Formacio Dirigents:
Preambul
En una formacio politica el llenguage es determinant. La gent rep el mensage i actua en conseqüencia, per tant hem de cuidar molt els nostres mensages.
Bases d’actuacio
El llenguage
1-Hem de dirigir-nos en Valencià al poble en general. Es la millor manera de transmetre la nostra defensa de la llengua i el nostre comopromis per la seua recuperacio.
2-Hem d’evitar a tota costa els enfoques que donen com a resultat l’enfrontament en grups socials donat que encara que tal volta no siguen votants potencials, podrien arribar a ser-lo, i encara que no ho siguen, sempre es millor que un determinat grup social no tinga motius d’animaversio contra tu, perque encara que no te vote, no fara campanya en contra teua, ni crearà opinio que danye la teua image.
3-En el nostre discurs ha de prevaldre el mensage positiu. Quan nos dirijam als demes hem de donar prioritat a donar un enfoque «a favor de«, en detriment a «estar en contra de«.
(image: aceleratucarrera.com)
Es mes positiu afirmar estar a favor del empleo que afirmar estar en contra del paro. La primera afirmacio implica que actues per a resoldre el problema que denuncies, mentrimentes que la segon es llimita a denunciar una situacio coneguda de tots i sense aportar solucions. Molta gent no enten l’oposicio contra les coses establides sense mes. Si afirmem que estem en contra de les classes de valencià que es donen en els coleges perque no son realment en valencià, a la fi, es queden en que anem contra les classes de valencià. Si afirmem que defenem classes en Llengua Valenciana, a on se respecte l’independencia i autoctonia de l’Idioma Valencià, a la fi els queda que defenem la Llengua Valenciana. Mensage, el segon, molt mes positiu que el primer.
4-Hem de crear ilusio, pero no falses esperances. El llenguage dels politics actuals se caracterisa per un continu engany de l’electorat. La conseqüencia es un total desapego dels ciutadans per la politica i una total falta de credibilitat dels politics. Hem de trencar en aço. El nostre mensage deu ser ilusionant, pero sempre en els peus en terra. No devem vendre «la moto» d’allo que no es real. Es la nostra obligacio creure en el nostre proyecte i vendre-lo com proyecte realisable, pero no com realitat immediata. Fer creure coses que no se poden conseguir, unicament propicia desconfiança i que deixen d’apoyar-nos.
5-Actitut reivindicativa. Si podem jugar a reivindicar coses que sabem que no nos han de donar. Hem de cuidar el llenguage per a no afirmar que ho anem a conseguir, sino que ho anem a reclamar. D’esta manera els qui queden mal, per no concedir-lo son els atres, mentrimentes que nosatres hem complit en reivindicar-lo. Es el nostre deure reivindicar els drets dels valencians en tots els ambits, per molt que no tingam competencies per a poder aportar les solucions. Farem les propostes i demanarem que siguen ateses. Al poble li quedarà patent que de ser nosatres els qui manaren els seus drets no estarien desatesos.
6-Actuacio coherent en l’ideologia que defenem. No podem declarar-nos defensors de la Llengua Valenciana i de la seua recuperacio i no donar eixemple. Hem de parlar valencià i procurar la seua reimplantacio a tots els nivells.
Els membres d’Accio Nacionalista Valenciana devem donar eixemple de comportament nacionaliste en defensa de l’identitat valenciana i dels interessos dels valencians. El coneiximent de la normativa d’El Puig es un requeriment per als valencianistes en general i per als dirigents de ACNV en especial.
7-Una argumentacio de trellat (sentit comu). Els raonaments simples, en trellat, conecten en el sentir i les aspiracions dels ciutadans. Ajuda a que s’identifiquen en el mensage que els volem transmetre. Argumentacions elaborades, en exces de documentacio… poden marejar al poble. I el poble no te temps per a que lo maregen, en una argumentacio d’este tipo lo que conseguirem es que no nos escolten allo que tingam que dir. Per contra si els traslladem una argumentacio simple, en la que ells puguen vore que lo que els trasmitim te trellat, haurem conectat en ells.
8-La força de la veritat. Una veritat, per roïna que siga, sempre te mes força que mil mentires. La veritat es el nostre millor aliat. La veritat trasllada confiança i credibilitat, lo qual es el millor redit per ad un politic. Les mentires, per ben elaborades que estiguen, sempre acaben per eixir a la llum, passant a ser un llastre que afona la credibilitat i maten la confiança del poble. Digam sempre la veritat.
9-Difussio de l’informacio. Que digam sempre la veritat no implica que tingam obligacio de difondre aquelles senyes que no siguen pertinents. Sempre trobarem informacions o fets que caldra resenyar i difondre i unes atres que deixarém en el calaix perque no nos favorix la seua difusio.
Posarem especial atencio a difondre tot fet o informacio que favorixca la consciencia nacional del Poble Valencià. El fer arribar al poble l’informacio per mig de comunicats i a través de les rets socials es una necessitat que tenim els nacionalistes valencians ya que la prensa i els mijos de comunicacio en general no se mostren receptius a difondre informacio que potencie l’identitat valenciana i el sentiment nacionaliste.
10-Revisio ortografica. Tots els texts oficials publicats per ACNV passaran per la Secretaría d’assessorament llingüistic, a on ademes d’assegurar l’us d’una ortografia acorde en la normativa que defenem, es revisarà l’idoneitat dels continguts. La secretaría velarà per la coherencia i uniformitat del mensage que des de ACNV donem a la societat valenciana.
11-Normalisacio Comarcal. La divisio provincial es artificial i un atentat contra la nostra identitat. Hem de fugir de nomenar les provincies. Parlarem de comarques. Si es precis parlarem de les comarques del nort per a referir-nos a la provincia de Castello, a les comarques centrals per a la provincia de Valencia i a les comarques del sur per a referir-nos a la provincia d’Alacant. Nomenar Castello, Valencia i Alacant, va contra l’unitat territorial, reaferma les divisions i trenca el sentiment nacional. Tindrem especial atencio en no referirnos a la Ciutat de Valencia com Valencia a soles, reservant esta denominacio al tot. Per a començar, substituir «comarques valencianes del Nort» en lloc de Castello i «Comarques valencianes del Sur» en lloc d’Alacant, ya es tot un pas, a la fi hem de conseguir que s’identifique Valencia en el tot i el Cap i Casal en la Ciutat de Valencia. El cami de la comarcalisacio es un cami ple de solucions, aprofitem-les.
