Derogar-la, a banda de requerir la majoria qualificada de les Corts Valencianes, necessita l’aprovacio per les Corts Generals i el referendum per a aprovar la reforma estatutaria. Victor Maceda, en El Temps (7/6/26),reconeix una veritat com un temple: “LʼAVLL està més blindada que el búnquer de Trump”. Tot gracies al PP, el mateix que la RACV i Lo Rat Penat premía fent-se fotos en ells. El partit ha utilisat les dos entitats popularistes com a braç armat cultural, poden consultar en la uep de Accio Nacionalista Valenciana la llista de l’indignitat de 1999 a favor d’Eduardo Zaplana lloant l’inexistent valenciania i la que en ferem uns atres al dia següent denunciant la mentira dels academics de la RACV i dels ratpenatistes (https://www.accionacionalistavalenciana.com/que-no-premien-eduardo-zaplana-i-j-masia). Estes seguixen el dictat, els cedixen i els conviden per a events, intercanvien elements en la doble militancia cultural i politica, i tot a canvi d’un plat de llentilles i passant per alt lo que denuncie, miren cap a un atre lloc i donen un premi al millor bunyol de l’any. Aci no erren.

Ninguna persona normal deixaria la seua vida en mans d’un sicopata. U pot ser de la RACV i de LRP pero no cal que siga fava, ¿o si? Anar de la ma del PP interrompix, ipso facto, qualsevol influencia del valencianisme. A vore si en una metafora… les gavines i les aguiles reals es mengen a les rates penades, son deglutides i expulsades pel flori. ¿Ara si?

Hi ha una constant sistematica en el valencianisme, moviment mes emotiu que intelectual: cancelar la reflexio, lo que mostra ben a les clares la falta de la necessaria autocritica. I en l’atra banda igual, Thomas Kuhn escrigue que en ciencia normal, quan domina una teoria, els dogmes no es qüestionen, l’historia està escrita: el mainstream passa per damunt dels discols com un ruglo.

Els fachablavers neguen l’evidencia i escampen que els bochins de la llengua valenciana son l’esquerra bolivariana i terrorista: el pancatalaniste Compromís (pancatalaniste) i el PSOE (pancaespanyoliste). L’unica veritat real es que tot l’arc parlamentari escriu en catala, per lo tant, la lluita entre ells està ritualisada, es indemne, la doctrina es univoca i l’amor entre els que compartixen el credo es construix i consolida dia a dia. Algu d’aquella banda podria resoldre el misteri ocult: ¿cóm i per a qué ideologies, a priori divergents (catalanisme i espanyolisme), convergixen perfectament en desfer l’identitat dels valencians?

Als blavers, regionalistes de la patria gran que voten al PP per ser valencianistes i espanyols, sempre, sempre, sempre oculten senyalar a tots els culpables de la catalanisacio, en especial als que els consentixen tot per compartir dretor. Per aço, no son valencianistes perque primer son fonamentalment de dretes i Valencia no ocupa el primer lloc, ya està be de mentir, pero lo pijor es que tampoc es secundaria, el referent està instrumentalisat al servici de la mentira. L’orde no implica incompatibilitat, pots tindre o compartir filiacions sense que una mate a l’atra, a vore si nos aclarim. Pots ser sindicaliste i no ser pancatalaniste. Hi massa casos a on ser espanyol entra en contradiccio flagrant en ser valencià i yo se per a on van a tirar, es el mateix cas del pancatalaniste. Al remat, dins de 40 anys si compartim llengua, cultura, visions, caganers i no se quàntes mes coses ¿per qué no combregar-nos en un front comu?, es l’espill del discurs de l’espanyolisme. ¿I si som valencians i valencianes i ya està? Proven, no moriran, els ho assegure perque no es l’inteligencia artificial la que escriu estes llinies.

Imagens: ccvalenciano.blogspot.com, lygeum.es.