Dura realitat / Jose Martinez Tub

21/4/2019

            Diuen que els somis son dificils d'entendre, tambe que son una senyal per avisar-nos d'algun perill, d'alguna...
            No entenia res, ¿a ón estava?, ¿cóm havia aplegat aci?, era tot molt estrany, coneixia be aquella ciutat, clar pero si es que era la seua, en canvi, eixa nit tot era diferent, no entenia les senyals, estaven totes escrites en una llengua que no era la seua, els rotuls de les tendes tambe, aixina com els noms de carrers i places per les que passava, eren les tres de la matinada i havia tengut que eixir buscant la farmacia de guardia, la dona patia un colic de pancha i ara ell havia d'anar a traure lo que li havia receptat el mege, pero ¿per qué una cosa tan senzilla se li estava complicant?, ¿cóm podia ser que en apenes unes hores s’hagueren posat tots d’acort i ho canviaren tot?, ¿a ón i qué s’havia perdut ell?, no, allo no podia ser, es mes, materialment estava segur de que no hi havia temps, ni en una vareta magica, ademes estava el soroll que comportaria el fer tots eixos canvis, estava clar que allo deuria de ser que estava vivint un somi i que en despertar tornaria a ser tot com abans, pero… 
            - Son quatre euros i mig, ¿necessita alguna cosa mes? 
            Era la veu del farmaceutic dient-li l’import de les medicines…
            Se va vore traent un billet de deu euros i guardant-se el canvi, damunt el farmaceutic li havia parlat en perfecte valencià, llunt de tot allo que venía llegint eixa nit en el trayecte fins aplegar alli, llavors va ser quan va caure en el conte, no, no estava somiant, pero si que havia despertat, pot ser al tindre que eixir de matinada de casa corrent per a ajudar a la dona, el seu cervell en mig d’aquella nit freda li va fer vore  aquell mon sense trellat que el rodejava, les llagrimes començaren a caure-li per la cara sense poder-les fer parar.
            El seu cervell li estava recordant que tot allo que lliggue aquella nit no era mes que el resultat de l’extermini de la llengua dels seus antepassats, producte de corrupcions politiques i consentides per un poble que feya massa temps li havia donat l’esquena a l’herencia milenaria de la llengua ¿i tot per qué?... per diners o acas els politics que ho consentiren eren tots filolecs, no, estava clar que no, en este païs feya ya mes de quaranta anys que els politics no ho eren per vocacio, i tractar de fer lo millor per al poble no estava dins del seu adn, ho eren  per a fer diners rapits, passant per damunt de tot si feya falta, nomes hi havia que vore els casos de corrupcio que de dretes, esquerres i nacionalistes corrien pel païs, i si, la justicia en contades voltes feya com a que actuava, pero en tots els casos jujats tot i haver empresonats apenes  s’havien recuperat un grapat d’euros…
            Aci en lo Regne de Valencia la cosa era pijor i en l’educacio estaven fent un verdader crim, com era l’adoctrinar en una llengua estrangera ad estes terres que nomes tenía de valencià el nom en que la disfraçaven per a enganyar als nostres fills, fent-los creure que en casa els pares erem tots uns incults, i per aixo parlavem i escriviem tan "malament", la nostra historia tambe havia segut suplantada, consentida per un estat en el que la seua prioritat  per al Regne de Valencia no era una atra que l'ajudar a que desaparega la nostra consciencia de poble, d’ahi que mai han menejat un dit davant del genocidi de la llengua i senyes d’identitat…
            Desesperat va tindre que parar el coche per a plorar quan va recordar com feya uns dies la filla d’onze anys li contava cóm l’orige de les quatre barres roges de la nostra, senyera venien per un comte catala que ferit de mort en els dits ensanguinats els va posar damun d’un drap groc, sense advertir-los de que es tracta d'una llegenda anacronica, per supost  tampoc no li digueren res de l'orige del blau coronat de la nostra Real Senyera del qual no sabía res, no els ho havien ensenyat… ell si li va explicar la verdadera historia, pero de qué li valdria si davant d’un examen la filla tindria que contestar en la mentira del corrupte sistema adoctrinador…
            Aquella parada no deuria de ser per a molt de temps la dona l’estava esperant i li feyen falta les medicines,  havia de secar-se les llagrimes, aquell trayecte mes que tornar a casa va ser tornar a la… 
            Dura realitat
 
            Image: campanya Ajuntament nadal, dissenycv.es
 
            Coses de Tub
 
            Escrit en llengua valenciana seguint les Normes d’El Puig
            L’unic futur del valencià
            Lluitem #perloNostre…