El problema es presenta quan la burocracia es transforma en burrocracia, i fas coa en una finestreta per dos hores i quan arribes qui t'aten te diu que has de tornar a agarrar numeret per a que t'atenga el de la finestreta del costat, i quan acabes en eixe te diuen que tornes a agafar-ne un atre per a una atra finestreta...

            Desesperant. Per sort en algunes administracions, com es el cas de Facenda, ya te passen d'una finestreta cap a una atra sense haver de fer despesa d'un nou paper de tanda, en el mateix pots anar viajant d'una cap a l'atra, aixo si dels passejos i de l'espera no te lliura ningu.

            L'informacio a la que pots accedir te deixa immers en un mar de dubtes, i en ocasions, com per eixemple en les dependencies de Trafic, l'informacio que te donen en el departament que porta eixe nom es discutida pels funcionaris que t'atenen en les finestretes. ¿Quín trellat te aço?

 

 

            ¿Cóm pot ser possible que en els mateixos documents en una finestreta te diguen que no pot fer-se el tramit i si te toca en sort un atre treballador la pots fer sense cap complicacio? Aixo es lo que es denomina el factor huma. Depenent de la persona, de les seues capacitats, dels seus coneiximents, de la seua diligencia i de la seua actitut una cosa pot passar d'impossible a un expedient mes sense impediments.

             Aci els ciutadans estem venuts, o sabem molt be de qué va la cosa o passem a ser un "joguet" en mans dels funcionaris.

            http://jovenesabogados.com/abuso-de-poder-david-contra-goliat/

            Pots trobar-te en el funcionari obtus, aquell que en pocs coneiximents s'obceca i fa cas unicament a lo que diu l'ordenador. Ya li pots dur documents i esgrimir-li arguments, que si l'ordenador diu que no, no li pots traure de l'erro. ¿No se donen conte que l'informacio que hi ha dins de l'ordenador pot estar equivocada, entre unes atres coses perque l'informacio l'introduixen persones en capacitat per a cometre erros?

            En principi lo que val es lo que està en la seua pantalla, pero si t'estan presentant documents que demostren que lo que diu no es possible... ¿No sera lo llogic pensar que ha hagut algun tipo d'erro d'introduccio, d'actualisacio, de manteniment, o del tipo que siga? Si en la finestra del costat han dit que tot està be, ¿Cóm pot dir est atre que no es pot fer?

            En estos casos s'ha de tirar ma del "supervisor" o del responsable superior, i si fa falta posar una reclamacio per escrit.

 

            

            Moltes son les traves que posen les diferents administracions per a evitar que pugues fer us dels teus drets. Per eixemple, pots presentar documentacio en el registre de Madrit en valencià, estas en el teu dret de fer us de la teua llegua oficial. Pero si ho fas els expedients es retardaran mesos, perque han de remetre el text a un traductor, que no tenen, i este els ha de tornar els escrits en castella. De manera que "t'obliguen" si vols agilisar el registre dels espedients, a presentar els escrits en castella... Aço es una vulneracio dels drets dels valencians, si, perque un mateix tramit te tarda una eternitat si ho fas fent us de la teua llengua, i ho tens en pocs dies si ho presentes en castella. Encara que pots conseguir-ho de les dos maneres, es un agravi comparatiu la tardança.

            Un atre maltractament de l'administracio es quan es boten el principi de la presuncio d'inocencia, i en llocs com Trafic o Facenda, eres culpable mentrimentres no es demostre lo contrari, i en Facenda ademes afigen als carrecs per defecte, que has actuat de mala fe.

            Molts ajuntaments quan te posen una chicoteta multa que no correspon, sistematicament desestimen els recursos que presentes fins abocar-te a un juï, el qual costa mes que els diners en litigi. L'unica solucio es, si estas en situacio de que te corresponga, un advocat d'ofici, que normalment no sap de qué va la cosa i si no li dius tu lo que ha de fer, tens el cas perdut.

            Si no te pots acollir ad un lletrat per conte de l'Estat, no te queda una atra que pagar encara que tingues rao. La qüestio es que per no pagar uns diners en que t'han sancionat indegudament, te fan perdre un temps que normalment te mes valor que l'import de la sancio, de manera que encara que litigues i guanyes, has perdut un temps que no vas a recuperar i que no te compensen economicament ni de cap atra manera.

