Eixim del fanc i nos fiquem en el tarquim 

            I ¿es podia fer pijor? Siiiiiiiiii. La prova es l’ultima regla, la de l’escritura del so vibrant multiple entre vocals. Una cosa tan senzilla que estava resolta en la duplicacio de la grafia (‘ferro’, ‘gerra’, ‘arrapar’) i que nomes calia ampliar en la creacio lexica. El castella aixina ho feu en els composts (“contrarréplica”, “ornitorrinco”, “monorraíl”) i que nosatres, els analfabets, copiarem, perque era extremadament util, sobre tot vist l’embolic que tenien les normes catalanistes (que escrivien “arítmic” o “eradicar” i pronunciaven ‘arritmic’ i ‘erradicar’, encara que ad algun especimen i mes d’una volta li he escoltat ‘eradicar’... ignorancia en estat “culte”). Esta es la regla actual 

            “5. La duplicació de la r (rr) per a representar gràficament el so vibrant [r] quan apareix entre vocals precedit d’un prefix o d’un radical: 

            - Les paraules formades amb els prefixos a- (amb valor privatiu) o cor- (variant de con-): arrafidi, arrítmia; correferent, corresponsable.  

            - La paraula erradicar, així com els seus derivats erradicació, erradicatiu. 

            - Els compostos formats amb els radicals d’origen grec raqui(o)-, reo-, rin(o), rinco, riz(o)- i rodo-: cefalorraquidi, batirreòmetre, otorrinolaringòleg, catarrí, ornitorrinc, micorriza, cinorròdon.  

            - Els compostos formats amb la terminació -ràfia: neurorràfia.” 

            La prescripcio manté una erre intervocalica en so fort darrere de tots els prefixos excepte a- (en funcio negativa) i cor- (variant de con-), no se sap per qué estos dos si i uns atres no (contra-, ana-, tri-, poli-, extra-, endo-...). Perfecte: “arrítmia” i “corresponsable”. 

            Quan te claves en estes insipides qüestions veus els camins i caminals, sendes, passeres i margens que hi ha. No tots els gramatics seus han tengut la mateixa opinio. 

            Manuel Sanchis dia que grafiarém erre “darrere dels prefixos llatins contra-, supra-, bi-, tri-, i dels grecs anti-, mono- i els atres numerals” (Sanchis, 1950, 124), excepte les paraules “birrem i trirrem”. Per la seua banda Carles Salvador (1974, 71) inclou uns quants prefixos pero no dona tals exclusions. I al final, Enric Valor ho complica mes, una erre darrere dels prefixos (a-, ante-, anti-, bi, contra-...), pero “Darrere del prefix privatiu a-, escriurem rr: arrítmic. Tambe escriurem rr en els vocables birrem i trirrem” (Valor, 1979, 81). Tres autors, tres normes. 

            Lo curios es que la AVLl, en el seu DOPV, porta al costat o en la mateixa pagina “birrem”, “bireactor”, “birectangle” i “trirrem”, “trireactor” i “trirectangle”. En les dos series, bi- i tri- signifiquen respectivament ‘dos’ i ‘tres’. Opine que qui no veja l’incoherencia grafica es perque la devocio li obnubila l’enteniment. I aixina han passat mes de 50 anys, enganyant-nos com a pardals en lo de la ‘ciencia’. 

            Continuem, perque ya podrem duplicar la erre en uns radicals –afixos i sufixos–: ‘raquio’, ‘reo’, ‘rin’, ‘rinco’, ‘riz’, ‘rodo’ i ‘rafia’. Molt be. 

            ¿I el problema a ón està? Que en la mateixa familia cadascu es ‘vestirà’ com voldra. Tindrem “correferent”, pero “multireferent”, “contrareferent”, ‘bireferent”, “exoreferent”; tindrem “arrítmic”, pero “monorítmic”, “eurítmic”, ‘ambirítmic”... Una delicia. 

            ¿I els radicals llatins ‘radic’ (arreal) i ‘radio’ (radiacio)?, ¿“uniradicular”, “multiràdio”?

            Alguns catalans no estaran contents 

            Es el cas de Magí Camps qui, en acabant de donar eixemples de l’aplicacio de les dos normes, l’antiga de l’IEC i la propia, mes senzilla, aclarix “Es tracta, doncs, de duplicar la erra entre vocals quan la pronúncia sigui vibrant múltiple, prescindint de si són mots simples, mots prefixats o mots compostos: sona doble, s’escriu doble” (Camps, 2015, 34). ¿Per qué compliquen lo facil li preguntarà Júlia a son pare? I este no li podra respondre. Camps tracta unes atres qüestions relacionades en la simplificacio de l’ortografia com la esse, el guionet, o els prefixos en t –avant i post–... I conclou que “L’ortografia moderna ha de ser evolutiva, a la recerca constant de la claredat i la simplicitat” (Camps, 2015, 44). Puix sera que no.

Image: r o rr, Patricia Garcia

Antoni Fontelles