¿Adaptacio o falsificacio? (i II) / per Antoni Fontelles

13/12/2019

             Algunes d’estes ‘mentiroles’ ya les trague a la llum Manuel Gimeno en un articul titulat: “El Corpus informatitzat del valencià (AVL)” I i II (publicat en la uep els dies 14-7-2017 i 17-7-2017 respectivament).

             Pero ¿es unica esta ‘adaptacio’ de la parla a la norma? (quan hauria de ser al reves... ya que la norma es una abstraccio de la parla... estructuralisme basic). La resposta es no. I anem a anar al Tirant, precisament, a una versio escolar de Francesc Machirant i a un aspecte concret, la distribucio de l’us del perfecte simple (ana, passarem, vingueren, digue...) i del perfecte perifrastic (va anar, verem passar, varen vindre, va dir...).

             Aclarixc que l’obra de Machirant es mes breu, naturalment, no aplega a les 200 pagines, de les quals el text ‘reconvertit’ va de la 27 a la 187. He fet un mostreig curt que crec que es representatiu del fenomen que descric. Estos son els resultats

pagina

suma parcial perfectes

perfecte simple

perfecte perifrastic

30

20

11

9

40

24

16

8

50

8

3

5

60

12

9

3

70

24

13

11

80

24

11

13

90

6

5

1

100

11

4

7

130

30

23

7

160

21

12

9

180

18

13

5

total

198

120

78

%

100

60.60

39.39

             La conclusio es que la proporcio de perfectes simples es de 3/5 parts del total, front a les perifrastiques, que representen les 2/5 parts restants.

             Me sorprengue, perque yo ya sabia que esta no era la ‘realitat’ de l’original, pel coneiximent previ, pero l’analisis obliga a aportar l’empiria (les sifres, l’informacio). He fet un atre mostreig nomes del primer dels tres volums de la transcripcio de Cabanes i en un menor numero de pagines perque no calia revisar-ne mes. Estos son els resultats

pagina

50

100

150

200

250

300

350

perfecte simple

5

5

17

5

25

22

8

perfecte perifrastic

0

0

0

0

0

0

0

             ¿Explicacio per ad esta divergencia? En la nota de Machirant a la versio es llig: “hem suprimit d’aquesta part [en la que es basa la narracio] tots els fragments corresponents a l’anomenat estil de valenciana prosa, [Martorell no parlava precisament de ‘valenciana prosa’] i ens hem centrat en tres eixos bàsics: amor, humor i acció” (2014: 23). La pregunta es ¿el canvi substancial del perfecte simple per la combinacio aleatoria de les dos formes entraria dins de la ‘supressio’ de l’estil prosistic valencià? (no estic dient que el perifrastic siga incorrecte ni no valencià).

             I ho completa dient: “Pel que fa al lèxic, hem intentat d’acostar-lo el més possible al d’un lector actual, sense trair el seu sentit original”. Esperariem que el lexic s’haguera ‘adaptat’... pero el seu ‘lector actual’ –construit– intuixc quín es. Respecta: “hagués”, “anàs”, “acudissen”, “fessen”, “aquesta”, “veure”, “deixassen”, “tornàs”, “segueixes”, “donassen”... Pero ‘acosta’ (entre parentesis les formes que hi ha en l’original): “isqué” (‘ixque’), “fou” (sempre es ‘fon’), “càstig” (‘castic’), “sentia missa” (‘oia missa’), Xipre (‘Chipre’, en algun cas tambe ‘Xipre’), “vegeu” (‘vejau’), “homes” (‘homens’), “no haja agafat el Duc”, “van perdre de vista Tirant”, “van avisar el Capità” (en l’original hi ha abundants eixemples d’objecte directe en preposicio: van avisar al Capita...), “despres” (‘apres’), “ordre” (‘orde’), “vulguen” (‘vullen’, pero ‘vullguen’ en ‘actual’), “aquesta” (tambe n’hi ha ‘esta’ i no podra negar que es mes ‘actual’), “em plaurà”, “em demanà”, “no et costarà” (el text està atibacat de formes directes: me demanà, te, se...), “a prop” (‘prop’), “fletxa” (‘flecha’), “tu ets” (‘tu est’ i ‘tu eres’), “anomenar” (‘nomenar’), “riqueses” (el text alterna -esa/-ea, pero es -ea en la llengua ‘actual’, tots), “ambdues” (¿?)... i deixe per al remat “reial” (‘real’), la documentacio de ‘real’ ocupa 115 pagines en el CIVAL, sobre tot de temps antics, menor que les 137 pagines de ‘reial’, pero la curiositat es que en ‘reial’ la primera de les planes l’eixemplificacio passa del sigle XIV al XX... o siga, que pareix que la paraula valenciana ‘real’ te l’aval de la tradicio i de la generalisacio actual, mentres que ‘reial’ es d’us esporadic en l’antiguetat i la superioritat numerica obedix al proces de substitucio catalanisant actual... ¿clar?