            En l'actualitat no pots ni demanar informacio en Facenda sense cita previa la qual s'ha de demanar per internet o telefonicament, els impressos s'adquirixen per internet... ¿I si no tinc internet? ¿Estic obligat a pagar un servici d'internet per a que m'atenguen en Facenda?

            Tambe per a renovar el DNI fa falta cita previa. El problema comença en que per internet dona erro la pagina oficial, i quan crides per telefon te ix un robot que no enten ni el valencià ni el castella casi tampoc. No pots raonar en ell. Te demanen a monto de senyes i s'asseguren en rebre-les correctament, fent que les repetixques una i una atra volta, per contra quan te donen per fi l'informacio que solicites, t'ho diuen una sola volta en veu metalica i no li demanes que t'ho repetixca, que te contestarà qualsevol atra cosa.

            Els robots telefonics s'han posat de moda. Crides a on crides te n'ix un. Es perfecte, pagues tu, te fa mil i una preguntes que no res tenen res a vore en lo que vols parlar, l'irritacio de l'usuari va pujant, en sort per fi es posa un operador i quan acabes te passen una atra volta en el programa de veu a vore cóm ha segut l'atencio... ¡No te permet donar la teua opinio, nomes te deixa contestar les seues preguntes! ¿A ón queda aixo de l'atencio personalisada al client?

            Finalisant en els maltractes de l'administracio, està el factor de quàn paguen. Moltes empreses s'han afonat i unes atres estan passant-lo molt malament per la relaxacio d'esta en els seus pagaments. Lo llogic es que si l'administracio te sanciona i t'aplica interessos per demora si te retrases en qualsevol pagament ad ella tambe se li aplique el mateix tractament (ara nomes reconeguts entrant en el contencios administratiu, pero la realitat es que per a cobrar hauras d'anar al contencios administraiu.). Per llei ha d'indemnisar a les empreses a les que no pague en el determini pactat, i per supost en els corresponents interessos.

 

           

            Les conseqüencies de l'actitut hieratica de la gestio publica son molt greus, algunes poden dur-te inclus a preso. El ciutada en moltes ocasions es veu obligat a contractar els servicis de professionals especialisats per a fer simples gestions burocratiques. Mentrimentres les seues actuacions estan amparades d'una total impunitat. En les persones causa indefensio i pot arribar a produir depressio.

            A l'hora de comprar tambe existix un maltracte cap als clients subtil, en alguns supermercats no trobes els productes que busques, unicament pots triar entre els que ells t'oferixen. En tinc u, valencià baix de ma casa i he d'anar dos mançanes mes llunt per a poder comprar cava o vi valencià. No comprem lo que volem, sino lo que nos volen vendre. Estan violentant la nostra voluntat, que habitualment es prou febla, i nos acostumen a comprar lo que ells decidixen que hem de comprar.

 

           

            L'actitut d'estos comerços mina la capacitat de decidir de les persones, reduix la capacitat de fer us de la llibertat de triar i condiciona als ciutadans en unes atres decisions en uns atres camps.

            Hem de ser conscients d'estes realitats. Si no trobem lo que busquem, no es bo que nos conformem en allo que trobem o nos oferixen. Les preses i la comoditat condicionen moltes voltes les nostres decisions, permetent que uns atres decidixquen per nosatres fent que comprem coses diferents a  allo que realment volem.           

            El maltractament està mes estes de lo que podem pensar en un principi, els ciutadans, per eixemple conduint, en lloc de mostrar cortesia, els conductors es transformen en carreters de quadrigues, en l'intencio de guanyar la carrera al preu que siga i passant per damunt de qui siga; tambe podem vore un tracte despectiu cap als cambrers en els bars per part dels clients o en els comerços de cara als depenents. Es una mostra d'una societat malalta a la que li manca una implantacio de principis etics, entre unes atres coses perque no s'ensenya en l'escola i tampoc en moltes de les llars. Els progenitors que han patit maltractament en una proporcio del 50% tendixen a reproduir la conducta sofrida.

            Les escoles en els cursos d'etica, en lloc de parlar "del sexe dels angels" o de l'historia de les religions s'han d'ocupar d'inculcar en els alumnes els principis etics en l'interrelacio personal i han d'ensenyar als alumnes a mantindre un comportament adequat i civilisat que puguen traslladar al dia a dia de la seua vida.

 

Imagens: es.slideshare.net
                agmabogados.com
                Forges