Actituts hieratiques: el maltractament i les conseqüencies (IV)

8/8/2016

            Hui en dia, la definicio d'acossament sicologic en el treball (APT) o mobbing, millor adoptada, des del marc de la Prevencio de Riscs Laborals, es la publicada en la NTP 854 pel INSHT, que diu aixina: "Exposicio a conductes de violencia sicologica, dirigides de manera reiterada i prolongada en lo temps, cap a una o mes persones per part d'una atra/d'unes atres que actuen font ad aquella/es des d'una posicio de poder (no necessariament jerarquica). Dita exposicio es dona en el marc d'una relacio laboral i supon un risc important per a la salut". 

            En resum es pot definir com el tractament hostil o vejatori al que es somesa una persona en l'ambit professional de manera sistematica, que li provoca problemes sicologics.

            Heinz Leymann, el millor expert del mon sobre el fenomen del que parlem, analisa 6 subescales d'acossament atenent a les estrategies dels acossadors, construi un qüestionari sobre el terror sicologic:

  1. Desprestigi laboral: constituit per aquelles estrategies d'acossament en el treball en les que es produix un descredit o desprestigi,  be a través de  distorsio en la comunicacio, como a rumors o calumnies, o en mides  restrictives o d'agravi comparatiu en el restant  dels treballadors,  minimisant o amagant els seus alvanços.
  2. Entorpiment del progrés: conformat per actituts que produixen un bloqueig sistematic de l'activitat laboral, degradant al treballador en tarees inapropiades en la  forma o en el contengut, d'acort en les seues competencies.
  3. Incomunicacio  o bloqueig de la comunicacio: la constituixen les actituts que conduixen ad un bloqueig de la  comunicacio  intraorganisacional (dins de l'organisacio) i extraorganisacional (en l'exterior de l'organisacio).
  4. Intimidacio encoberta: la constituixen les amenaces i danys encoberts, que  predominantment no deixen “rastre” o se realisen de manera “neta”, sense  que es puguen dellimitar responsables especifics.
  5. Intimidacio manifesta: en este cas, es referix a amenaces o restriccions que se li imponen de forma directa, no disimulada inclus en public, tals com amenaces verbals, crits o ficar-lo en ridicul.
  6. Desprestigi personal: es tracta de quan es busca produir un descredit o  desprestigi de sa vida personal i privada (no la laboral), per mig de la  critica, burla i menyspreu de la seua manera de ser, viure i pensar.

            La valoracio de les dimensions del fenomen percebut en el treball informa al voltant del perfil d'acossament experimentat, es dir de quína es la manera d'acossament sicologic patit en el treball. L'acossament es pot experimentar en predomini d'una o mes dimensions, definint aixina diferents formes d'expressio, lo qual facilita la comprensio de la conducta experimentat per l'individu i el disseny i implementacio d'estrategies cognitives i comportamentals, tant en l'intervencio sicoterapeuta com en l'organisacional.

          Personalment he pogut vore a un director general privat de tota atribucio i com unica ocupacio la d'estar sentat en "la seua" taula, sense cap tarea a desenrollar. La taula a ocupar en lloc d'estar en el seu despaig, del que ha segut privat, li la situen en mig de les taules dels administratius, per a que tots siguen conscients i estiguen enterats de la seua nova situacio. Es lo que te tindre un "preu" de despachament alt, l'empresa fara tot lo possible per a que l'afectat renuncie al lloc de treball per si mateixa, evitant aixina la corresponent indemnisacio.

          En ocasions es dediquen a carregar-te de tarees alienes al lloc de treball que u ocupa. Darrere d'esta actitut pot des de no haver cap intencionalitat diferent a "que siga un atre qui porte avant la faena", fins buscar saturar de quefers a certs treballadors tractant de molestar-los o propiciant la seua renuncia al lloc de treball.   

          Unes atres practiques que se fan son reduir a nivells inapropiats les condicions laborals, com llevar l'aire acondicionat en estiu o la calefaccio en hivern o disminuir l'iluminacio impedint desenrollar normalment les tarees assignades.

          Un atre cas es el de demanar una tarea a prova i comparar-la en una atra feta en condicions diferents, com per eixemple: demanar una contabilitat en balanços i conte de resultats donant com tota ferramenta de treball una "maquina calculadora en impressio de tiquets" i fiches a on anotar manualment els resultats, i dir que tardes mes en fer-ho i que no son tan complets i perfectes com els realisats en un ordenador a on el programa trau diferents grafics i informes detallats en apretar un boto.

          Tambe s'aprofiten els empresaris desaprensius a l'hora d'adjudicar les vacacions. Quan volen desfer-se d'un empleat li adjudicaran sempre el pijor periodo de descans.

          He conegut el que te canvien el periodo vacacional fora del determini marcat per la llei, una volta concedits els dies dins del determini. Encara recorde la cara que li quedà al borinot que pretenia que a una semana d'anar-me'n de viage, en tot ya planificat per a partir, quan me digue que m'havia canviat els dies i yo li contesti que no podia fer-ho. Aixo si, acabaren per despachar-me, pero no permeti que passaren per damunt dels meus drets.

          De totes les practiques inadequades que he patit la que mes em va sorprendre va ser la de l'encarregada de personal del RACV, (Real Automóvil Club de Valencia). Se donà el cas de que havent treballat tot un mes per la nit  comprovi que no constava en la nomina la corresponent nocturnitat, quan li pregunti al respecte em contestà que ho feya per a fotre, i se quedà tan tranquila. Passaren cinc anys abans de que poguera recuperar eixos diners.

          Les relacions laborals son delicades. Normalment quan u fa valdre els seus drets acaba despachat, peque sempre hi ha un atre que està dispost a deixar-se blanejar. No s'ha d'oblidar que la dignitat de les persones es un valor que ha d'estar dalt del tot de l'escala moral. Quan te chafen la dignitat, per molt be que paguen, no val la pena treballar en eixe lloc.

          Afirmacions dificils d'assimilar en un mercat laboral tan precari i deficitari com el que gogem. No obstant, el mercat es lo que nosatres fem d'ell. Si deixem de costat els nostres drets, estem impedint que uns atres els puguen fer valdre. La llegislacio actual no facilita les coses. Cada volta et poden despachar en mes facilitat, en lo que els drets es fan mes febles. Per eixe motiu es necessari que torne la negociacio colectiva dels convenis, es l'unica manera de que els sous puguen ser negociats en una posicio de força per part dels treballadors sense por a represalies.

Imagens: avanza-psicologia.es
                psicologiamasfacil.com
                silvanagiachero.com

 

Miquel Real