5.1. Antecedents:
Abans de Joan Fuster no existia ningun moviment catalaniste -ni per tant, anticatalaniste- com a tal, pero si que n’hi hague algunes tendencies en eixe sentit. En primer lloc hi havia unes circumstancies favorables a l’aparicio del catalanisme: una historia comuna, unes llengües semblants, uns mateixos problemes de castellanisacio. Arago, massa espanyolisat, quedava com fora d’este «circul»: per aixo es podia considerar a Catalunya com al nostre aliat natural, i aixina es va considerar des de la Renaixença.
Ademes, des de principis de sigle, Catalunya contava en una Mancomunitat, en una intelectualitat nacionalista a nivell europeu, en -un govern nacionaliste i en una llengua normativisada. Es natural que els valenicians miraren a Catalunya en enveja i admiracio, i procuraren estretar els llaços que els unien, D’una atra banda, a base de llegir als autors catalans, els escritors valencians s’anaven catalanisant involuntariament (igual que ocorria en els autors «populistes», que escrivien en un llenguage mes castellanisat que el que se parlava en lo carrer).
Tot aço explicaria que en els anys 30 se plantejara el problema: d’una banda les normes del 32 com a intent d’adaptar el catala per a us dels valencians, i de l’atra, la denuncia que fa Bayarri en «El perill catala«
Josep Maria Bayarri i Hurtado
En qualsevol cas, no hi havia ningun cos doctrinal catalaniste ni cultural, ni politic, ni llingüistic. Per aixo hi havien catalanisants i no catalanisants en el gran «maresme» inarticulat que eren el valencianisme anterior a Fuster.
