Aixar avant i aixar arrere. Aixina ha segut l’anunci i la retirada de les propostes ‘salvifiques’ sobre les pensions de la dreta extrema i de l’extrema dreta. En uns dies han passat d’afirmar que el sistema havia fracassat i que era un zombi (mort vivent) (José María Figaredo, diputat de Vox), seguit immediatament per l’auguri de que es insostenible i va a ‘esclafir’ (“petar”) (Ester Muñoz, portaveu del PP), a assegurar que estaven garantisades (Alberto Núñez Feijóo, que no es president perque no vol, PP), o a ratificar que es pagaran siga com siga (Jorge Buixadé, eurodiputat de Vox). Recorde que la revalorisacio de les quanties en el 2026 fon rebujada per Vox en el Congres. I ademes, l’a(ni)ma de Madrit considera l’increment una compra de vots del govern (¡¿?!). Encara que per a compra… la de Donald Trump oferint 5.000 dolars als adults si guanyen els republicans en els comicis de mig mandat (novembre). Sense dissimular.
Esta ha segut la seqüencia. Entre mig ha intervengut l’oracul de Delfos / ‘Horizontes Lejanos’ a on els sacerdots oficiants li han demanat a la dreta en general que no parle de pensions abans del 29-N. En citacions textuals del titular de l’oracul: “hay que ser pillo”, i de l’auxiliar: “el 30-N ya hablaremos”. Recomanen amagar lo que faran per a no escarotar als 10 millons de possibles votants –jubilats i pensionistes– que poden alluntar-los definitivament del ‘raïm’ (poder) que ya estan tocant en la punta dels dits.
Actualment tornen a hi haure 15.000 millons d’euros en la vedriola de les pensions. Una vedriola que fa anys disponia de 66.000 millons i que, principalment, un (des)conegut M. Rajoy s’encarregà de buidar per a transferir-los a l‘estat i pagar el rescat dels bancs per l’arriscat joc de la rajola.
Darrere de les alarmes, advertencies, insolvencies, colapsos, fallides, fracassos i cataclismes varis trobem sempre els mateixos actors: les asseguradores i els bancs, que volen menjar-se –a mos redo– els suculents millons de les jubilacions. No es idea exclusiva de PP-Vox, el PSOE tambe fomentà els plans individuals. Mira si la cosa es vella que el sistema de pensions espanyol ve ‘fra-ca-ssant’ des de mitant dels 80 del sigle passat (¡50! anys), segons els auguris i pronostics experts d’aquella epoca. I quan ya portem un quart de l’actual sigle, continúa ple de vida. Es cert que sera insostenible si triumfen els negacionistes dels imposts colectius (que cobrixen carreteres, bombers, ambulancies, neteja urbana, policies, meges, tractaments, mestres, professors, hospitals, escoles, ‘ertes’, ‘umes’, atencio domiciliaria, trens, medicines, soldats…) o els evasors fiscals (andorrans, luxemburguesos, dubaitins…), pero no hi ha perill si es van fent els oportuns retocs i reformes, perque no hi ha cap de model perfecte. Un eixemple, el dictador Augusto Pinochet implantà en 1980 en Chile un sistema privat de pensions (capitalisacio individual) per al comu dels mortals, pero ATENCIO, es public per a eixercit i policia. Els mes espavilats no es refien de l’eficiencia del mercat i confien (valga el joc de paraules) en l’estat… I enguany, els plans personals han perdut mes de 7.000 millons d’euros (v. l’excelent articul de Juan Torres en rebelion.org 17-10-2026).
El problema mes gros que tenen estos ‘miraculosos’ sistemes mixts (estatal i bancari) es que ningu t’assegura la rendabilitat de la part invertida, privada, i ningu t’assegura que en un moment determinat la gestora no es declare en fallida (crisis de 2008) i te quedes en una ma davant i una atra darrere. I l’asseguradora segur (un atre joc de paraules) que te cacaus en algun paraïs fiscal a on no li puguen tirar ma. I els directius… ‘patint’ en alguna plaja caribenya.
A tots aquells que tenen alguna prestacio social nomes els dic que tinguen present el refra valencià: no deixes senda vella per novella, perque quan guanyen els que han de guanyar i facen lo que han de fer: aplicar les politiques d’Argentina i Estats Units (com no fa molt declarà el president de Vox, Santiago Abascal), no valdran de res els plors i els arrepenediments (aconselle vore videos d’Argentina o de llauradors d’Estats Units, en youtube).
Per dir-ho que no quede. Yo procurare que el meu vot no perjudique al jubilat de Villalpando o de Relleu ni a la meua veïna, major que yo, que nomes te la pensio de viudetat.
Imagens: elcorreo.com, okdiario.com.
