no patir cap malaltia greu, ix al mon, enten la vida, depren d’ella i segur trobaras el cami de la felicitat…  

            Hui quaranta anys despuix, recordant i fent un balanç de la seua vida des d’aquells sabis consells que sempre havia seguit, Lluïs estava convençut d'haver-los entes, deprenent quín era…  

            El cami de la felicitat plena

 

            Imagens: En Perfecte, memegenerator.es
                            El cami de la felicitat plena, brainyquote.com

 

 

 

            Coses de Tub

 

            Escrit en llengua valenciana seguint les Normes d’El Puig 

            L’unic futur del valencià 

            Lluitem #perloNostre