Tots manipulen el terme valencianisme com si fora un envoltori per a millorar el sabor del veri despersonalisador.

Despuix de tot lo vist, que als democrates de tota la vida, els pancatalanistes, els tinguen igual tots els deficits, biaxos, histories, amistats perilloses, mentires, no parla molt be de l’etica grupal i la capacitat intelectual critica. Res nou baix el Sol.

La AVLl es una entitat construida per motius unicament politics, que es manté per la politica i que sempre estarà nugada al leitmotiv. Es una branca mes de l’arrel principal, el manament d’Antoni Rovira i Virgili que s’haurien de tatuar: per l’unitat de l’idioma, arribarém a l’unitat politica. El PP complix al peu de la lletra la primera part, l’atra per participacio activa i decantacio sera imparable.

Resulta entre ridicul i patetic reclamar la purea, es una impostura insostenible oposta al ethos cientific, podien llegir lo que Robert Merton escrigue al respecte, en 1942, els falta: universalisme, comunalitat, escepticisme organisat i desinteres. Ex ante, ex dure y ex post, la purea politica es del 100 %, obedix a un programa de catalanisacio dels valencians; les ultimes obres de Toni Fontelles demostren la valencianofobia, la substitucio llingüistica en nom d’una ciencia ideologica, una seudociencia al servici d’una entelequia, una unio politica convertida en comunitat de desti en lo universal, igual que la soflama franquista. Diferents… pero tan iguals.

El model hibrit catalanisant crea tal rebuig que les sifres de desapegament es poden vore en les enquestes. Ademes, la valencianofobia crea dubte en el parlant, es concreta en el prejuï: la coloquial i incorrecta valenciana versus la culta i la correcta catalana. Torna a l’usuari incompetent violant aixina el principi de la sociolligüistica internacional. Esta es la rao practica fonamental del gran fracas, no servix per a res mes que fer mal. Els fets sempre estaran per damunt dels desijos, la manipulacio o la voluntat.

La rao teorica consistix en saber qué hi ha darrere del model, de la planificacio llingüistica, si es llegitima o illicita i el modo en que esta es materialisa. La AVLl fon la culminacio d’un proces de manipulacio i engany sistematic dels valencians i valencianes, un fractal de l’ardua historia de l’identitat i la llengua valenciana. Per aço, no es motiu de celebracio sino de perplexitat i vergonya aliena mantindre en peu una farsa de dimensions colossals que costa millons d’euros en un objectiu ben clar: crear autoodi i practicar la valencianofobia per a acostar-nos al paraïs catala. Per a fer lo mateix, l’IEC nos ix mes barat.

Els que apostem per la ciencia sabem que tots els estudis genetics refuten la catalanitat dels valencians, conclusio que corrobora el programa d’investigacio valencianiste. Als democrates de tota la vida se’ls ha de dir ben alt que no n’hi ha pijor sort que el que no vol sentir, ignoren a consciencia les refutacions perque afecten al seu positiu autoconcepte. Ho fan a costa d'estigmatisar la veritat i la rao, per aço estan llunt de les virtuts, actituts o comportaments que han de dirigir l’activitat cientifica. Estan concentrats en la reivindicacio politica, ya no els queda res mes, que no es poc.

En l’improvable cas de que es pegue la volta a la situacio i proven la mateixa medecina que nos suministren sens el nostre consentiment (no es descartable que els negacionistes i enemics de l’independentisme catala arriben al poder en l’Estat Espanyol), que no es queixen, perque llavors confirmaran que, a banda de tot lo que acabe d’escriure, son uns pocavergonya. Qüestio que vindria a corroborar lo que ya he demostrat en centenars de pagines.

Imagens: es.wikipedia.org, elperiodicomediterraneo.com.