Fa molts anys, els experts es trencaven el cap per saber quína o quínes eren les motivacions dels votants a l’hora de triar la papereta. Predominava una explicacio ‘mercantil’: maximisar el benefici i minimisar el perjuï. Aixina, el ciutada elegia racionalment mirant la bojaca. Per aço es dia que una variable economica roïna provocava que els electors abandonaren un govern. L’eslogan era: ¡es l’economia, idiota!
En aço que entraren els sicolecs socials perque notaren que la conducta de vot no era tan racional com pareixia i a voltes les persones triaven opcions perjudicials per ad elles (es el cas del ‘treballador’ que vota a la ‘dreta’, quan generalment sempre favorix el ‘capital’ i l’empresariat).
Estos experts descobriren que el sufragi tenía mes que vore en l’identificacio d’ideari que en unes atres variables. La papereta era, i es, un contracte de confiança mutua entre el representant i el representat.
D’alguna manera, l’exit o el fracas d’un partit està vinculat al compliment de les expectatives, al contrast entre lo que s’havia promes i lo que en realitat es materialisa.
En la societat posmoderna predomina la posveritat, que no es tant un problema de ‘visions alternatives’ (punts de vista totalment llegitims: son distintes la perspectiva del mege i la del pacient) com la difuminacio dels llimits entre la veritat i la mentira. Inclus estant alerta i tenint un pensament critic, es fa molt dificil, a voltes, distinguir lo que es de veres i lo que es una bola.
Eixa ‘realitat’ que actuaria de contrast ultim s’ha substituit per l’autenticitat que no te res que vore ni en la veritat ni en el ‘mon’ ni en la verosimilitut.
Del president del govern espanyol Pedro Sánchez puc dir que mentia quan afirmava que no hi hauria amnistia per als participants en el proces independentiste catala (s’ha vist que si i, contra determinades opinions, el Tribunal Constitucional ha reconegut que es llegal). Front ad aço hi ha discursos i comportaments que estan fora de l’ambit veritat/mentira, ells generen el seu mon i es alli a on ‘viuen’. Son els casos de la presidenta de Madrit-Espanya-Madrit, Isabel Díaz Ayuso (que residix en un mon ple de dictadors i comunistes com Sánchez –si aixina fora, ella estaria tancada–), el president d’Argentina, Javier Milei (quan parla en els seus gossos o quan afirma que l’inflacio baixa quan puja, de 2.7 a 2.9 en setembre), el president d’Estats Units, Donald Trump, i l’oniric mon que habita i que convertix en ‘realitat’, o, per posar un eixemple mes ‘huma’, les relacions, justificacions i conductes dels participants en ‘realitis’ com La isla de las tentaciones. En tots els casos l’element comu es l’autenticitat. La gent veu que son ‘autentics’, independentment de que fabulen o de que les manifestacions no siguen comprovables.
Desaparegut el principi de realitat com a (co)rector cognitiu, està el camp lliure per a les emocions (l’autenticitat es ‘emocio’) que difonen les rets, principalment por (inseguritat, frustracio, impotencia, soletat…) i odi (rabia, rebuig, quimera, entema, ira, prejuïns…), dos elements altament motivacionals. I es lo que hi ha en els carrers d’Espanya: molt d’odi. I tot l’odi i tota la frustracio generats no es dirigixen cap als de ‘dalt’ (son els que tenen el poder i els diners), no, es desvien cap als de ‘baix’, els debils, els immigrants, els diferents, els pobres. Ho estem veent cada dia. ¿Cóm sino s’entenen les agressions gratuïtes de soldats a immigrants en Ceuta? (15-10-2026).
Esta gent, teledirigida per algoritmes i seudomijos de comunicacio, que viu en habitacions de resonancia, busca identitat, busca ‘tribu’, busca grup, busca seguritat… i en ultima instancia, apoyarà al que li prometa orde: solucions simples a problemes complexos (pensar rapit / pensar lent).
Estem vivint en una societat, en un mon, extremadament polarisada a on les ‘plaques tectoniques’ dels extrems impedixen el sorgiment i la visibilisacio de termens ‘mijos’, de solucions distintes al yo i els meus. La personificacio prototipica i que està ocasionant el major desorde mundial es el president nortamerica D. Trump.
M’agradaria que tot fora diferent pero es una ingenua ilusio, i l’eleccio que tenim davant no es entre ‘comunisme’ i ‘llibertat’ com preten l’incendiaria major de Madrit, sino entre democracia / humanisme i ‘feudalisme’ / ‘tirania’. En definitiva, entre llum i foscor.
Imagens: es.linkedin.com, gbazan.com.
