Delit no agentiu (I) / J. Masia
17/7/2026
El titul arreplega la categoria nominal punible i sancionada pel Tribunal Suprem (TS) en la sentencia que condenà al fiscal general, Álvaro García Ortiz, conclogue que ‘ell o algu del seu entorn filtrà el correu’. ¿A ón està identificat l’autor?, ¿cóm es pot condenar sense determinar irrefutablement a l’infractor? Espai quan algu del seu entorn cometa algun delit perque voste va ‘pa lante’ (especialment si no te carnet del PP). ¿Fem lo mateix en totes les filtracions diaries en els jujats, en serio? I per cert, no es duchen o llaven despuix del coit, violacio o sentencia perque ya seran dos els culpables. Les penes compartides…
Raonare sobre l’insensata condena a David Sánchez, germa del president del govern espanyol. Que un juge desconega lo que Aristotil raonava sobre les causes es qüestio d’ignorancia supina pero que condene a una persona i no puga demostrar-ho ben be es un cas de lawfare de manual.
En la sentencia s’arreplegà que la plaça en la Diputacio de Badajoz s’adjudicà a dit (2017), pero no acrediten la pressio als funcionaris i tampoc el trafic d’influencies, delit del que fon absolt. En la sentencia no han pogut demostrar la pressio "ejercida sobre los responsables de la creación, adjudicación y modificación de las plazas […] Podemos conjeturar que la actuación coordinada prevaricadora de los acusados que ostentaban cargos de responsabilidad en la Diputación de Badajoz fue la respuesta a una previa presión o influencia ejercida sobre ellos, pero esa hipótesis carece, tanto de soporte fáctico elaborado y descrito por las acusaciones, como de acervo acreditativo que la sustente. Se ignora quién o quiénes ejercieron ascendencia o influjo sobre los responsables de realizar la labor de torcimiento del derecho, ni en qué concretos actos se materializó". Curiosament la plaça creada “a medida y vacía de contenido” li servia per a “dedicarse a las actividades que se les antojaran, sin control alguno”. En principi els directors de conservatoris s’opongueren a la creacio de la plaça, pero mes tart, matisaren i valoraren el treball de Sánchez com una llabor beneficiosa. Per lo manco el seu quefer el fea en el treball, no com les amigues de Luís Ábalos.
Ha sigut condenat a 9 anys d’inhabilitacio especial, en concret per ser: “autor por cooperación necesaria de un delito de prevaricación administrativa”, que es materialisa quan “la autoridad o funcionario público que, a sabiendas de su injusticia, dictare una resolución arbitraria en un asunto administrativo” (El País, 14-7-26). ¿Des de quàn es autoritat o funcionari public? L’unic fet provat fon presentar-se a la convocatoria i no es delit, que yo sapia. En total hi ha 11 acusats en penes d’inhabilitacio per considerar-los part de la trama delictiva.

El llegislatiu ha de modificar immediatament el reglament de sancions del Consell General del Poder Judicial, tant en la part de faltes o erros judicials com en les sentencies que uns atres tribunals superiors refuten. Els erros s’han de pagar, mes encara quan l’eixercici del poder ha de tindre una gran responsabilitat. Es destacable l’obssessiu juge Juan Carlos Peinado que porta el cas de Begoña Gómez, dona del president del govern, ha rebut 10 importants vergades dels seus superiors jerarquics, l’Audiencia Provincial de Madrit, i no passa res de res. Si no busquem les solucions als problemes, es repetiran ad nauseam.
La sentencia es basa en conjectures o suposicions indemostrades, per aço sera recorreguda davant del Tribunal Superior de Justicia de Badajoz (com a bon esceptic he de dubtar de l’exit). Vullc que tots els delinqüents siguen condenats en un procediment racional i no perque siguen enemics meus. La dificultat per a entendre est assert es mostra inequivoca d’un pensament ultra i reaccionari pero com tot val.
Imagens: kaosenlared.net, lacronicabadajoz.com.

