En els meus passejos dominicals per l'entorn dels jardins i llacs artificials dels magnifics edificis de la Ciutat de les Ciencies: Museu de les Ciencies, Palau dels Arts, L'Hemisferic i l'Agora, casi sempre terminava en l'interior del Museu de les Ciencies. Pero en l'assunt del coronavirus fea varis anys que no els visitava, he tornat i ha segut una delicia tornar els fins de semana. Estos edificis son emblematics del Jardi del Turia, i foren dissenyats per l'arquitecte valencià Santiago Calatrava.
            El Museu de Les Ciencies te una excelent cafeteria en la seua planta baixa i una atra en l'exterior a on assaborir un aperitiu al sol hivernal en l'agradable temperatura valenciana. En l'interior el visitant ademes de vore els objectes de l'exposicio pot adquirir des d'una replica del quadrant de Colón, fins a uns originals robots en miniatura, llibres de ciencies etc., al mateix temps que se veu unes experiencies en electricitat, la formacio simulada de ciclons, una mostra d'un vehicul aterrisat en Titan, l'esquelet d'un dinosauri etc.

            En les plantes superiors se troben, per eixemple, un jagantesc pendul de Foucault, una extraordinaria exposicio del genoma huma, experiencies de la gravetat i unes atres mostres d'experiments interactius. Les entrades se poden combinar en suplement i assistir a una sessio en L'Hemisferíc, i per un atre suplement l'entrada al propenc Oceanografic. Tot aixo fa mes amena la visita dominical. Estos edificis, junt en el Palau de les Arts, formen el conjunt monumental del Jardi del Turia i supera en amplament els dos millons de visitants a l'any.
            Fon una idea inicial del govern de Joan Lerma, que habia visitat la Cité des Sciences et de l’Industrie de Paris.
            Inicialment el proyecte s'inicià en l'estudi de 56 cientifics i catedratics en un fondo de 500.000 euros. L'idea del proyecte era fer un Museu de les Ciencies emblematic per a la ciutat. En 1991 s'inicià l'expropiacio de terrenys, posteriorment en 1994 les obres en el vell caixer del riu Turia. Inicialment els arquitectes dissenyadors del proyecte eren Santiago Calatrava i Felix Candela, als que se sumaren els ingeniers de l'Oceanografic Albert Domingo i Carles Lozano.
            Al poc de temps el PP guanyà les eleccions i el proyecte el reinicia anulant l'idea inicial de la torre de comunicacions i substituint-la pel Palau dels Arts. Calatrava continuà al front del proyecte. Posteriorment Camps afegiria al proyecte l'edifici de l'Agora. Est edifici, segons els diaris d'aquella epoca, estava presupostat inicialment en 43,3 millons, pero terminà costant prop de 90 millons i no se terminà del tot. En la seua coberta estaven proyectats uns voladiços, que mai se posaren, i solament fon utilisat durant 93 dies per a l'Open 500 de tenis i per a una desfilada de models.
            Segons el periodic local Levante “El Palau de les Arts anava a costar 80 millons, pero al final foren 382,5 millons.”
            Este mateix diari informava en Febrer de 2014 “La Ciutat de les Arts i les Ciencies costarà casi 1.300 millons encara que se preveïa destinat a soles 308”.
Lo que ve a significar que el proyecte inicial dels socialistes al passar a mans del PP se magnificà i terminà ascendint a 1.282 millons, 974 mes de lo previst, segons ha certificat la Sindicatura de Contes. Les arques autonomiques de la Generalitat estaven passant un mal moment per a soportar aquella enorme despesa per lo que se decidi privatisar la gestio de la Ciutat de les Arts i les Ciencies. Sorgiren problemes degut a la propietat dels terrenys i se privatisà l'Oceanografic pel pagament d'un canon durant un determinat numero d'anys, fent-se carrec de la seua gestio Abanca (Aigües potables); mes tart seguiria el mateix cami l'Agora, esta volta per la Fundacio la Caixa. L'Agora ha segut reformada i els seus alerons de la coberta han segut finalment descartats. S'esperava que entrara en funcionament en 2021 pero fins a l'actualitat està inactiva.
            Un atre mig de comunicacio, "Sueldo Público", dia en 2013 “Els desmanes se produiren des de l'inici, i el problema no es nomes que la construccio dels edificis costà el doble de lo previst, sino que des de la seua inauguracio tots els numeros son rojos, acumula perdües de 332 millons en set anys”. “El Economista” en 2019 afegia “Passats trenta anys, no s'ha tancat el cost de la Ciutat de les Ciencies; la Conselleria de Facenda abonarà poc mes de sis millons per l'expropiacio d'una parcela del pla parcial per a la construccio de la Ciutat de les Arts i les Ciencies” i finalment “El Païs” en 2011 apuntava escuetamente “La Ciutat de les Arts i les Ciencies ha costat quatre voltes mes de lo previst”. No fa falta que diga quí ha pagat els desmans d'estes obres faraoniques. Vejam el deficit de Cacsa, l'empresa que gestiona el proyecte.
            Segons el diari “La Información” en 2018, “Cacsa acumula obligacions a llarc determini en entitats acreedores per valor de 212 millons d'euros. Cacsa es un pou sense fondos, enguany devia d'abonar 53,88 millons, 56,75 el que ve, 25,97 en 2020, 23,35 en 2021, 12,44 en 2022 i a partir d'ahi uns atres 41,35 millons “. En estos deutes se compren que no hi haja diners per a millorar les exposicions.

            Tornant al buc insignia del proyecte, per a mi, el Museu de les Ciencies, el qual s'inaugurà sense estar totalment acabat pel en aquell temps princip hereu Felip.
En tornar, passats uns anys, veig en tristea que a pesar de que se sobrepassa els dos millons de visitants anuals, seguixen practicament les mateixes exposicions de fa anys, continua el deficit anual, numeros rojos, s'intenta parar aço en festivals de musica, programes de radio, eixides i meta de carreres pedestres, actes politics, rodage de pelicules etc., els quals res tenen que vore en el proyecte inicial. Molts centenars de visitants se queden defraudats. Podem observar algunes opinions: “Dins no hi ha res que mereixca la pena vore, nomes per als grups de coleges per a poder practicar en imans i corrioles i poc mes”, “Lo mes bonico es la seua extructura exterior, el museu en si son dos plantes en molt poques exposicions, molt avorrides, la majoria dels elements interessants estaven deteriorats o no funcionaven, està netamente superat pels atres museus de les ciencies d'unes atres ciutats”. “No val la pena gastar diners ni temps” “Avorrit i en poques explicacions, i les experiencies dels chiquets no les entenc ni yo”. “Espai desaprofitat, exposicions sense informacio per a usuaris, llaberint d'estants sense cap orde llogic per als visitants, la segona planta es una exposicio en quadros i medalles; l'Oceanografic si que mereix la pena”. S'ha de dir que a unes atres persones sí que els ha agradat.
            En la meua modesta opinio, per a atraure al public valencià hauria que canviar en certa periocitat els artefactes alli exposts, intercanviant-los en uns atres museus internacionals.
            A pesar de tot aixo yo continuare en els meus passejos i visites dominicals, per a aixo me trauré el passe anual de jubilats, 30 euros, i en la meua modestia ajudare a que alce el cap i passe a ser de nou una referencia valenciana.

Imagens: ACNV (A. Cuadrado)

J. Morales