Al parlar de democracia sempre se posa de referencia al sistema de govern ideat per Clistenes en la ciutat-estat d'Atenes en l'antiga Grecia en els segles IV i V a.c. no debades la paraula “democracia” es la composicio de dos paraules gregues “demos” (ciutadans) i “kratos” (govern) o siga govern dels ciutadans. Era una democracia directa i la que hui se practica en la majoria dels països europeus, entre ells el nostre, es representativa. Hi ha notables diferencies com vorem mes avant. Com hem dit la democracia atenenca, que mes tart s'estendria a les demes ciutats estat de Grecia escomença en el 505 a.c. i termina en 320 a.c. no tingue una duracio excesiva. La democracia atenenca contava en la participacio obligatoria de tots els ciutadans en la presa de decisions i composicio de les lleis que governen la societat. El poder llegislatiu i eixecutiu era eixercít directament pel poble, en lloc de triar representants que ho facen en el seu nom, com la que tenim actualment. La democracia grega era una democracia directa, -encara que nomes podien votar els ciutadans varons grecs, les dones no participaven en aquella epoca ni els residents estrangers, per supost els esclaus tampoc.

            En la democracia representativa nostra, els ciutadans deleguem el nostre poder sobira en delegats de partits politics. Son ells, no els ciutadans, els que tenen el poder llegislatiu i politic. Als ciutadans nomes se'ls convoca cada quatre anys per a que eixercixquen el seu dret al vot en les urnes, en eleccions publiques i lliures, els elegits practiquen el poder en el seu nom, i se'ls otorguen carrecs en potestats i responsabilitats explicites.
            Com podem observar poc se pareix a la democracia grega. Vejam la seua variacio a través dels temps. Durant l'etapa republicana en Roma (509-42 A.c.) s'instaura una democracia pero ya diferix de l'atenenca, esta era una democracia directa a on tots els ciutadans participen en la presa de decisions. La Republica de Roma era un estat democratic en el qual els patricis (homens rics i nobles), governen les institucions pel Senat. En la caiguda de Roma ya no s'implantaria un govern democratic fins al segle XVII en Anglaterra quan Cromwell impongue la voluntat del parlament sobre l'absolutisme real. En acabant vindria la Revolucio francesa en l'instauracio de la Republica, al derrocar el govern tambe absolutiste de Lluïs XVI. A continuacio la fundacio dels Estats Units d'America copiaria el sistema angles. Passat el temps este sistema se vindria instaurant progressivament en els demes països europeus. En el segle XX, en països com Alemania, Italia i alguns atres, posteriorment a la 1ª Guerra Mundial, s'instauraren regims dictatorials sense democracia, entre ells estava la peninsula. Esclata la 2ª Guerra Mundial son derrotats els països de l'Eix (Alemania, Italia i Japo) i s'instauren en els països occidentals d'Europa de nou els governs democratics, excepte en Espanya (Franco 1939- 1973) i Portugal (Salazar 1932- 1968). En els països de l'Est baix l'orbita de l'Unio Sovietica, s’instaura un nou regim des de 1917, en el que es l’estat el que designa al govern, eren d'orientacio comunista, no havien parlaments democratics. Els sistemes democratics se dividixen de la següent manera:
            *Democracia Directa- Es la democracia en estat pur, com la vixqueren els fundadors atenencs, les decisions les prenia el poble en assamblea, no existixen representants del poble, sense delegats, son els ciutadans que com a representants del poble emeten el mandat assambleari. Era el tipo de democracia que s'eixercia en Grecia i que alguns pensadors moderns com Rousseau donaven com al model ideal. Hui en dia nomes alguns països com Suïssa i EEUU utilisen alguns mecanismes propis de la democracia directa.
            *Democracia Lliberal- Es la democracia mes comu en el mon occidental, els governants son triats per mig del sufragi universal, estos estan obligats a respectar unes Lleis i una Constitucio, el ciutada goja d'una serie de llibertats i drets, se tolera la politica social i religiosa, te alternatives en el poder i oferix algun sistema de control als governants.
            *Democracia Cristiana- Esta democracia fon molt estesa en el segle XIX: Alemania, Italia i Irlanda. En elles les lleis s'instituixen en base als manaments i valors de la religio cristiana, inclou a catolics i protestants, solen inclinar-se a la dreta conservadora i a lliberalisar l'economia.
            *Democracia Representativa- Es la mes utilisada en l'actualitat, els representants publics, Presidents, Delegats, Alcaldes, Senadors i Diputats, son elegits per a que nos representen en la vida publica i en les decisions politiques.
            *Democracia Parcial- En ella els poders del poble estan llimitats, aixina com el poder de decisio. Els ciutadans no gogen d'acces real a l'administracio de l'estat. Este poder sol ser personaliste, els partits en el poder solen aumentar la seua capacitat eixecutiva i llegislativa, inclus per damunt del Parlament i la Constitucio.
            *Democracia Popular- Es la mes controvertida, ells diuen que son governs populars que han trencat en l'Imperialisme o colonialisme i que han conseguit la seua independencia per la resistencia armada. Nacionalisen empreses i s'oponen a la globalisacio, la majoria d'ells foren creats en ideologia sovietica. Inicien la seua andadura per eleccions democratiques, a les que trunca d'un colp d'estat i els seus dirigents solen perpetuar-se en el poder.
            De totes elles la nostra es representativa, substituix a una dictadura de 46 anys. Els dos principals partits son el PSOE I EL PP, els dos s’han alternat en el govern, pero les corrupcions els feren perdre les eleccions. Existixen tambe dos partits que tingueren una certa relevancia en les ultimes eleccions; me referixc a Ciutadans i Podemos, pero pareix ser que seran de curta duracio, els restants son partits de tall nacionaliste.
            De tot lo anterior podem deduir que lo ideal sería que en les decisions mes importants se consultaren als ciutadans, per mig de mecanismes mes democratics com plebiscits i referendums. Se que es molt dificil que aço succeixca, pero en trist vore com en la majoria de decisions son les grans empreses i bancs els que marquen els passos a seguir, no els ciutadans, com podria ser en una verdadera Democracia.

Imagens: Escarlati i Tigrelapiz (wikipedia), Instituto Cartográfico Latino

J.Morales