             Cadascu podra opinar lo que vullga. Els fets son els descrits. Pero ¿quànts escolars han vist-llegit una ‘versio’ distorsionada idiomaticament de Martorell?, sobre tot tenint en conte que la referida es la numero 52... En honor a la veritat, porta tres pagines, com a eixemple de l’original, en l’edicio de Riquer... precisament.

             Hem passat d’un parell de paraules a un grup. D’aci a una obra i aço no es mes que l’anecdota, perque este proces s’inscriu en un atre mes ample. Si yo destaque les construccions de pedra seca dels ‘països’, si yo destaque el païsage comu dels ‘països’, si yo destaque el menjar dels ‘països’, si yo destaque les pintures i formes de ballar dels ‘països’... al final l’entelequia dels ‘països’ es una realitat... pero segur segur que hauré comés la falacia de l’oblit d’alternatives, no hauré tengut en conte que estos elements mencionats son compartits en uns atres territoris i en uns atres temps, passats i actuals.

             I axina es construix l’unitat idiomatica, cultural i nacional catalana... perque tota pedra fa paret.

 

 

BIBLIOGRAFIA I ABREVIATURES

 

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA (s. a.), Corpus informatitzat del valencià, en linea (consulta, novembre 2019). (CIVAL)

 ––– (2006), Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, Valencia, edicio propia. (DOPV).

 ––– (s. a.), Diccionari normatiu valencià, en linea (consulta, novembre 2019). (DNV).

 ALCOVER, Antoni Maria i MOLL, Francesc de Borja (1926-1968), Diccionari català-valencià-balear, (10 volums), Palma de Mallorca, Moll. (DCVB).

 FERRER, Francesc (1970), Vocabulari castellà-valencià, Valencia, edicio propia. (Ferrer, 1970).

 GARCIA, Ricart (2006), Diccionari historic del idioma valencia modern, s. ll. [Valencia], Associació Valenciana d’Informació i Difusió. (DHIVAM).

 MARTORELL, Joanot i DE GALBA, Marti Joan, (1490), Tirant lo Blanch, (transcripcio de Maria dels Desamparats Cabanes, 1980), Valéncia, Del Cénia al Segura.

 MARTORELL, Joanot i DE GALBA, Marti Joan, (1490), Tirant lo Blanc, (edicio de Martí de Riquer, 1979), Barcelona, Ariel.

 MARTORELL, Joanot i DE GALBA, Marti Joan, (1490), Tirant lo Blanc, (versio de Francesc Machirant, 201452), Alzira, Bromera.

 REAL ACADEMIA DE CULTURA VALENCIANA (1992), Diccionari valencià-castellà / castellà-valencià (dos volums), Valencia, Del Senia al Segura. (DRACV92).

 

Imagens:ACNV

Antoni Fontelles