Escrigui un extens articul sobre la condena del fiscal general A. García (La manipulacio de la dreta: la construccio del relat) a on avisava que: “No hi ha espai per a fer massa epistemologia juridica, pero si es condenat per la filtracio sense proves es referiran explicita o implicitament ad algun constructe com prova diferida, indirecta o indici irracional, estem aviats. Fa anys, el reconegut professor de dret Michele Taruffo es tirava les mans al cap perque el Tribunal Suprem (TS) havia sentenciat en indici irracional, que significa que no existix cap prova, pero com hauria d’existir per a que el cas tinguera sentit, es crea l’indici que nuga o engancha l’armasso argumental motivat per voluntat, caprig o prejuï i no per l’empiria o per la correcta deduccio llogica com tocaría. L’utilisacio te repercusions tenebroses.”.

Es de primer de dret i de sentit comu que son les persones fisiques o juridiques les que cometen delits i s’han de demostrar mes alla de tot dubte raonable, est es l’estandart de prova. Ademes, segons l’epistemologia juridica en la comissio d’un delit ha d’haver necessariament, es a dir, llogicament i irrefutablement, un subjecte que cometa l’ilicit. Es supersenzill: no hi ha assessinat sens assessi, victima i arma. Per a tot lo demes, amor de monja i pet de flare, tot es aire.

No hi ha dret a la defensa i crea inseguritat juridica quan seras castigat en base a l’etereïtat. S’invertix la carrega de la prova quan l’inculpat ha d’argumentar la seua inocencia, justificar que no colaborà necessariament en la prevaricacio. Es l’acusacio (popular o la Fiscalia) i el juge els que estan obligats per la llei i pel procediment penal a demostrar la culpabilitat i no es ni de llunt lo mateix una cosa que una atra, una està prohibida i l’atra es la forma correcta de procedir. Es lo que tenen les democracies, ara si els demandants (PP, Vox, Hazte Oír, Iustitia Europa, Liberum Abogados Cristianos i Manos Limpias) o els magistrats opinen lo contrari es que veuen tots els dies el NODO.

Hi ha massa casos a on observem dos velocitats, processos que s’allarguen i uns atres que s’acceleren com el pet del dimoni. El ‘pequeño Nicolás’ en 12 anys a l’esquena no entrà en preso, Víctor de Aldama està en lo carrer i per contra José Luís Peñas, el que denuncià el cas Gürtel, la corrupcio del PP, i colaborà activament fon condenat a 5 anys i 3 mesos (excelent avis per a navegants), seran curiositats molt curioses. En uns atres casos per dilacio indeguda els condenats del PP es beneficien de reduccions de condena. L’imputacio del novio d’Isabel Díaz Ayuso crida al cel, el fiscal general sentenciat i despachat en un tancar i obrir d’ulls. Mentres tant l’UCO demanà per favor al juge que ampliara l’investigacio a tots els contes per a seguir el rastre dels diners, perque el togat llimità incomprensiblement l’actuacio a nomes alguns contes, obstacul que no ajuda massa a l’investigacio, ¿veritat? Comparen aço en l’autorisacio universal voluntaria que J. L. Rodríguez Zapatero entregà al magistrat per a que poguera investigar totes les seues possessions, tambe en l’estranger. En independencia de cóm acabe tot, les dos formes de procedir son radicalment opostes. I aço si, es un fet incontrovertible, u colabora i l’atre no.

Si en esta breu pero significativa ressenya no es veu l’assimetria es que la tara intelectual i etica ha corcat el cervell de l’esclau enamorat de les seues cadenes, els ulls que s’enamoren de les seues lleganyes.

O la justicia es basa en fets per a condenar o estem front a casos de lawfare. I qui vullga vore que veja i qui puga fer que faça.

Imagens: google.com, amazon.com, trotta.es.