Castro imputarà a l'Infanta Cristina per delit fiscal

22/12/2014

Ratificarà l'imputacio al considerar que no es aplicable la "doctrina Botin". Conclou que es cooperadora necessaria en els dos delits fiscals d'Urdangarin. Podria enfrontar-se fins a 4 anys de preso. L'auto del juge no es pot recorrer.

El juge José Castro ratificarà esta semana, presumiblement, l'apertura de juï oral a l'Infanta pels dos delits fiscals que avalà la Seccio Primera de l'Audiencia Provincial de Palma el passat 7 de novembre en una resolucio adoptada per unanimitat en la que s'apuntava que "existixen sobrats indicis per a imputar-la". Conseqüentment, Na Cristina es convertirà en el primer membre de la Familia Real que s'assente en la banqueta dels acusats en tota l'historia i s'enfrontarà a una pena que podria alcançar els quatre anys de preso.

Castro sostindrà que al contrari de lo que opinen defenses i el fiscal Pedro Horrach, la doctrina Botin no es aplicable en este cas per a exonerar a l'Infanta.

El titular del Jujat d'Instruccio 3 de Palma fixà el 23 de decembre com la data en la que es coneixeria quin es el seu veredicte definitiu al voltant de la sort processal de la germana del Rei. El magistrat cordobes te previst enviar a juï a Na Cristina com a "cooperadora necessaria" en els delits fiscals perpetrats pel seu home en els eixercicis 2007 i 2008. Contra este auto no hi ha lloc a recurs.

L'instructor del cas Urdangarin sostindrà, en sintonia en lo que conclogue la Seccio Primera de l'Audiencia de Palma, que la doctrina Botin no es aplicable en este cas donat que s'han lesionat interessos colectius. I, per tant, invocarà presumiblement la doctrina Atutxa, que en 2008 matiçà la primera i evità la defuncio de l'accio o acusacio popular.

El Tribunal Suprem lliurà del juï i d'un eventual ingres en preso a l'expresident del Banc Santander pel cas cessions de credit en decembre de 2007, alegant que l'accio popular no era competent al no acusar ni la Fiscalia ni les acusacions particulars i no haver-se lesionat l'interes general. El veredicte del Ple de la Sala de lo Penal del Alt Tribunal, adoptat per nou vots a cinc, i que venia a ratificar un atre previ de l'Audiencia Nacional, generà una forta polemica en el mon judicial i una notable polseguera en l'opinio publica entre acusacions de "sentencia a la carta"

Veredicte polemic

Molts tildaren aquella resolucio de "inconstitucional" al posar en solfa la llei de lleis. L'articul de la Carta Magna 125 resa textualment: "Els ciutadans podran eixercir l'accio popular i participar en l'Administracio de Justicia per mig de l'institucio del Jurat, en la manera i en respecte ad aquells processos penals que la Llei determine, aixina com en els tribunals consuetudinaris i tradicionals". En resumides contes, l'acusacio popular consistix en atribuir llegitimacio activa a una persona fisica per a que puga personar-se en un proces en defensa de la llegalitat i sense necessitat d'invocar la lesio d'un interes propi. tot aço en el marc del dret a la tutela judicial efectiva.

Tal i com sostingueren els magistrats Diego Gómez Reino, Mónica de la Serna i Juan Jiménez Vidal, es "obvi" que els delits contra el fisco si danyen l'interes colectiu per allo de que Facenda som tots. Conseqüencia: el numero d'afectats es pluriidividual, la societat en el seu conjunt, els 46 millons d'espanyols.

¿I quina podria ser l'eventual condena de la dona d'Urdangarin? En consonancia en lo fixat per l'Audiencia, de sis mesos a dos anys de preso per cadascu dels delits. El trio Gómez Reino-De la Serna-Jiménez Vidal s'inclinà per impondre el castic a Cristina de Borbo en la seua vertent mes baixa, com a cooperadora necessaria en els dos delits fiscals del seu home, i l'acusà d'incorrer en "un doble efecte fiscal defraudatori".

Aixo si, descartà el blanqueig de capitals que li atribuïa Castro i que li hauria conduït irremissiblement a juï sense poder invocar eximent doctrinaria alguna.

Lo que sí tindra relativament facil es esquivar l'ingres en preso si es condenada a menys de dos anys en total -qüestio que depen del criteri unic del tribunal sentenciador-. L'Audiencia considerà que a l'Infanta se l'ha d'acusar de "un delit contra la Facenda en la modalitat basica d'us de societats instrumentals, en calitat de cooperadora necessaria". I observà que podia vore's beneficiada per l'aplicacio de l'atenuant prevista en l'articul 65.3 del Codic Penal. "Quan en l'inductor o en el cooperador necessari no concorran les condicions, qualitats o relacions personals que fundamenten la culpabilitat de l'autor, els juges o tribunals podran impondre la pena inferior en el grau a la senyalada per la Llei per a l'infraccio de que es tracte", prescriu.

