La Nacio Valenciana dispon d’una diversitat productiva envejable. La nostra agricultura es solida i de calitat. Les exportacions dels nostres productes agraris adquirixen gran rellevancia per a tirar de l’economia nacional. Les continues millores i innovacions en el cultiu de la taronja fa que sigam punters i lliders del mercat, aportant una calitat que els demes no poden igualar.
No obstant la competencia deslleal per part de tercers països no comunitaris està fent molt de mal. La passivitat de l’Estat davant dels concerts economics en països del Magrep i la permissibilitat que manté la comissio europea en quant a les garanties en els metodos de produccio, danya el nostre potencial i llimita la nostra competitivitat.
El sector arroser precisa d’una millor estructuracio i proteccio davant de productes provinents de Camboya, païs en el que existix un acort economic per part de la CEE que estàn aprofitant uns atres països per a botar-se els arancels en lo que nos trobem que Camboya ha passat d’exportar a la zona euro de 5.417 tonellades, a 181.019, excedint clarament la seua capacitat productiva.
Camps d’arros en Sueca (image: arrozelcazador.com)
Les hortalices de la rica horta valenciana i les flors junt als arbres fruitals completen els cultius de regadiu.
De secà predominen els armelers, les garroferes, les oliveres i les vinyes. Es de resenyar la calitat dels vins de L’Altipla de Requena, del raïm embossat de les comarques del Vinalopo, i de les del municipi de Villar del Arqubisbe. En llocs de La Marina es produix panses, obtenint vi dolç, (Moscatell). Aixina mateix cal resenyar el cava valencià d’alta calitat. Les bodegues valencianes «Dominio de la Vega, Pago de Tarsys, Torre Oria i Castell del Sorells» alcancen en freqüencia el galardo de millor cava a nivell estatal. Se presenten baix dos denominacions d’orige,Utiel-Requena i Valencia, predominant en quant a quantitat de produccio els de Requena-Utiel.
El sector agricola supon un 3.12% del nostre PIB. No obstant i a pesar dels impediments per a les exportacions i la manca de proteccio en este sentit per conte de l’Estat, les exportacions agricoles valencianes suponen un 28.1% del total estatal.
La peixca supon vora el 7% productiu del sector primari i junt a l’escas ramat no son rellevants per a l’economia valenciana. Unicament l’apicultura, donat la gran quantitat de vegetals de les nostres hortes alcança a ser digna de mencio.
El sector servicis supon vora el 70.38% la quinta part correspon a l’hosteleria i l’atra quarta part al sector immobiliari, a raïl de la forta activitat turistica.
El nostre potencial industrial es significatiu, aportant mes del 26.50% del total del PIB valencià. La diversitat de les industries valencianes deuria fer que el sector industrial valencià fora fort i resistent a crisis sectorials. Per desgracia el sector de la construccio influix significativament en moltes atres industries que en alguns casos son considerades auxiliars i en uns atres, sense ser-ho, han volcat en exces la seua productivitat en el sector de la construccio. A conseqüencia d’aço la crisis del «taulell» va fer un efecte domino que afectà ad un ample espectre del sector industrial valencià, en uns efectes devastadors.
El sectors industrials mes destacats son el el calçat, cuiro, marroquineria, confeccio, textil, ceramica i frita.
Sectors economics (2013)
(Font: IVACE)
La produccio industrial valenciana es distribuix per zones geografiques, concentrant-se en deteminades comarques activitats especifiques.
D’este modo tenim:
-Calçat,hule i marroquineria en les comarques de L’Horta d’Alacant (Elig) i Les Planes de Villena (Elda, Petrel i Villena). Suponent el 90% d’esta industria en la Nacio Valenciana i del 60% de la de L’Estat espanyol i la major concentracio del sector de tota Europa.
-El joguet en la comarca de La Foya de Castalla (Ibi i Onil) Encara que tant l’acer com el plastic utilisats en els joguets s’ha diversificat en la fabricacio de moles de plastic i mobles d’oficina, localiçant-se en Castalla estes noves industries.
-Textil i paper en les comarques de L’Horta de Xativa (Xativa) i La Serrania d’Alcoy (Alcoy).
-Moble i maquinaria electrica en la comarca de L’Horta de Valencia (Valencia i area metropolitana).
-Atomovilisme en la comarca de La Rivera Baixa La FORD (Almussafes).
-Ceramica i frita en les comarques de La Plana, (Vilarreal), El Baix Espada (Onda) i La Tinença d’Alcalaten (L’Alcora).
