La prova la tenim en casa, els regionalistes valencians, el grup mes numeros en el fluit valencianisme −a on cap tot i per aço no es res− es creu capaç de coneixer la manipulacio pancatalanista, i fins a cert punt ho conseguixen, pero no tenen la mateixa habilitat per a transferir-la a la manipulacio espanyolista perque la seua ideologia dual (tan espanyol com valencià) garantisa l’inconsistencia (norres d’equilibri entre les dos identitats perque la patria gran tira mes que la patria chiconina). En acabant s’ho mengen tot, de cap a peus, sancera la doctrina completa del neolliberalisme, com uns sangoneres, piranyes, que acaben per bossar lo que devoren per a continuar menjant, o com fea Carlos Mazón en el Ventorro.

I lo que resulta mes patetic es que alguns escrivim en valencià ensenyant-los una atra perspectiva, la progressista, fent un esforç improbo, que ignoren, oculten o desprecien perque en la seua estulticia i ignorancia supina mantenen una comunio en ideologies que atenten contra lo que diuen representar. No es fien de les paraules, fient-se dels fets. I la guinda del pastis de la multidestruccio es quan falta la valentia per a denunciar-los −me sobren dits en una ma−, i sobra una atra cosa, com diria Winston Wolfe (el senyor llop) en Pulp Fiction:“no empecemos a chuparnos las pollas todavía”, perque veig massa genuflexos a ideologies i a amistats perilloses.

El neolliberalisme, que curiosament practíca l’ultradreta i els conservadors regionalistes i que acriticament assumixen es una doctrina infinitament mes nefasta que el pancatalanisme, de fet, multipliquen la capacitat destructiva quan afigen lo millor de casa. Aci, la majoria de valencianets voten als pancaespanyolistes del PP i VOX, en l’excuseta de malpagador: es que l’esquerra es pancatalanista… ¡com si nomes foren estos! ¿a quí volen enganyar? Esta convergencia de desti en lo universal no deixa espai ni oportunitat al necessari nacionalisme valencià. La connivencia en la RACV i Lo Rat Penat es tan innegable com historica i ademes mai m’han llegit lo del vot util: l’unic vot util es no votar a inutils.

He demostrat, sobradament en l’estudi mes llarc i profunt de la dana realisat en tota la nostra nacio, fins al moment, en 11 articuls nomenats La dana de Valencia: gestio de catastrofes l’incompetent, la negligent i nefasta gestio dels de la gavina i l’aguileta de san Joan. I al regionalisme, tan conservador ell, li entra per una orella i li ix per l’atra i damunt fa reso. Estic per a que despuix algun suïcida desficaciat me conte que som del mateix grup.

El discurs antipolitic fomentat pel simplisme popular i l’extrema dreta: tots son iguals, crea una equivalencia o equidistancia impossible llogica i factual de primer orde: la deixadea de funcions solament s’enten des de l’eixercici de la competencia. I la competencia la tingue Mazón. Tot lo demes es una falacia d’afirmacio gratuïta perque es basa en uns futuribles que mai ocorregueren i per aço, l’ultradreta crea de l’irrealitat una realitat. Nos han dut al quart orde de simulacres a on lo que representen no te cap vinculacio en la realitat dels fets. Espai que ya parlen de “hechos alternativos” quan el fet es que mes de 224 valencians i valencianes no tornaran.

Imagens: deconceptos.com, levante-emv.com.