El 29 de maig de 2026 nos deixava l’ultim gran filosof, en 104 anys, darrere d’una intensa i prolifica vida i obra. Llicenciat en historia i dret, realisà estudis de filosofia, historia i sociologia.

Formà part de la resistencia francesa front a l’ocupacio nazi. La seua aposta per la reflexio sobre el tot i sobre tot conformaren la seua erudicio. Anà mes alla de l’especialiste o hiperespecialiste actual, el seu coneiximent interdisciplinar el situava llunt del canon habitual. Representava el model ilustrat, un humaniste implicat en el benestar, el progressisme i el futur de l’humanitat que explicà la vida humana, reflectida en els escrits que nos regalà. Fon reconegut per decenes de premis i reconeximents i la direccio de la divisio de ciencies socials del CNRS frances (l’equivalent al CSIC espanyol).

Es el pare del pensament complex, en la seua gran obra El metodo (VI volums) plasmà una sabiduria i creativitat a on mesclà coneiximents de moltes arees (fisica, quimica, biologia, meteorologia, antropologia, sicologia i sociologia) en benefici d’una forma de pensar reflexiva, interrelacionada i critica. Es una obra densa i complicada, per aço fare una breu recomanacio iniciatica:

D’introduccio tenim: Introducción al Pensamiento Complejo (1994), La mente bien ordenada (1999).

En clau autobiografica tenim: Autocrítica (1976), Mis demonios (1995) o Lecciones de un siglo de vida (2022).

Quan el conegui en un curs de la CAM, en el sigle passat, destilava com el sicolec Serge Moscovici, una humiltat, una cultura tan ampla i una pau a la que s’arriba perque hi ha persones que estan tocats per la ma de Deu, son extraterrestres. Poc consola que se’n vagen els millors quan lo que ve darrere no està a l’altura, l’orfandat i la tristea son un estat ineludible.

Despuix dels mes famosos filosofs de la ciencia (Imre Lakatos, Paul Feyerabend, Thomas Kuhn, l’ultim en faltar fon Karl Popper, en 1994), en març nos deixà Jürgen Habermas, Noam Chomsky està fora de joc per un ictus greu, estic a soles, sens els meus referents, l’humanitat està mes a soles que mai i la civilisacio tenallada per la mesquina dreta neolliberal.

Els grans no haurien d’anar-se’n mai. Nos deixen quan mes falta nos fan pero nos han delectat en un llegat impagable, ara es la tanda dels hereus: la dels vulgars mortals que hem creixcut sobre muscles de gegants.

Descansa en pau.

            Imagens: aristeguinoticias.com, bibliothecasefarad.com.