Ayuso i cia. son molt problematics (I)/ Per J. Masia

16/1/2022

         Ayuso i la comparsa volen portar al govern espanyol al Tribunal Suprem pel repartiment d'unes ajudes, un programa pilot sociocupacional, de 9 millons per al Païs Vasc, Navarra, Extremadura i Valencia. Te nassos que siga Madrit, un forat negre que fa dumping fiscal –competencia deslleal–, es dir, baixa els imposts per a endur-se empreses i rics (que no coneixen els caus fiscals), a costa de l'empobriment de les atres autonomies que han d'arreplegar-los per a donar-li-los a la capital de l'imperi espanyol.

         Que una autonomia que tingue d'alcalde a Enrique Tierno tinga ara a Ayuso es la major mostra d'involucio intelectual i moral, es una perfecta mostra de degradacio del nivell politic i social. A vore si es capta en una simple anecdota: mentres ell traduia el Tractatus logico-philosophicus del filosof Ludwig Wittgenstein, ella portava el tuiter de Pecas, el gos d'Esperanza Aguirre. Si no veuen la diferencia es perque es te mes cara que esquena o si volen revestida de formigo d'alta resistencia.

Tot aço es molt senzill d'entendre. Els mestres, la sanitat publica, l'investigacio, les bones carreteres, la policia, els bombers, etc. s'han de pagar en imposts, esta es una realitat indiscutible. Els diners no cauen del cel. Ser neolliberal i demanar inversions quan no els arreplegues o quan les empreses demanen ajudes (tots els sectors reclamen al pare estat) es una contradiccio llogica de manual. ¿Si no vols pagar-los en quína cara els demanes? Que revisen els tres principis de la llogica classica urgentment. El filosof Herbert Marcuse nos ensenyà que en la violacio del principi de contradiccio estava la llogica de la manipulacio.

 

A partit d'aci, si introduim la racionalitat i eliminem la faula: "Según el Gobierno, Madrid es con 1.200 millones de euros la tercera autonomía más beneficiada tras Andalucía y Cataluña de los 11.000 millones ya transferidos." (Levante, 14-1-2022).

 No espere que tinga cap de recorregut la reclamacio judicial dels vilans. Es un cas de lawfare: bombardejar i dificultar des dels tribunals l'accio de l'eixecutiu, perque si un tribunal ha de decidir cóm ha de gastar... tanca la porta i amaga la clau. Tambe he vist com el politisat Tribunal Constitucional declarava inconstitucional el toc de queda de la primera ona del covid que tantes vides salvà. I per cert, si se llegira la sentencia s'observaria que era mes un defecte de forma –discutible– que de fondo, perque nomes faltaria que decidiren en qüestions de salut publica uns ignorants... com estan fent en alguns casos. ¿Cóm califiquen les sentencies opostes dels tribunals superiors autonomics sobre les restriccions? Esperpentiques.