Han passat les eleccions catalanes (12M) i casi no nos hem enterat perque estem en una atra campanya, les europees del 9J. Son fets separats, pero estan conectats perque provablement el desenllaç de la situacio autonomica no es coneixera abans d’eixa data.

Per a orientar-nos i recordar, vejam els resultats comparats dels comicis anteriors i actuals.

Titulars de pre(n)ssa i correguda

A l’endema, el ‘titular’ (en singular) era casi unanim: el ‘proces’ soterrat, en llaugeres variacions sobre les conseqüencies que tindra en la governabilitat de l’estat. Transcorregudes dos semanes hi ha poc de moviment, perque estem en pausa esperant les votades del 9J.

Es cert que l’independentisme ha reculat de forma notoria, tant en diputats com en paperetes, ha perdut la majoria que tenía en 2021, pero donar-lo per mort i soterrat es correr massa, encara representa prop de la mitat del parlament catala i passa d’un 43% dels sufragis. Ni una cosa ni l’atra son despreciables.

I no oblidem l’aparicio d’Aliança Catalana, una formacio extremista separatista i xenofoba, que ya vorem si es flor d’un dia o d’un any.

Al cesar lo que es del cesar

A la dreta, tant politica com mediatica, li costa acceptar que una part dels resultats de l’independentisme estan causats per la politica de assossegament o pacificacio des del govern central, en totes les cessions i concessions que es vullga (amnistia, indults, comissio negociadora externa, transferencies...). Que aço no es el final, segur.

Pero n’hi ha una atra part atribuible a causes diverses com la fragmentacio del vot soberaniste, el cansanci o desilusio dels simpatisants passats set anys de la declaracio unilateral d’independencia (27-10-2017), o un canvi de cicle (cap a la dreta) que està cristalisant. En les eleccions de 2021 un contingent notable de separatistes es quedaren en casa i esta volta la sifra ha segut major.

¿Quí ajuda a quí?

No li he trobat mai la gracia al candidat socialiste Salvador Illa. Reconec que en la gestio de la pandemia del covid-19 aguantà i feu les coses entre mijanament i prou be. ¿S’haurien pogut fer millor? Provablement si, pero la situacio tingue mesos molt dramatics i durs, i alguns governs autonomics es dedicaren a fer l’haca i la seua guerra.

Pareix que ha contribuit de forma decisiva a l’exit del partit, ha segut el guanyador indiscutible, i pot obrir una nova etapa alli, pero ho te dificil. En este cas, a mon entendre, el president Pedro Sánchez no ha aportat molt, excepte la gestio des de Madrit, que ya es prou. Trobe que ha segut Illa el que ha ajudat a Sánchez, pero no crec que el puga salvar del 9J.

Les dos animes republicanes

Esquerra Republicana de Catalunya està partida i cada una de les mitats te una jerarquia de valors invertida, estan els esquerrans i soberanistes i els soberanistes i esquerrans, els primers son els que han ajudat i negociat en Sánchez i tambe els castigats en Catalunya. Ara queda la segona mitat que provablement es fara en el control de la formacio i que competirà en Madrit en els set diputats de Junts. L’eixecutiu de coalicio està en l’aire mes que mai. El calvari està assegurat.

Tenen una decisio molt dificil: esglai (si faciliten un govern socialiste en Catalunya) o mort (si provoquen la repeticio d’eleccions o opten per abraçar-se a Junts).

Imagens: eitb.eus, publico.es.