Diversitat
L’image del votant democrata es principalment: negre (home i dona), llati (home i dona) i blanc (dona), mentres que el votant republica es principalment: blanc (home), en un preocupant percentage de blanca (dona, 47%) i llati (home, 41%), el soport de negres, afroamericans, es minim o irrellevant.
En quant als grups d’edat, es molt important de cara al futur, les franges que van dels 18 als 49 anys, son de marcat predomini democrata; hi ha equilibri en la cohort dels 50 als 64, i inclinacio als republicans en els majors de 64.
Per ultim, si mirem el lloc de residencia, els mons urba (fonamentalment) i semiurba (important) han votat democrata, mentres que els republicans han trobat un cert refugi (majoritari) en ambients rurals.
Llatins (decisius en la victoria de Trump en 2024), dones, jovens i afroamericans han abandonat als republicans en favor dels democrates.
Si combinem les tres variables, podem traduir el canvi en la diversitat observada en els guanyadors: Abdul al Sayed, primer senador musulma de l’historia d’EEUU; James Talarico, pastor presbiteria que ha obtengut l’escany senatorial en Texas (republicà des de fa tres decades); Keisha Lance Bottoms, primera governadora negra del païs en Georgia; Chris Pappas, New Hampshire, primer senador declaradament homosexual; Hakeem Jeffries, sera el primer president negre de la Cambra de Representants; Gina Hinojosa, primera governadora llatina en Texas; Xavier Becerra, primer governador llati de California; o les indigenes Deb Haaland, governadora de Nou Mexic, i Peggy Flanagan, senadora per Minessota.
Una ona internacional
Si s’enten este canvi com a part d’una serie, podriem pensar en una contraona antidretana. Mamprenem per la victoria d’una llista ciutadana en les eleccions de Serbia (25-10-2026), que apartà al president conservador Alexander Vučić (en la seua campanya participà un conegut: Javier Negre); la segona volta presidencial en Brasil (25-10-2026), a on, contra pronostic, Luiz Inácio Lula revalidà el carrec, en una diferencia de 4 millons de vots, front al guanyador de la primera volta Flávio Bolsonaro (que a l’endema de perdre els comicis es fugà a Estats Units); continuem en les eleccions parlamentaries d’Israel (27-10-2026), a on, a pesar de ser el mes votat, el partit de Netanyahu no te clar que puga formar govern. La cronologia podria continuar en Espanya (29-11-2026).
Deixant a banda l’infuencia electoral de l’accident ferroviari d’Urda (28-10-2026), tot apunta a una errada final del centre de control de transit de Madrit; personalment no crec que es produixca el gir experimentat en els llocs mencionats. No es donarà el tsunami democrata d’Estats Units, primer, per la burrera de l’esquerra a l’esquerra del PSOE, ya que alguns partits no poden deixar de mirar-se el melic, i en segon lloc, perque la gent es incapaç d’escarmentar en el cap d’un atre –aprenentage vicari–. Si no estas obcecat, no cal ser massa espavilat per a vore que si guanyen la dreta extrema i l’extrema dreta (que sempre governen per als rics-capital, persones o empreses) van a aplicar els models argenti i nortamerica, ho han dit. I aci hi ha una grandissima part de la poblacio encarrilada durant tres anys en l’obsessio (es la paraula exacta) de ‘tirar’ a Pedro Sánchez. Esta motivacio quasipatologica trobe que es imparable. En acabant passarà com en Argentina o Estats Units (o uns atres països suramericans), vorem gent avergonyida ocultant o negant que ha votat a Milei o a Trump, perque no han complit res de lo que prometeren (les millores) i la vida ha empijorat… estaven avisats i no feren cas. Per posar un eixemple, ¿algu es creu que per a evitar sinistres ferroviaris duplicaran el personal dels centres de control? El problema es que el seu ‘desig-benefici’ de tirar a Sánchez (i ocupar el poder, es la motivacio ultima de les elits) sera el meu perjuï i provablement-segurament el seu o el de sos familiars o coneguts… i m’alegrare.
P. d. Atencio a les pensions mixtes. Dijous (5-11-2026) dimitia el president de Paraguai, Santiago Peña (ultradreta), per la fallida-dissolucio d’Ueno Bank (relacionat en Peña), que ha deixat enganchada a passa de la mitat de la poblacio del païs (plans de pensions inclosos).
Imagens: google.com.
