Tot depen de les persones, si seguixen a un triler han venut la seua anima al dimoni, i aço estaria be perque cadascu en sa vida pot fer lo que vullga, el problema es que nos compliquen massa la vida als atres. Encara recorde en certa perplexitat les paraules en Todo es mentira del intelectual del PP, José M. García-Margallo, aplaudint les paraules d’Isabel D. Ayuso −no tinc memoria per a totes les ayusades diaries− perque als madrilenys els agradava ‘lo chula que era’ (¿!). No sabia yo que Plato en La Republica o Aristotil en La Politica escriviren que es un requisit o merit excepcional en un politic; ¿cóm sera el mes tarroç del PP? ¿un australopithecus? I pensar que una vegada els villans votaren com alcalde a Enrique Tierno Galván (1979-1986).

El pobre filosof Inmanuel Kant alevalentava a l’especie en l’atrevix-te a pensar. En contraposicio el relat de l’ultradreta nomes activa el pensament rapit en oposicio al pensament espai, que tan be defini el sicolec nobelisat Daniel Kahneman. El pensament rapit activa les emocions, atia el sentiments, bloqueja indefinidament la reflexio en la por i l’incertea i exigix reaccions instintives. Nomes en este camp tenen ventaja i canten: adeu a la rao.

Estos devots de l’amigdala la preferixen a l’activacio del lobul prefrontal o a la combinacio, es a dir, l’autocontrol emocional, voten i al remat, acaben en la meua esperança de que tot lo mon progressa, els n’hi ha que involucionen. L’espiral de la mediocritat dels destarifats, l’us continu de l’hiperbole i les faules de caos i destruccio, te com resultat un odi que consolida una atra creença confirmada: d’a on no n’hi ha no es pot traure (varis estudis cientifics demostren que els conservadors son manco inteligents, critics i creatius).

La preponderancia de l’emocio sobre la rao, si s’allarga, es disfuncional, aço s’observa nitidament en les sicopatologies. Al cap i a la fi, reduix l’inteligencia individual pero tambe la grupal. Hi ha ideologies i actituts que atenten contra el ser huma i em referixc a l’homofobia, el masclisme, el negacionisme, el conservadurisme, l’aporofobia, el racisme, la xenofobia, l’anticientifisme, etc., en fi, els grans pecats capitals que cometen la dreta extrema (PP) i l’extrema dreta (VOX). L’esquerra en estos temes importants es comporta de forma ben diferent.

En cada mentira que escolte pense que l’actor José Sacristán tenía rao: “Con todo lo que se sabe, muchos volverán a ser votados y habrá que admitir que somos un país de mierda”. La merda es admetre, comprar, difondre, mallar i mallar en la desinformacio sistematica i l’ignorancia buscada −la negacio constant a saber i documentar-se abans de parlar−.

En fachilandia han acabat fent de la propaganda un leitmotiv, una opcio que va mes alla de la comunicacio, l'enganyifa es l’oxigen que respiren i si deixaren de mentir, agonisarien.

Imagens: ui1.es, eldiario.es.