Lo pijor en la vida no es fer-se vell i quedar en l’oblit...

    Lo pijor, es fer-se vell i que se t’obliden els recorts...

    - Pepa son les cinc i el supermercat hui tanca a les huit ¿Ho tenim tot, veritat?. Si, ya se que soc un embafos, pero per a esta nit no vullc que falte res. Va sent hora de posar al foc el suquet de peix que tan bo t’ix. Si reposa un parell d’hores estara millor.

    Mentrimentres, yo prepare els sobres per a les estrenes dels chicons i les colletes.

    Hi ha que vore que bonico es aço de tindre la casa plena de chicalla.

    M’enchisa vore com per a lo menuts que son, lo be que mengen, i de tot, bona ma i merit de les mares, si, ya se que els pares tambe tindran part de merit, redeu Pepa, eres com una lleona, qualsevol et toca un nano.

    Tens rao, va sent hora d’encendre el foc i vaja caldejant-se el menjador, esta nit sera gelada.

    A vore no es que no vullga que vinga el pare de Maria, entenc que l’home s’ha quedat a soles i no haja tengut ganes d’anar a casa del fill en Noruega. Quin fret i ara diuen que es sempre de nit, tira, tira, yo tampoc aniria en hivern, pero clar, aço de les estrenes es tan nostre, tan igual per a tots els nets, que nomes demane que ell no li les faça als seus, ya que faría una diferencia que els chiquets per menuts no entendrien, cosa que per una atra banda pot fer en un atre moment fora d’aci.

    A “Boira” li posarem el llitet en el raco al costat del fumeral, i si no la maregen molt s'estarà queteta, es molt bona gosseta.

    Vaig a enviar els uasaps de felicitacio a la familia i amics, que en acabant s'amontona la faena, i segur, que com sempre, se m’oblida algu, m’esforçare en que no siga aixina.

    Missio complida. Ya estem sols una atra volta. Ha segut una nit de Nadal per a recordar, si no que li ho diguen a “Boira” lo que l’han fet lluitar i lo graciosa que estava en el trage de fallera que li han portat de regal.

    Ara a vore si hi ha sort i passem bona nit, que estos sopars la part que manco m’agrada es, que acabe menjant i bevent massa per a en acabant anar al llit...

    Fer-se vell, es acostumar-te a viure sense la gent que t’ha rodejat sempre.

    Llei de vida...

    Esta es la nit de Nadal, en la soletat i la seua imaginacio, que ha passat Paco.Recordant un temps passat millor.

    Pepa, l’amor de sa vida, fa uns anys que va faltar, pero no del tot, perque ell la te sempre present i tracta de no fer res per a disgustar-la i li ho consulta tot.

    Els fills a raïl de la seua mort i per la punyetera herencia, es disgustaren i han deixat d’anar a vore’l. Els nets, ya majors, de tant en quan si que van.

    Amics, cada volta ne queden manco, no tots viuen en el poble, i la salut no acompanya a tots per igual, aixina que els tipics mensages de felicitacio i algun almorzar cau quan es pot, la data es lo de manco.

    Gos en casa sempre hi ha hagut, pero ara, encara que de salut es veu fort, no es veu segur de fer-se’n carrec d’un. L’idea de que falte ell primer no el deixa donar eixe pas, ya que els animalets sense l’amo cauen en una tristea que no es mereixen...

    A voltes els amics li pregunten si no està fart de viure a soles, si no te por al dia en que no es valga per si mateix i ell sempre contesta que la vida no es seguir com si res, es seguir a pesar de tot...

    Diuen que u no mor, del tot, mentres es recordat...

    La memoria i els recorts son el verdader motiu per a seguir alvançant...

    Lo que mes por li fa a l’hora de deixar este mon, es no poder parlar en l’amor de sa vida cada dia. Riure, recordar aquelles vacacions, les decisions importants que un dia hagueren de pendre, unes encertades, unes atres no tant, superar els moments roïns i, com no, les perdues de sers volguts, de tots manco...

    - Si Pepa, ya m’he fet el bicarbonat.

    Bona nit i Bon Nadal

    Coses de Tub.