Quan el pancatalanisme acuse al ‘valencianisme’ (totum revolutum) de ser poc coherent en l’us de la llengua i molt de dretes, està clar que no ho dira per uns quants. Yo els contestare a la pregunta que si, pero no, es com si yo assimilara a pancatalanistes i catalanistes en militants terroristes de Terra Lliure, aixina m’entendran. Ells saben que bona part dels okupes son regionalistes perque posen per damunt dels interessos del valencianisme la seua ideologia particular de dretes i per tant, no son valencianistes. Constanti Llombart dia que Valencia està per damunt de tot i si no es complix esta condicio… blanc i en botella. La contaminacio arriba a tacar-ho tot, l’anatema afecta als nacionalistes d’esquerres −injustament, mes encara quan trenqui palletes publicament en el regionalisme fa vora 30 anys−, pero esta visio esterotipada pancatalanista es incompleta i falaç, es agarrar la part pel tot i destaca a la part mes debil.

Els enemics dels nostre enemics no son els nostres amics, ni tan sols son enemics reals, per lo manco no tots, hi ha hagut sempre convergencies entre el catalanisme i l’espanyolisme, entre Francesc Cambó i Francisco Franco, per eixemple. Els regionalistes, per molt amiguets de l’anima que siguen, no son aliats del valencianisme, perque eren, son i seran quintacolumnistes, es una qüestio basica per a entendre qué es un conflicte ideologic entre les tres identitats dominants: regionalistes, pancatalanistes i valencianistes. En els bohemis i els passotes no conte perque no tenen proyecte nacional, pero el seu vot val igual que el meu.

Si no teniem prou en els pancatalanistes als que mirem, normalment, des de la distancia, faltaven els que estan fins en la sopa, en el valencianisme son omnipresents. La manipulacio regionalista es una suplantacio d’identitat, si lligen sobre les diferencies entre el regionaliste Teodor Llorente (pare espiritual i desconegut del PP) i el sector mes nacionaliste valencià de l'epoca (Rossent Gumiel, Rafael Trullenque o J. M Bayarri) es donaran conte −no hi ha mes de 10 persones que entenguen lo que descric a continuacio− que hi ha factors diferencials irresolubles entre les identitats en joc, es a dir, hi ha contradiccio llogica i factual: ideologica, estrategica i operativa. Es estrictament un joc win-lost -lo que guanya una ho pert l’atra i al contrari-, no es una dificultat, es un problema, un erro de tipificacio llogica en el sentit del sicolec Paul Watzlawick. ¿Ningu s’ha donat conte que la moto del valencianisme del PP, que exterminà a Unio Valenciana, i que ara alguns la fan extensible a VOX elimina qualsevol possibilitat d’una força nacionalista propia? Qui vullga penjar-se, que es penge.

Per aço, les convergencies com la tercera via son un parany, l’oli i l’aigua no es poden mesclar. Hi ha una excepcio, un cas antic, la confluencia entre el regionalisme valencià i l’adoptada ideologia pancaespanyolista: lloaven a Espanya, escrivien la poesia en valencià (en certa anarquia en eixe temps), pero pensaven que era catala, i entre ells parlaven en castella (a Pompeu Fabra li cridà molt l’atencio este fet). En el pecat nos va la penitencia, pero si hi haguera justicia: qui s’ha menjat la molla, que rosegue l’os.

Sense dubte, el grup mes potent es el pancaespanyoliste del PP que duplica la força destructora del pancatalanisme i es el dominant en les entitats regionalistes, en el silenci mes absolut, es a dir, sens oposicio critica interna ni externa per lo que es pot inferir que tots estan prou comodos. Com tenen manco memoria que un peix, els recorde que es giten en els que crearen la AVLl, subvencionaren el pancatalanisme com l’alcadesa de Valencia, M. J. Català, quan era consellera de Cultura, que fa honor al seu llinage i la felicitaren inclus els d‘Escola Valenciana; mantingueren el catala en tots els llocs i votaren en contra de les Normes del Puig, com la venuda pels enganyifers com la supermegablavera Rita Barberá. Si algu no detecta que hi ha alguna coseta rara o contradictoria…

¿Cóm va a matar el PP a la seua criatura preferida estatutaria? Li donà la vida el delinqüent d’Eduardo Zaplana i la blindà el beat Francisco Camps, i per a VOX no es tan important apretar mes. ¿Alguna volta ha conseguit el catalanisme i el pancatalanisme estos exits? Mai en la vida i a pesar de que han posat millons i millons damunt de la taula per a parar un transatlantic, pero lo que no conseguixquen els regionalistes i el PP no ho conseguix ningu.

Si els burros volaren taparien el Sol.

29-05-2024

Imagens: eljueves, elespanol.com.