Aniversari Maulets 1707

26/4/2014

El 25 d'Abril, tingué lloc un Homenage als Maulets convocat pel GAV. Al mateix acodiren diferents agrupacions culturals entre elles la PLV, JJC.C. Zeladors del Regne de Valencia-Vinatea, i els partits politics Unio, Repo i Accio Nacionalista Valenciana.    


Poble i PJV decidiren fer l'acte pel seu conte.

Cadascuna de les agrupacions va fer un parlament, a continuacio vos oferim l'intervencio a carrec del President d'Accio Nacionalista Valenciana.

Hola a tots:

Hui, aniversari d’una fita historica, en la que els valencians varem lluitar com a Nacio i Estat independent, estem aci per a commemorar  aquell esperit de lluita i llibertat que dugue als nostres compatriotes de 1707 a alçar-se en armes en defensa dels nostres Drets.

La gent, te tendencia a comportar-se segons la funcio que li adjudiquen. Les societats acostumen a fixar eixos rols… Quan u porta el paper de “capitanejar”, en els moments de prendre decisions, tots es giraran cap ad ell buscant instruccions. Quan u porta el rol de fer oposicio, tots els demes confiaran en que ell siga l’encarregat d’opondre’s.

Aço que pot ser positiu en ocasions, tambe te la seua cara fosca: A qui li posen l’estigma d’insegur no transmetrà seguritat per molt que s’ho proponga…

Aço es cosa que no va passar desapercebuda per als governants: la gent fa majoritariament, allo que s’espera d’ells, i tendixen a no fer mes de lo que se’ls ha dit que son capaços de fer.

Per eixe motiu, tendenciosament, i sense cap de fonament que ho sustentara, els governants començaren a dir del poble valencià que era un poble moll, facil de doblegar. I d’ahi, començaren a dir que som uns meninfots.

Dic, sense cap de fonament, perque afirmar que un poble que s’ha alçat en armes en tantes ocasions com ho ha fet el poble valencià per a defendre els seus Drets (el Fet de Vinatea, Les germanies i la Guerra de l’Unio, la revelio dels moriscs, la guerra de successio, la declaracio de Canto independent en la primera Republica i les revolucions agraries de la segona Republica) dir d’este que es un poble moll, que no defen els seus interessos, sense dubte, es faltar a la veritat.

El poble de Valencia es un poble compromes en la seua identitat i en els seus Drets. Aixina ho varem vore en la Batalla de Valencia, a on el poble va deixar sentir la seua veu en força i determinacio.

Els temps han canviat, ara el poble per a revelar-se en lloc d’alçar-se en armes deu d’usar els vots.

Fins ara, els politics s’han burlat dels valencians enganyant-los i fent un us dels vots diferent al que prometeren.  No han defes l’identitat valenciana; en la llengua lo maxim que defenen es el nom,  permetent que la llengua en si, siga substituida per una atra que nos es aliena.

Economicament parlant, han dilapidat la riquea del poble valencià i han empobrit al teixit social. La destruccio de la chicoteta empresa, motor de l’economia valenciana, es un fet, propiciat per una politica autodestructiva que fomenta les grans empreses i ofega al chicotet comerç.

El camp, refugi i forti dels valencians, valor que ha fet de motor de l’economia estatal i que per la seua força i capacitat ha ajudat a eixir de les ultimes crisis, tambe ha segut desarborat, permetent politiques erratiques de l’Unio Europea. Es permeten importacions de productes agraris en competencia deslleal a les nostres produccions, principalment d’arros i citrics.

La nostra industria, puntera en un atre temps i ara casi desapareguda, davant d’una situacio d’evident desventaja, per manca de inversions i d’infraestructures, no te opcio a competir en el mercat actual.

El mateix sosteniment del Govern autonomic fa aigua per una manifesta incapacitat dels actuals governants tant d’administrar els bens i ingressos que els son confiats, com de demanar al Govern Central allo que nos pertoca com a ciutadants de l’Estat.

Els actuals ocupants de la Generalitat Valenciana, han passat de ser representants dels valencians, encarregats de defendre els interessos de tots els valencians, a ser representants del Govern Central en Valencia, encarregats de frenar les nostres reivindicacions i de usar-nos com a moneda de canvi davant d’unes atres autonomies que sí fan els seus deures, i que sí busquen el major profit per als seus ciutadans.

Tampoc  es pot demanar mes d’un President, Fabra, que no ha segut triat pel poble, sino pel dit del Cap del Govern Central.

Es urgent traure del Govern ad esta casta de saquejadors, abans de que no quede res que salvar.

Hem de reflotar la nostra economia. Necessitem un nou concert fiscal, la restitucio de la Facenda Valenciana, tornar a dotar-nos d’entitats financeres. Devem recolzar i fomentar la chicoteta empresa i als autonoms, en fets, rebaixant-los les cotisacions i facilitant la creacio de noves empreses.

Precisem millorar les infraestructures, per a dotar de major capacitat de comerç als nostres productors.

Devem de regenerar la politica. Actualment aquells que devien de servir al poble, es servixen d’ell. Els politics “professionals” aquells que han fet de la politica la seua professio, sense tindre cap d’experiencia en el mon real, son una lacra de la que nos hem de lliurar. Estos no poden donar solucions a problemes que els son aliens.

S’ha d’acabar en els privilegis. La constitucio diu que tots els ciutadans som iguals davant de la llei… per tant, crear lleis que trenquen eixa igualtat es anticonstitucional. Els politics, tambe son ciutadans…

Devem de tornar a la Llengua Valenciana al lloc de privilegi que li pertoca.

Vullc fer una crida als valencians, es l’hora de fer valdre els nostres Drets, es l’hora de, com varen fer els nostres antepassats, alçar-nos en armes, (en este cas, els vots) i en la força d’eixes armes, passar-los a sanc i foc, (es dir, traure-los del Govern).

Lluitem per Valencia, per la nostra Nacio, pel Regne de Valencia, per la nostra terra. Defengam lo nostre. Lluitem per i per a Valencia…

 ¡Vixca Valencia!

http://www.elperiodicodevalencia.com/636/aniversari-maulets-1707