Dies curts / dies llarcs (i III) / per Antoni Fontelles
17/12/2020
Passem al següent mes i el cami iniciat en Sant Pere s’accelera: a la Mare de Deu d’El Puig (1 setembre), a les huit i mija el sol fuig (MC). Pero es un poc mes avant quan es produix l’atre equilibri entre les forces diürnes i nocturnes: per Sant Mateu (21 setembre), les nits son igual que els dies (JA) (EA), perque es l’equinocci de la primavera d’hivern. N’hi ha tambe un refra inespecific vinculat a la fruita: quan el codonyer florix i madura, el dia i la nit son d’una mesura (JB2), en clara referencia a les dos primaveres (la floracio en la d’estiu, i la maduracio en la d’hivern –el fruit es cull de setembre fins a novembre-decembre–).
Sense remei, el decliu del Sol s’accentua: sant Miquel (29 setembre) s’endu el berenar al cel (AA) –variacions: a Sant Miquel, s’empuja el berenar al cel (EM), per Sant Miquel, s’enduen els angelets el berenar al cel (JC2)– (10). Pero aço tindra solucio per uns atres sants benefactors: per Sant Miquel, el berenar se’n puja al cel, per Santa Maria (9 febrer), torna a abaixar (EA), sant Miquel pujà el berenar al cel i sant Macia (24 febrer) l’abaixà (JM1), sant Miquel puja el berenar al cel, sant Marcial (13 març) el baixa (JA) (11) (12).
Nos acostem a una celebracio molt tradicional de la religio catolica: passats Tots Sants (1 novembre), els dies son germans (JB2). I es relativament cert, perque encara que va minvant el dia, les diferencies en el mes i mig que queda per a que canvie la tendencia, es noten ben poc.
I acabem la roda: a Sant Marti (11 novembre), igual es el dia que la nit (MC), en una dita que no es correcta (13) (14).
Imagens: Enric Calvo, Pixabay (Manuel Torres García)
Antoni Fontelles
NOTES
10. Sant Miquel s’emporta el berenar perque la reduccio del dia alvança el sopar i s’elimina esta menjada, conforme explicava Joaquim Marti: “s’aplica á la costum antiga que tenen els treballadors del camp, de berenar á mijant vesprada, desde Sen Masiá funs á Sen Miquèl, ó siga desde 24 de Febrer á 29 de Setembre” (JM2C, p. 75).
11. Seran uns atres sants els que el restituiran (l’abaixaran), tots ells coincidixen en dates en les quals aumenta notablement la llum solar, que permetra el ‘berenar’: santa Maria (9 febrer), sant Macia (24 febrer) i sant Marcial (13 de març).
En est ultim hi ha deu possibles celebracions del sant martir, la que mes li va, per la relacio entre els tres, es el 13 de març, les atres estan massa llunt (la següent, el 16 d’abril i les restants, impossibles, de juny a decembre).
12. He deixat les formes verbals ‘endur’ i ‘empujar’ (i ‘se’n puja’); es tracta d’aglutinacions del pronom ‘en’ i dels verps de moviment ‘dur’ i ‘pujar’, a tal extrem aplega l’unio que no son estranyes ‘se n’endu un bon grapat’, ‘se n’empujà a la montanya’, en duplicacio del pronom.
13. L’arreplegador indica que la festivitat es el 11 de novembre, es cert, se correspon en sant Marti de Tours, pero no pot ser perque en estes dates no hi ha igualtat entre dia i nit, ya clarament superior la segona. Tampoc pot ser l’atre conegut, sant Marti de Porres (3 de novembre), perque te el mateix problema.
En realitat la commemoracio que busquem es la dedicada a sant Marti de Dumio (20 de març), en la qual coincidix la duracio del dia i la nit, perque es l’equinocci de primavera.
El sant Marti de Tours es el que dona nom al conegut per ‘estiuet de Sant Marti’ que marca el final de l’estacio en el regne, al menys en la costa, perque en les terres d’interior i de montanya ya es hivern.
14. Un aclariment ortografic sobre l’escritura ‘sant Miquel’ / ‘Sant Miquel’. Es senzill, quan nos referim al ‘sant’ nomes, es com un titul o dignitat (‘marques’, ‘notari’, ‘beat’, ‘llicenciat’...) i va en minuscula, pero quan l’expressio forma part d’un atre sintagma (‘celebracio de’, ‘festa de’, ‘fogueres de’, ‘per –la festivitat de–’, ‘iglesia de’, ‘representacio de’, ‘advocacio de’...) va en mayuscula: ‘sant Joan te molta tradicio aci’ / ‘a –la festa de– Sant Joan, bacores`, ‘san Antoni de Gavarda feu un milacre en Antella...’ / ‘per Sant Antoni, allarga el dia’).
15. Agraixc la colaboracio desinteressada d’Enric Calvo les ilustracions que acompanyen l’articul.
16. Referencies: Estanislau Alberola (EA), Alexandre Agulló (AG), José M. Aparicio (JA), Joan Benet (JB1), Joan Benet (JB2), Miguel Cervera (MC), Joan Comes (JC1), Joan Comes (JC2), Antoni Fontelles (AF), Paco Esteve (PE), Joaquim Marti (JM1), Joaquim Marti (JM2A, JM2B, JM2C), Joaquim Marti (JM3), Emili Miedes (EM), Manuel Peris (MP), Vicenta Plaza (VP), Carlos Ros (CR).