La Seccio Segona de l'Audiencia fon contundent en el seu dictamen al descriure al duo Borbo-Urdangarin com "un matrimoni que abusa d'una societat per a obtindre beneficis fiscals i, al mateix temps, modificar el seu regim economic de separacio de bens a ganancials". I equiparà el rol de Cristina de Borbo i Ana María Tejeiro, dona de Diego Torres: "Servien d'instrument o ferramenta fiscal per a amagar les rendes obtingudes pels seus homens i, en conseqüencia, per a defraudar a Facenda, tant en Renda (IRPF) com en Societats".

Questions previes

¿I ara qué? L'unica possibilitat que te l'Infanta de lliurar-se de la banqueta dels acusats es plantejar la doctrina Botin com qüestio previa al tribunal sentenciador. Una possibilitat que figurava com a "ultim cartucho" en el full de ruta dispost en l'operacio Talla focs ideada en 2012 en Zarzuela per a apartar del cami de la Justicia a la filla del llavors Monarca.

El pla es tramà en una reunio al mes alt nivell en la que participaren En Joan Carles, Mariano Rajoy, Alberto Ruiz-Gallardón, Eduardo Torres-Dulde i Rafael Spottorno. No pareix provable, no obstant, que la Seccio Segona de l'Audiencia Provincial de Palma esmene la plana a la Seccio Segona que presidix Gómez-Reino. O que, inclos, en el cas de que no hi haja recusacions, la Seccio Primera juge i es corrigga a si mateixa.

El fiscal Horrach insistix en que ho hi ha indicis

El fiscal del cas Nóos, Pedro Horrach, assegurà que, si hi haguera trobat indicis de delit, "no hauria tingut cap de problema" en acusar a l'Infanta Cristina en el marc d'esta causa a on està imputada com a cooperadora de dos delits fiscals presuntament comesos pel seu home, Iñaki Urdangarin. Horrach recordà que el cas Palma Arena, del que Nóos es una peça separada, s'obri per diligencies informatives de la fiscalia Anticorrupcio i "qui analisà la causa i demanà els registres i solicità l'imputacio d'Urdangarin i Torres fon la Fiscalia". El fiscal, que no ha formulat acusacio penal contra l'Infanta en l'escrit de calificacio del cas Nóos que registrà el passat dia 9, pero sí demanà una condena de 19'5 anys de preso per al seu home per varis presunts delits de corrupcio, assegura en una entrevista en el diari Ara Balears "tindre el convenciment, cada volta mes fort", de que la seua posicio en relacio en Na Cristina "es objectiva". Recalca que es la mateixa que ha mantingut des del principi. Horrach considera "miserable" que es repetixca que la seua decisio de no acusar a l'Infanta "respon a ordens rebudes no se sap be de qui". "Crec que la meua actuacio professional a lo llarc de tants anys demostra de sobres que no hi ha ordens i, ademes, yo no ho hauria permes mai. A mi no m'ha cridat mai el ministre de Justicia i no conec a ningu de la Casa Real, llevat de quan han vingut a declarar, i respecte al fiscal general (l'anterior), solament he tingut una entrevista en ell", afirma. Este fiscal considera que els casos destapats en Balears i les condenes dels ultims anys a varis responsables politics, reflectixen que solament son una part dels delits comesos. "Estic segur de que solament hem rascat la superficie", afirma.

http://www.elmundo.es/baleares/2014/12/22/54973fabe2704e8e0c8b4577.html

-----------------------------------------------------------------------------------

Accio Nacionalista Valenciana demana el cessament del fiscal Horrach per la seua incapacitat per a complir en les sues funcions. ACNV considera inadmissible que el fiscal es ratifique en no acusar a l'Infanta davant de les evidencies considerades pel juge instructor i l'Audiencia. De poc nos aprofiten les lleis si els encarregats de velar pel seu compliment miren cap a un atre costat depenent de qui siga l'acusat.

Accio Nacionalista Valenciana considera necessari:

Propondre al Govern de Madrit la creacio d’una unitat de la Policia per a delits fiscals, a l’igual que existixen unes atres unitats (judicial, cientifica, udef, estupefacients, etc.), de manera que se puga perseguir en mes eficacia les activitats ilicites en materia tributaria i fiscal, prevenint per una part la seua proliferacio, com en l’actualitat i, per una atra, conseguint recuperar diners publics necessaris per a la societat.

Propondre al Govern de Madrit, revisar en el codic penal tot lo referent a delits per corrupcio, de manera que siga mes eficaç i mes contundent, aumentant les penes i eliminant la seua prescripcio. En el mateix sentit, reivindicar l’introduccio en el codic penal de la figura de l’enriquiment illegal.