Estudià en l’Universitat de Valencia. Entre 1924 i 1926 treballà en el seu doctorat en l’Universitat Central de Madrit. Esta tesis sería publicada en el titul de «Ensayo sobre una Casa Real de Moneda de uno de los Estados de la Corona de Aragón: la Ceca de Valencia y las acuñaciones valencianas de los siglos XIII al XVIII» i orientaria el seu treball investigador cap a la numismatica.
En Valencia freqüentà l’Archiu del Regne de Valencia i alli entrà en contacte en els mes destacats historiadors valencians de l’epoca: Jaume i Lluïs Cebrián Ibor, Josep Rodrigo Pertegàs, Josep Martínez Aloy, Francesc Almarche i Josep Sanchis Sivera. Es relacionà en els ambients valencianistes.
Entre 1924 i 1930 treballà donant clases com a ajudant en la Facultat de Filosofia i Lletres de l’Universitat de Valencia. En este mateix periodo, dos anys mes tart de començar a donar classe, començà a colaborar en la revista Cultura Valenciana, dedicada a la divulgacio de temes historics i religiosos valencians, que havia segut creada per l’Academia Valencianista dins del Centre Escolar i Mercantil, creat pels jesuïtes valencians i impulsat per Ignaci Villalonga.
En 1930, una serie de valencianistes, tant de dretes com d’esquerres, tots licenciats o vinculats al mon universitari, funden Accio Cultural Valenciana en un doble objectiu: la recuperacio nacional valenciana i la normalisacio i dignificacio de la llengua valenciana. Entre els fundadors estaven Felip Mateu junt a destacats noms com Nicolau Primitiu Gómez, Manuel Sanchis Guarner o Francesc Carreres de Calatayud, Xavier Casp i Miquel Adlert. Esta derivà en una organisacio catalanista, confederada en Palestra —dels comtats— i l’Associacio per la Cultura de Mallorca.
Tambe crearen la revista Accio Valenciana, que passà a ser el seu mig d’expressio i que entre els numeros 12 i 14 fon dirigida per Felip Mateu i Llopis, en eixos moments ya una personalitat reconeguda en el mon de l’archivistica, la numismatica i la biblioteconomia. En esta escrigue tota una serie d’articuls fent un repas a les institucions historiques del Regne de Valencia.
El mateix any ha d’abandonar la direccio per haver-se incorporat al cos nacional d’Archius, Biblioteques i Arqueologia en el Museo Arqueológico Nacional de Madrit, sent enviat a l’any següent com a director al Museu de Tarragona.
L’any 1932 fon un dels signataris de les bases de Castello. D’estos anys son alguns dels seus escrits mes recordats, com es el cas de «El País Valencià» (1933), escrit en plena Republica ique pretengue fugir en el titul de la connotacio real que portava el nom «Regne de Valencia», d’esta manera optà pel terme geografic «pais», que vol dir «regio».
En l’any 1930 ingressà en el cos nacional d’archivers i bibliotecaris i passada una temporada en la seccio numismatica del Museu Arqueologic Nacional de Madrit, fon destinat com a director del Museu Arqueologic i la Biblioteca Provincial de Tarragona, fet que feu reforçar els seus contactes en els ambients universitaris de Catalunya. En l’any 1931 tornà al Museo Arqueológico Nacional.
Durant la Guerra Civil ocupà diversos carrecs entre Madrit i Valencia, entre els que destacà el de vocal de la Junta del Tesor Artistic, que tenia seu en el Colege del Patriarca, des del qual pogue evitar in extremis la destruccio dels archius de la catedral de Toledo, de la catedral de Valencia, de la catedral de Sogorp, a banda d’uns atres archius valencians, entre ells el personal de Josep Sanchis Sivera.
En acabar la guerra, passà un proces de depuracio i fon readmes en el Museo Arqueológico Nacional i des d’aci passà a ser nomenat director de la Biblioteca Central de Barcelona —actual Biblioteca de Catalunya i hereua dels fondos de l’Institut d’Estudis Catalans—. En aquells moments s’afilià a la Falange Española.
Fins a la seua jubiliacio en l’any 1972 desenrollà una important tasca en la Biblioteca Central de Barcelona i la ret anexa de Biblioteques Populars de la Diputacio de Barcelona. Dirigi l’Escola de Bibliotecaris i la revista de Biblioteconomia.
L’any 1943 guanyà la catedra de Paleografia i Diplomatica de la Universitat d’Oviedo. Posteriorment passà a l’Universitat de Valencia i finalment a l’Universitat de Barcelona, a on arribà a ser deca de la Facultat de Filosofia i Lletres. Tambe fon membre de Membre de l’ Academia de Bones Lletres (1943) i del Centre de Cultura Valenciana (1945).
La seua ampla obra cientifica en el camp de la numismatica, sigilografia, bibliografia i historia general va ser publicat en l’any 1984, en un volum de 169 pagines.
