Desconcertats i apardalats (V) / per Antoni Fontelles
9/8/2020
Les entitats valencianistes
En un document del 10-3-2020, les associacions valencianes, sens especificar, criticaren l’acort perque entenien que contradiu la llei de creacio i l’ent que “permetria superar el conflicte llingüístic valencià sense vencedors ni vençuts, ve caent des d’aquell moment en el sectarisme”. Home si quan es creà hi havia majoria absoluta de catalanistes i una exigua minoria de ‘valencianistes’, que estaven per lo que estaven, afirmar ara que ve caent en el sectarisme... ya ho era ab initio, pero eren uns atres temps.
Se llimita a recordar que el dictamen de 2005 tendix a la convergencia i que aço es incompatible en respectar la realitat llingüistica genuïna valenciana. No, no ho es. I als fets me remet. Que el Consell Jurídic Consultiu estimara que el document s’extrallimitava... pareix que no, perque no ha passat res.
Que IEC, AVLl i UIB colaboren i coordinen per a elaborar una normativa inclusiva i unitaria... ho avala la propia llei de creacio... establir relacions horisontals (i ya sabem que verticals tambe) en unes atres institucions similars.
Vore en el trencament del consens intern alguna llum es vore ulls per llanternes. No hi ha tal cosa. Si son tan sectaris... els discrepants haurien d’abandonar (per a desllegitimar-la)... ni ho han fet ni ho faran...
Les entitats valencianistes haurien pogut vore que del nom de llengua valenciana no excloent de l’inici (i que molts aplaudiren), hem passat als dos noms oficials (valencià i catala) i ara esten ya en la tercera fase quan el document comença (vaja, que no està amagat): “Les tres institucions assumeixen la unitat de la llengua catalana, anomenada valencià en el territori de la Comunitat Valenciana”. Punt i final.
Sergi Núñez de Arenas
Comprenc que a ‘un grapat d’activistes llingüistics valencians’ no els agrade ni gens ni miqueta esta ultima actuacio de la AVLl i que si no rectifica: “els qui hem apostat per ella per eixe motiu, estarem més òrfens i més separats de l’entitat, a pesar nostre” (Levante-EMV, 19-3-2020).
Segons el seu entendre, l’acort comporta que la part catalana assumix que hi ha dos noms per a la llengua i que l’IEC compartix la capacitat normativa en la AVLl. Formalment pareix que aixina es.
Opina que l’acort es una trampa, des de dins i des de fora, dels que no han cregut mai en l’entitat ni en la missio encomanada. I els acusa: “van arrastrant l’AVL, paulatinament i per la porta de darrere, cap a la subordinació a l’IEC i, paral·lelament, la del “valencià” (“dialecte”) a la “llengua catalana”, contravenint lleis, dictàmens i acords previs”. No, no estan fent-ho per la portella, estan fent-ho per la porta principal. Actuar com ell diu es lo que ocorregue en 2018 quan copiaren l’acort previ de l’IEC. Ara no, ara es tracta de treballar en llum i taquigrafs, i jornals i dietes, en pro de lo que la majoria dels academics creuen... i lo dels opositors mencionats ya sap que es ‘formalisme’ pur i dur.
Afirma que hi ha un colp d’estat en dos fases, des de fora, quan la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme publicà en 2016 el manual “Criteris lingüístics de l’Administració de la Generalitat” que, segons ell, contradiu el model de la AVLl (no es cert), i des de dins, quan accepten que l’IEC puga decidir aci: “(cosa que ja ocorria moltes voltes en la pràctica)”. Si ya passava, ¿de qué s’estranya?
Repetire, es cert que la AVLl utilisa en els seus escrits un model que podriem denominar mes ‘autoctoniste’, pero com que la seua proposta es tan tan tan inclusiva... inclou la que planteja la DGPLlGM. I entre la variada oferta de la AVLl... l’administracio ha triat, ¿a ón està el problema?
Reflexiona, si l’IEC es l’ent normatiu, “¿quin es el paper de la AVLl?”. Tanta ingenuïtat me sorpren, pero no me la crec. Cadascu accepta lo que vol i el ‘grapat de colegues’ s’ha cregut que la missio de la AVLl era normativisar i normalisar el valencià... en el paper. Yo sempre he defes que es una societat pantalla per a ocultar quí te realment el poder i l’autoritat. La realitat no m’ha desmentit, ben al contrari, va confirmant les previsions. I el seu –sincer– desengany, me ratifica en la creença.
Apelar a la reflexio i al trellat dels academics es impagable voluntarisme... han fet lo que volien fer i res mes que lo que volien fer. Ningu els ha posats una pistola en el pols... i les critiques son epidermiques.
Per ultim, es pregunta “[eixa majoria d’academics està disposta] ¿Inclús a trencar el consens dins de l’entitat i de la societat valenciana?”. Hauria de saber que alli dins planeja la comunitat de paradigma i fora, en la societat, l’estigmatisacio del dissident... ho se per experiencia.
Imagens: Svgsilh.com, Pxfuel.com
Antoni Fontelles