RESPOSTA ALS ARGUMENTS DEL CASTELLANISME IDIOMATIC (RETORICA DE CARRER).

Com no se pot anar per ahi dient a la gent que som uns diglossics complices de glotofagia, cal poder rebatre els arguments castellanistes de carrer d’una manera igualment senzilla. A continuacio s’exponen una serie d’arguments en els seus respectius contraarguments.

Parle castellà perque:

Soc espanyol.

* Yo mes: parle dos llengües espanyoles.

* Yo mes: el valencià es mes espanyol, puix el castellà es parla en uns atres països i el valencià nomes en espanya.

* ¿Vols dir que Valencia no forma part d’Espanya?

El parla mes gent.

* Parlem chino (son mil millons).

Pero el castellà es parla en molts països.

* Si, del tercer mon.

¿I els emigrants, qué?

* Els emigrants son ells, no nosatres; son ells els que s’han d ‘adaptar.

* Tot emigrant vol que se li respecte la seua manera de ser;

i ell te l’obligacio de respectar la del lloc a on va a viure.

¿Valencià per a qué? En castellà t’entenen.

* Perque som valencians, no castellans.

Molts valencians parlen castellà.

* Prova a parlar-los en valencià; moltes vegades es la seua llengua.

* Clar, per obligacio.

* Alguns no han tingut la sort de que sos pares els parlaren en la seua llengua.

* Seria horrible que en Valladolit els chiquets deixaren d’entendre a Cervantes; igual d’horrible sería que en Valencia els chiquets deixen d’entendre a Sant Vicent Ferrer.

¿I com parlarém en Deu?

* Com Sant Vicent, en valencià.

Els valencians som billingües.

* Si aixo vol dir que tots hem de parlar les dos llengües, has d’adeprendre el valencià; si vol dir que cascu ha de parlar la seua, puix yo parle valencià i au.

El castellá (o el billingüisme) es oficial.

* La Constitucio diu que cada llengua sera oficial segons son estatut; i l’Estatut valencià diu que son oficials les dos «en especial atencio a la recuperacio del valencià».

Dic moltes espardenyades i se’n riuran.

* No, yo tambe les he dites.

* El qui es riu, es riu de sa propia ignorancia, el que se riga es un fill de puta, mes val parlar-lo com pugues que no parlar-lo.

En l’estranger trobare castellaparlants, pero no alenciaparlants.

* Ni no ni poc; tambe n’hi ha emigrants i turistes valencians.

* Sant Vicent Ferrer predicà per tota Europa en valencià i l’entenien -per cert, que sabia llati, grec, hebreu i valencià pero no castellà-.

* En tot cas, en l’estranger es parla molt poc el castellà.

* El parlant frances enten millor el valencià que el castellà, i els parlants de les atres llengües llatines s’entenen perfectament en un valencià.

Anem cap a Europa.

* Europa supon una superacio dels estats i potenciacio de les nacions -diga’s en tota la diplomacia que requerixca l’interlocutor-.

* En la C.E. hi ha oficines de potenciacio de les cultures europees no oficials en la Comunitat.

Si sempre parles en valencià, no sabras be el castellà.

* Qualsevol chiquet normal està capacitat per a parlar tres idiomes familiars.

* La televisio, la radio, l’escola, els llibres, els comics, etc. fan impossible oblidar el castellà.

…I se’t riuran.

* Ya no es riuen.

* El valencià es oficial.

* Aço mostra que hem de defendre el valencià, per a que no es riguen de ningun valencià.

Deixa accent.

* El castellà tambe.

* Cervantes va dir: «En esta ciutat, les dones tenen el segon idioma, despres del portugues, mes dolç del mon.

El valencià no es serio + el castellà es de bona educacio.

* Totes les llengües tenen aspectes serios i cults, junt ad uns atres vulgars i arrabalers.

* Sant Vicent Ferrer, Ausias March, els Reis de Valencia, els Papes Borja, ¿no eren serios?

* Lluitem per a que siga serio i de bona educacio parlar valencià per a que no marginen a ningun valericiaparlant.

«Yo el valenciano no lo entiendo, tú el castellano sí».

* Li faç el favor de parlar-li en valencià per a que

el deprenga.

«Pero es que no quiero aprenderlo».

* Llavors si no m’entens no es culpa meua, no vaig a canviar de llengua per manies teues.

Arguments solts.

* Tos pares parlen castellà i tu valencià; ¿quina es la nostra llengua?

* Es que en valencià m’expresse millor.