Albert Einstein i el nacionalisme valencià (II) / Per J. Masia

15/10/2019

Einstein afirmava que la "Follia es fer la mateixa cosa una i una atra vegada esperant obtindre diferents resultats." ¿A ón nos ha portat el regionalisme valencià durant 100 anys?

Paul Watzlawick afirmava que mes de lo mateix es el problema, no la solucio, ¿de veres que els he de contar a ón nos ha dut? ¡Pero si no alcem un gat pel rabo! Ningu diu que siga facil fer virar al superpetroler valencià, miren que des de ACNV ho intentem, pero si no volem que choque contra el far, be podriem començar a pensar en variar el rumbo, un pla C, una alternativa llunt de les gavines dels sobres B, per molt que li pese a la RACV i LRP.

Fausti Barberà o Rafel Trullenque com a maxims exponents del nacionalisme valencià, no aguantarien un assalt en un combat contra Antoni Rovira o Prat de la Riba. Vinc a dir-ho perque els catalans tenien clars els objectius, feren de la valentia i no del tacticisme el principal valor, estaven mes amparats, crearen una produccio intelectual extensa i de calitat, creaven l'indispensable conflicte, desdejunaven coherencia interna i externa com una minoria nomica. Creïen en lo que pensaven i ho aplicaven i influien, per contra els antivalencians nos conten que la salvacio valenciana passaria per l'ultradreta. Existix una impossibilitat metafisica i llogica perque un regne, que es la representacio de la soberania d'un poble, no pot estar supeditat, renunciant a l'estat de les autonomies, a les lleis de Castella i de la vila "por justo derecho de conquista". No insistixquen en mostrar la neciea.

Pensar que no hi cap atra opcio perque els espanyolistes o castellans son el grup dominant (segons el CIS, l'identitat dual valenciana-espanyola representa a un 63 % dels valencians), els que mes possibilitats politiques tenen, es un pobre argument, perque mai nos han favorit, ¿per qué ho han de fer ara si ho escriuen tot en catala o en castella?

Einstein afirmava que "No tot lo que conta pot ser quantificat, i no tot lo que pot ser quantificat conta". Naturalment, no estem parlant de vots, miren a vore quànts en trague Adolf Hitler. ¿Quànts sigles hem patit la despersonalisacio, l'espanyolisacio i la catalanisacio? Els vots tampoc eximixen la conducta criminal com creuen els populars, ni llegitimen practiques lesives. No, no es aixina per molt que s'ho creguen les gavines.

Anem acumulant retardaments que pesen com a lloses en les esquenes dels nacionalistes valencians. Es una constant en les rets socials explicar sempre lo mateix: l'estreleta i el canvi de la lletra de l'himne. L'espanyolisme o castellanisme s'acosta al valencianisme en un abraç mortal.

El pancatalanisme resulta ser un enemic clarament definit –encara que el brillant historiador local i exdeca de la RACV Francisco Martínez negue la seua existencia. Atents que qualsevol dia nega que el Sol es pon–, per contra alguns mostren un amor desaforat als de l'atra vora del riu, els de l'uniformitat a lleis de Castella, a la desaparicio de les autonomies o als dels monolingüisme tipic o ple de faltes d'ortografia en valencià, ¡Che, els valencianets de tota la vida fent pancaespanyolisme! I si no tenen prou de destarifos tambe poden triar la gran Occitania de la RACV.

Portem en el regionalisme dretos 100 anys de fracasos continuats ¿algu ha pensat en fer les coses d'una atra manera?, ¿quàntes vegades s'han de pegar contra la paret i arrastrar al Regne de Valencia com a cagallo per sequia?, ¿qué pensaria Joanot Martorell de ser castella?

L'espanyolisme com a ideologia tamisa lo diferencial valencià i el fa convergir fins a la fusio en una Castella ideal, un apendix, una nota a peu de pagina, en cristia per supost, en el millor del casos afigen com a guindes el folclorisme local, el Valencia CF i la paella, ¡bingo!

No falta la quintacolumna de valencians al seu servici, els que es senten nomes espanyols, sabem que son grandissims eixemples del manteniment cultural valencià, en especial de la nostra llengua. Si contem que des del XVIII els estats nacio venen adoctrinant, tampoc es extrany. Lo rar es que la vinculacio de l'espanyolisme i el valencianisme siga tan intensa. El catalanisme tenía rao d'acusar-lo d'espanyolista –utilisant la falaç sobregeneralisacio–, pero tenía el seu punt de veritat ¿seguim jugant en els mateixos que nos han ficat en el pou? Ad alguns raters els va el sou.

Es necessari recordar que el valencianisme i el pancatalanisme de principi del sigle passat eren marcadament anticentralistes ¿no creuen que sería per alguna rao? I ara els que es consideren els discipuls de Gaetà Huguet, Nicolau Primitiu, Rafel Trullenque, Josep Bayarri etc., els veem en partits no nacionalistes o centralistes. Hem de presupondre que cadascu vota o s'identifica en els que vol estar, que yo sapia a ningu li fiquen una pistola en el pit.

Un apunt historic: els teodors llorentes, pare i fill, foren els antecedents del Partit Popular, molt espanyolistes i pancatalanistes al mateix temps. Pero l'espanyolisme dels que fan gala els valencianets de hui en dia, el regionalisme "bien entendido", el de tota la vida, son pura invencio (actuen en clau politica espanyolista), no tenen referents, son bombes per a rebentar-nos, son producte del valencianisme franquiste. L'anticentralisme es convertiria mes tart i per art de magia en anticatalanisme, pero aço nomes beneficiava al franquisme i esta alteracio d'un element nuclear crea una disrupcio, no es una evolucio perque es una ruptura paradigmatica. No pots manipular al valencianisme autentic, l'orige, als antecedents de sigle XX al teu antoix, sense que yo t'acuse de mentiros.

J. Masia