Estudià el bachillerat en l’Institut Luïs Vives i se llicencià en Dret i Filosofia i Lletres en l’Universitat de Valencia en 1934. Obtenint la maxima calificacio. Tambe obtingue un premi extraordinari de final de Carrera. A l’any següent se traslladà a Madrit per a cursar el doctorat, fins a l’inici de la sublevacio militar en 1936. Fon becat per la Diputacio de Valencia, en la beca «Blasco Ibañez». Fon Professor ajudant, becat per la Junta d’ampliacio d’estudis de Marburc, en el professor V. Merhardt.
Durant la Guerra Civil (1936-1939) lluità en les tropes republicanes i aixo li supongue la preso al finalisar el conflicte.
En 1942 se reincorporà a la llabor investigadora vinculant-se des d’eixe any al Seminari d’Historia de l’Universitat Central (Madrit), que dirigia el professor Martínez Santa Olalla, del que fon Subdirector. Obtingue el doctorat en Filosofia i Lletres en 1946, en la tesis «El Neolitic Europeu i ses relacions», que li valgue el premi extraordinari en 1947.
En 1948 guanyà la catedra d’Historia de la Cultura en l’Universitat de Granada per concurs oposicio, i posteriorment la de Prehistoria i Historia Universal i Mija de la Falcultad de Filosofia i Lletres de l’Universitat de Valencia en 1950, d’a on fon deca des de 1968-1972. Ademes, fundà i dirigi l’Institut d’Estudis Iberics i Etnologia Valenciana. Fon membre de la, «Hispanic Society» de Nova York, del «Deutsches Archaeologiches Institut», i de la «Prehistoric Society»de Londres.
En octubre de 1951 se constitui en Valencia un Secretariat del “Diccionari Valencià-Balear-Catala”, i segons diu Santi Cortés Carreres en el seu llibre; «Valencia baix el regim franquiste (1939-1955)”, Julià Sant Valero fon un dels seus responsables organisadors.
Se feren cicles de conferencies sobre Historia del Regne de Valencia, en les quals intervingue com a conferenciant, entre uns atres personages rellevants de l’epoca.
En 1955 fon catedratic en l’Universitat espanyola, en la materia de, Prehistoria i Historia universal de les edats antigues i mijana i Historia general de la cultura (Antiga i mijana), junt a Octavio Gil Munilla de Sevilla.
En 1971 fon triat president del Primer Congrés d’Historia del P.V. Des de 1973 fon Deca President de l’Academia de Cultura Valenciana. En 1974 fon el mantenidor dels XI Jocs Florals de Valencia, en l’edicio de la qual fon la regina Teresa Costa Belenguer. En 1977 i en motiu del tancament dels cursos de llengua valenciana de Lo Rat Penat, el dia 20 de juny de 1976, en el XXV aniversari del seu funcionament, Julià Sant Valero, en Valencia, en la seu de Lo Rat Penat, pronuncia la conferencia “Poble, cultura i llengua”. Antropologicament per ad ell: «La valencianitat es el resultat de la combinacio del romanisme, islamisme i neocristianisme. I aço qualsevol persona pot corroborar-ho documentalment en els mils i mils de documents i texts existents que ho evidencien. Sempre i quan (Tambe es veritat) estos texts no hagen passat per l’apisonadora normalisadora de l’aparat «pancatalaniste» que fa i desfa, tergiversa i censura al seu antoix.»
Intervingue en el tramit de l’Estatut d’Autonomia, com be recorda Vicent X. Navarro: “Uns dies abans de celebrar-se el debat de l’Estatut del Regne de Valencia en el Congrés dels Diputats, un grup d’intelectuals valencians acodiren a Madrid a visitar al President del Govern Calvo-Sotelo i entregar-li un manifest a on li expressaren el problemes que estava patint Valencia per a obtindre el seu estatut i el menyspreu que sofria. Visitaren al president del Govern, en nom d’uns atres molts intelectuals, que no pogueren estar presents en la reunio, Julià San Valero, portaveu del grup como a catedratic mes antíc dels presents i director-deca de l’Academia de Cultura Valenciana; Joaquim Rodrigo, Eduart Primo Yúfera, Enric Garcia Asensio, Adria Espí Valdés, Miquel Adlert, Aureli Guaita, Joan Ferrando Badia, Carme Llorca, Josep Boronat Gisbert, Josep Lluïs Manglano, Joan Bosch Marín, Xavier Casp (president de Lo Rat Penat), Gustau Villapalos, Vicent Giner Boira; excusaren sa presencia López Ibor, Santiago Grisolia, Simo Santonja, Antoli Candela i Antoni Ubieto.
El manifest fon llegit i donat a Lleopolt Calvo-Sotelo: “Una autonomia profunda i sincera, en els maxims sostres d’autogovern que la Constitucio permet, basada en roborar les traces de la propia personalitat i identitat valencianes, ancorada en la seua historia, en la seua cultura, en la seua llengua propia i diferenciada, unit tot aixo en el profunt respecte en l’eixercici de les competencies en totes i cadascuna de les provincies que integren l’historic Regne de Valencia constituirà un factor d’estabilitat profunda i d’enfortiment de la democracia”.
El manifest tingue un ample reso en la prensa de Madrit i tambe en la valenciana. Era la culminacio de la capacitat de gestio de Sant Valero i de la seua capacitat d’aglutinar lo millor de l’intelectualitat valenciana.
Julià Sant Valero pertanyia a la mateixa corrent historica que el catala Joan Reglà, Catedratic d’Historia, que digue sobre la repoblacio posterior a la reconquista: «els pioners aragonesos i catalans de la dita repoblacio doscentista no passaven de ser una minoria molt menuda», coincidint en uns atres investigadors com Ubieto o Huici Miranda.
Els seus estudis sobre arqueologia i, en especial, sobre el neolitic de la peninsula iberica li portaren a dirigir diverses excavacions a lo llarc de tota la geografia espanyola. Son fonamentals les seues investigacions sobre la Cova de la Sarsa de Bocairent i la Cova de l’Or de Beniarres. Des del marc de l’antropologia realisà aportaments fonamentals per a l’estudi de la cultura popular i l’etnologia valencianes.
Obres:
a) de tema arqueologic
-Excavaciones arqueológicas en Monte Bernorio (Palencia,1943)
-El Neolítico español y sus relaciones (1946)
-El origen de la agricultura y de la cerámica valencianas (1954)
-Perspectiva actual de la historia primitiva de España (1957)
-Arte rupestre del Levante español (1962)
-Nuevas excavaciones y prospecciones arqueológicas en Valencia (1977)
-La Cova Fosca (Ares del Maestre, Castellón)
-El neolítico valenciano, en colaboracio en J. Aparicio Pérez (1977)
b) de tema etnologic
-Apuntes de historia de la cultura, en colaboración con P. García y M. Gonzalo (1970)
-Guía para el estudio de la cultura popular, en colaboracio en P. García Latorre i M. Gonzalo Álvarez (1980)
-El pueblo del Reino de Valencia (configuración de la personalidad valenciana) (1988).