-Ceramica tradicional en les comarques del Pla de Quart (Manises), La Tinença d’Alcalaten (L’Alcora) i El Baix Espada (Ribesalbes).
-Moble de vimen en les comarques de La Vall de Montesa (Moixent i Vallada) i El Marquesat de Denia (Gata).
A conseqüencia de la crisis de la construccio el nostre PIB (96451 millons d’euros en 2013) ha caigut un 10.7% en els ultims 5 anys, sent en l’ultim (2013) d’un -1.2%, i nos hem de remontar, fins a 2008, per a tindre un PIB positiu (0.8%). No obstant d’aço, es pot vore un principi de millora en relacio a l’any 2012 reduint la caiguda en 6 decimes.
La caiguda forta la patirem en 2009 (-5.8), i a partir d’ahi venim patint les conseqüencies.
En quant a l’Estat, som la quarta nacionalitat en relacio al PIB, per darrere d’Andalucia, comunitat catalana i Madrit.
La gent sense treball en la nostra nacio ha aumentat un 229%
Una atra senya alarmant es la renta per capita que en la Nacio Valenciana (19964 euros en 2012) ha baixat fins a nivells de 1999, quedant un 14% per baix de la d’Espanya i un 20% per baix del restant d’Europa. El Regne de Valencia s’ha quedat al nivell de la Ciutat Autonoma de Ceuta. Donat-se la paradoxa de que la Nacio Valenciana es l’unica nacionalitat de l’Estat espanyol que tenint una renta per capita inferior a la mija aporta mes a les arques de l’Estat de lo que rep d’estes.
Este fet afecta negativament a les possibilitats de recuperacio del nostre territori, reduint les nostres opcions de potenciar el consum, i tot per patir els efectes d’un sistema de finançacio que no contempla la poblacio real de la nostra Nacio.
(image: aevcd.com)
Per aixo des d’Accio Nacionalista Valenciana exigim un nou concert fiscal i la reinstauracio de la facenda valenciana per a dispondre i fer us dels nostros recursos financers de manera coherent i ajustada a les nostres necessitats i als nostros ingressos.
La situacio no es bona, tenim un paro del 27.9% en una tenue tendencia a la baixa. I unes perspectives de creiximent molt poc afalagadores.
Les previsions que es poden fer no aporten motius per a l’optimisme. El PP està favorint l’implantacio de grans superficies, en detriment del chicotet comerç, lo que se ha de traduir en tancaments d’empreses, mes paro i mes impossibilitat d’eixir de la crisis. En lloc de potenciar lo nostre, se dona pas al capital estranger (Carrefour, Ikea, etc.), que a la fi, destruiran el nostre comerç i no haurem conseguit disminuir el paro, unicament haurem canviat uns treballadors per uns atres, en la diferencia de que els beneficis abans es quedaven en Valencia i ara se’n van cap a fora.
Els valencians necessitem una politica exterior que protegixca els interessos dels valencians. Necessitem potenciar les nostres exportacions, aixina com millorar les infraestructures per a facilitar-les. S’ha d’acabar en la competencia deslleal extracomunitaria.
Potenciant l’autoproduccio d’energia electrica creem riquea i disminuim la dependencia que existix dels productors d’energia. En menys diners gastats en energia, dispondrem de mes diners per a invertir o per a consumir.
L’administracio deu de racionalisar les despeses. La solucio no es rebaixar el sou de pensionistes ni llevar-li la paga als funcionaris, empobrint a la poblacio, unicament se conseguix afonar l’economia, si la gent no te diners, no se’ls pot gastar, per tant no hi ha consum i sense consum les empreses tanquen. I sense empreses no hi ha treball.
Racionalisar les despeses vol dir ¡no gastar en allo que no es precis! Els ciutadans no nos podem permetre estar pagant assessors per als assessors dels carrecs que nos representen i governen. El poble pla, no deu carregar a la seua esquena en el cost dels privilegis de la classe politica. Els privilegis s’han d’acabar. S’ha de fer valdre el principi democratic que diu «…Tots som iguals davant la llei». En tots, no hi ha cap d’exclusio als politics, donar-los un tracte preferent, es tornar als temps de l’edat mija a on se distinguia entre serfs i senyors. Accio Nacionalista Valenciana lluitarà per eliminar les desigualtats entre les classes socials… en especial incidencia entre la classe politica i el poble.
