Soc fidel ‘seguidor’ (follower, per als mes anglicats o anglofils) de l’arqueollingüistica que el ‘filolec’ Josep Lacreu nos regala, com el manà, que era flor d’un dia. Ho saben aquells que tenen la paciencia de llegir els articuls que publique en esta uep.

            Com en estos dies de pandemia penitent hi ha poques coses que fer i he de passar les hores, me fixe un poc mes en el diari i baixe regularment a la tenda “Sorpreses Lacreu”.

            A finals de març (Levante-EMV, 26-3-2020: 55), a conte del coronavirus comentava el terme “masquereta” que es un diminutiu de “màsquera”. Ell apunta que nos sorprendrem que davant de e s’escriga ‘que’... pero no, tambe passa en ‘esquena’, ‘quefer’, ‘requerir’, ‘taques’, ‘vaques’... ¿volia dir que nos sorprendria que no fora ‘mascareta’ la paraula?

            Com qui no vol, explica que “Esta forma amb «e» posttònica és la més general en valencià” i que la [s] que precedix a la [k] “tendix a palatalitzar-se espontàniament” i “es pronuncia com si estiguera escrit «maixquera»”. Puix si, ad alguns, valencianoparlants, no nos causava ninguna estranyea, perque coneixem la parauleta... si, una ‘maixquera’.

            I per a tranquilitat de tots, nosatres, nos diu que ya apareix (en la forma ‘maxqueres’) en un dietari valencià del 1573.

            Com es veu que no ‘coneix’ res de l’atra banda del riu... ideologic-llingüistic, el terme en qüestio ya figura en el diccionari d’Escrig, 1851, (tenen entrada: maixquera, maixquera(d)a, –la nostra– maixquereta, maixquero, maixqueronet i maixquerota), en el DRACV92 i en un document de 1794, (“maixqueres”) i en un atre de 1899, o en Marti Gadea (vid. DHIVAM)... inclus en els seus, ‘maixquera’ –al costat de “màscara”– en el vocabulari de Ferrer (1970); pero no la trobem en els oficials, en el DOPV de la AVLl a on “màscara” remet a “màsquera”.

            ¿De qué nos servix la documentacio antiga i la continuïtat en la llengua actual?

            Per cert, alguns valencianoparlants (ya no m’atrevixc a generalisar...), distinguim perfectament ‘maixquera’, com a caraceta, de ‘mascara’, quan t’embrutes de carbo...

Image: Pixabay (Free Photos i Daniel Twal)

A.Fontelles