Segurament tot lo que diga aci estara dit una i mil voltes, es per aixo que m'he decidit a fer repas dels molts patriotes -nacionalistes, per als quals lo important era la Nacio Valenciana: el Regne de Valencia, territori independent de qualsevol atre- que han existit a lo llarc de l'historia i als quals tambe homenageem, encara que de manera indirecta en este -i tots- 9 d'octubre.

            Si haguerem de posar un inici ad este desig de reafirmacio valenciana, sense dubte hauriem de començar en Francesc de Vinatea, protagoniste del "fet de Vinatea" davant del rei Pere el del Punyalet i la reina castellana, explicat en la propia cronica del rei: (transcripcio feta per Coroleu en 1885, p.45)

            Este fet valeros feu que ya en el sigle XIX es reivindicara la figura de Vinatea en una obra de teatre de Joan Llonín “Els jurats de Valencia, o siga l'heroic Vinatea” (1821), i en un quadro de pintura d'historia d'Emili Sala, que obtingue la primera medalla en l'Exposicio Nacional de Belles Arts de 1878. En la poesia del guanayador dels Jocs Florals de 1888 se li nomena com a un dels simbols patris valencians:

Tú eres la tendra musa per qui Ausias-March un dia

Al vent dona les troves de dolsa melengía,

Portant la seuha gloria per tot lo mon sancer;

Eres la fe que salva y en nostre cor s'aferra;

Aquella ardenta flama, per qui lo crit de guerra

Llansá á la Fransa altiva lo pobre Palleter.

Eres, dolsa regina, la flama benehida

Que al Cit, y á Vinatea, y á Jaume dona vida;

Eres lo cert emblema de lo gloriós passat;

Eres la santa image que'l cor de l'home alenta,

Puix dus en ta mirada, com raig de sol ardenta,

Lo foch de fe y de patria, de amor y llibertat.

(Jocs Florals, Pere Bonet 1888)

            En 1958 Ramón Stolz incorporà una escena similar en els murals de la Sala dels Furs de l'Ajuntament de Valencia. En 1974, s’estrenà una opera sobre el mateix assunt de Matilde Salvador, en llibret de Xavier Casp.

            Vinatea es hui en dia una figura simbolica per als valencians. Les Corts de Valencia tenen uns premis en el seu nom, l'Alta Distincio Parlamentaria; el Grup d'Accio oferix un atre tambe en el nom de Vinatea, i existix una estatua d'ell en la Plaça de l'Ajuntament de la ciutat.

            Mes tart, ya en el XVIII, existi la figura de Carles Ros i Hebrera, notari i apassionat per la llengua valenciana, escrigue molts opusculs en els quals se traslluix els conceptes moderns de valencianisme. El mes destacat es el "Epítome del origen y grandezas del idioma valenciano" (1734), en el qual no a soles se lloen les virtuts de la llengua valenciana, sino que se pren com a base de la recuperacio nacional de l'antic esplendor del Regne de Valencia. Tambe te diversos diccionaris valencià-castella i una llarga coleccio de coloquis.

            Ya a principis del XIX hi ha un esclafit de sentiment patri, gracies al moviment romantic, molt de moda en aquell temps per Europa. Derivat d'est esperit naixerà a finals de sigle Lo Rat Penat, encara que dins d'un ambient burgues conservador. Un dels patrons i promotors d'esta societat "d'amadors de les glories valencianes", Constanti Llombart -malnom de Carmel Navarro- conseguirà juntar al seu voltant a un chicotet grup de republicans com ell, per a intentar anar mes llunt en la seua valenciania. Es d'esta manera que naixque el que pot ser siga el tractat mes extens escrit en llengua valenciana en el sigle XIX: "Los fills de la Morta-Viva", una recopilacio de biografies d'escritors en llengua valenciana des de finals del XVIII fins a finals del XIX, en una mostra del seu treball.

            En esta epoca sorgix tambe la figura de Gaeta Huguet Breva, patrici de Castello, gran coneixedor del seu temps i el mon, degut als seus molts viages de joventut; amic i finançador de les obres del filolec Lluïs Fullana "el pare Fullana" i impulsor dels concursos de cançons patriotiques. El seu discurs mes conegut "Orientacions valencianistes" (1915), publicada per Gom Llibres, no fa res mes que evidenciar lo ya expressat per uns atres discursos i articuls de prensa, com el dret a ser una nacionalitat mes europea. Esta idea queda revestida de termens menys cridaners com "autonomia". No obstant el seu pensament es ben clar i valent (Veu de La Plana, 25 març 1916) "...aspirem a acudir hui a la federació de les demes nacionalitats ibériques... ab la nostra propia llengua valenciana, ab la nostra propia i intensa cultura... sense la humillant tutela de castellans ni catalans". A lo llarc de tot este passat sigle ha rebut diversos homenages.

            Per a no fer l'articul massa llarc, recordarém el talant i la figura de Rossent Gumiel, el qual fon esboçada per Joan Batiste Sancho en dos articuls (primera part, segona part) en la pagina de l'associacio Cardona i Vives de Castello.

El seu pensament valencianiste ha quedat plasmat en una serie d'articuls del diari quinzenari "El Pòble Valencià", en els quals contesta al catala Lluïs Dalmau. En este deixa en evidencia el seu concepte de llengua derivat del llemosinisme del XIX, defenent, encara que considera un orige transpirenaica, la denominacio "llemosi valencià": " ¿perqué ha de ser valentinia terra “de llengua catalana”, si assí no parlém en catalá, sino en llemosí-valenciá? Assó els fa a vostés antipátichs a tots els valentins. Vostés, vullgues que no, mos fan a tots catalans, y per este motiu, varis valentins ilustres els han negat sa biografia. ¡No volem ser catalans! ¡som valentins!" (El Pòble Valencià, 1 giner 1908)

            Com diu Joan Sancho: "De Rossent Gumiel Enguix, Carles Recio digue en un sels seus articuls de prensa que «es tracta del primer valencià en reaccionar contra l’hegemonia catalana sobre Valencia». Rossent Gumiel va arribar a ser un dels presidents de Valencia Nova, entitat civica en clares pretensions de fer politica nacionalista valenciana, creada en 1904 per diversos membres de Lo Rat Penat entre els quals destaquen: J.M. Puig i Torralva, F. Badenes i Dalmau, Ramon Andrés i Cabrelles, Eduart Boix, Isidre Torres i Francesc Costell. Tots ells tractaren de reprendre la llinia valencianista iniciada per Constanti Llombart front a la llinia estetica i contemplativa de Lo Rat Penat de Llorente".

            Aixina puix, es evident que el 9 d'octubre celebrem una cosa mes que el dia d'entrada de Jaume I en el Cap i Casal del Regne de Valencia, tambe els molts valencians que lluitaren i defengueren abans que nosatres per la nostra terra i estaven orgullosos d'ell. Aci quede el nostre mut homenage a tots ells, tant als nomenats aci com als no nomenats.

            I a tots: ¡Feliç dia de la patria/nacio valenciana!

Secretaría de Cultura i Festes
Accio Nacionalista Valenciana

            Imagens: ACNV (facsimil), diari Información (logo 9 d'octubre)